Recordem aquest dia el martiri dels primers màrtirs franciscans, a Marrakesch, el 1220. Amb la senzillesa, el servei als pobres, la fidelitat a l’Església… el martiri -en el seu sentit genuí- esdevé garantia de qualitat i segell d’autenticitat evangèlica per un moviment espiritual o una institució religiosa. Alguns grups han estat especialment privilegiats per aquest do de Déu. Altres organitzacions semblen escapolir-se de qualsevol focus de conflictivitat i de compromís. Amb tot, sempre hi han cristians que, deixant-hi generosament la pell, fan present l’Evangeli a qualsevol d’aquestes circumstàncies. Al 1213 sant Francesc d’Assís havia intentat -sense aconseguir-ho- anar fins el Marroc per anunciar-hi l’Evangeli.
Al 1215 cinc seguidors del Pobre d´Assís van intentar-ho de nou participant a la primera expedició dels Frares Menors al Marroc. Eren els italians Berardo, Pietro, Ottone, Acursio i Adiouto. Passaren pel regne d´Aragó i s’arribaren fins Portugal on van ser ben rebuts pel rei Alfons II. Ja en terres del Islam, van començar la seva arriscada missió i aviat foren expulsats de Sevilla. Persistint en el seu intent evangelitzador, a Marrakesch el rei mateix els va decapitar personalment. Era el 16 de gener de 1216. Quan sant Francesc s’assabentà d’aquell martiri, exclamà “Ara puc dir amb seguretat que hi ha cinc Germans Menors autèntics”. Quan les relíquies dels cinc màrtirs van arribar a Coimbra, un capellanet anomenat Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo quedà impactat d’aquell testimoniatge i decidí fer-se deixeble de sant Francesc i ara el coneixem i venerem com a sant Antoni de Pàdua. El nostre rei Jaume II va promoure el culte a aquests màrtirs i el Papa Sixte IV (al 1481) els canonitzà solemnement.
També es celebra avui sant Honorat d’Arlés, bisbe i fundador del monestir de Lerins. Morí el 429.Recordem aquest dia el martiri dels primers màrtirs franciscans, a Marrakesch, el 1220. Amb la senzillesa, el servei als pobres, la fidelitat a l’Església… el martiri -en el seu sentit genuí- esdevé garantia de qualitat i segell d’autenticitat evangèlica per un moviment espiritual o una institució religiosa. Alguns grups han estat especialment privilegiats per aquest do de Déu. Altres organitzacions semblen escapolir-se de qualsevol focus de conflictivitat i de compromís.
Amb tot, sempre hi han cristians que, deixant-hi generosament la pell, fan present l’Evangeli a qualsevol d’aquestes circumstàncies. Al 1213 sant Francesc d’Assís havia intentat -sense aconseguir-ho- anar fins el Marroc per anunciar-hi l’Evangeli. Al 1215 cinc seguidors del Pobre d´Assís van intentar-ho de nou participant a la primera expedició dels Frares Menors al Marroc. Eren els italians Berardo, Pietro, Ottone, Acursio i Adiouto. Passaren pel regne d´Aragó i s’arribaren fins Portugal on van ser ben rebuts pel rei Alfons II. Ja en terres del Islam, van començar la seva arriscada missió i aviat foren expulsats de Sevilla. Persistint en el seu intent evangelitzador, a Marrakesch el rei mateix els va decapitar personalment. Era el 16 de gener de 1216. Quan sant Francesc s’assabentà d’aquell martiri, exclamà “Ara puc dir amb seguretat que hi ha cinc Germans Menors autèntics”. Quan les relíquies dels cinc màrtirs van arribar a Coimbra, un capellanet anomenat Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo quedà impactat d’aquell testimoniatge i decidí fer-se deixeble de sant Francesc i ara el coneixem i venerem com a sant Antoni de Pàdua. El nostre rei Jaume II va promoure el culte a aquests màrtirs i el Papa Sixte IV (al 1481) els canonitzà solemnement.
També es celebra avui sant Honorat d’Arlés, bisbe i fundador del monestir de Lerins. Morí el 429.
