46 Pau i Bernabé respongueren els jueus amb valentia:
—Era a vosaltres que calia anunciar en primer lloc la paraula de Déu; però com que la rebutgeu i no us considereu dignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als pagans. 47 Així ens ho ha manat el Senyor: Jo t’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins a l’extrem de la terra.
48 Sentint això, els pagans s’alegraven i lloaven la paraula del Senyor. Tots els qui estaven destinats a la vida eterna es van convertir a la fe. 49 La paraula del Senyor s’estenia per tota la regió.
Salm 117,1-2.
1 Lloeu el Senyor, tots els pobles;
glorifiqueu-lo, totes les nacions.
2 El seu amor per nosaltres és immens,
la fidelitat del Senyor dura per sempre.
Al·leluia!
Lc 10,1-9.
1 Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. 2 Els deia:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. 3 Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. 4 No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. 5 Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” 6 Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. 7 Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.
8 »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, 9 cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.”
