9 Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al foc.
10 La gent preguntava a Joan:
—Així, doncs, què hem de fer?
11 Ell els responia:
—Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.
12 Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien:
—Mestre, què hem de fer?
13 Ell els respongué:
—No exigiu més del que està establert.
14 Igualment uns soldats li preguntaven:
—I nosaltres, què hem de fer?
Els va respondre:
—No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.
15 El poble vivia en l’expectació, i tots es preguntaven si Joan no fora potser el Messies. 16 Joan respongué dient a tothom:
—Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. 17 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era i per arreplegar el blat i entrar-lo al seu graner; però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.
18 Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
19 Joan blasmava el tetrarca Herodes perquè convivia amb Herodies, la muller del seu germà, i per totes les maldats que havia comès. 20 A totes aquestes, Herodes n’hi afegí encara una: va fer tancar Joan a la presó.
21 Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s’obrí, 22 i l’Esperit Sant baixà cap a ell en forma corporal, com un colom, i una veu digué des del cel:
—Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.
23 Jesús va començar el seu ministeri quan tenia uns trenta anys i, segons creien, era fill de Josep, que era fill d’Elí, 24 fill de Matat, fill de Leví, fill de Melquí, fill de Jannai, fill de Josef.
Salm 90, 2-6.12-13.
2 Abans que naixessin les muntanyes,
abans que infantessis la terra i el món,
des de sempre i per sempre tu ets Déu.
3 Tu fas tornar els homes a la pols dient-los:
«Torneu-vos-en, fills d’Adam.»
4 Mil anys als teus ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d’una guàrdia de nit.
5 T’emportes els homes com si fossin un son,
com l’herba que s’espiga al matí:
6 al matí s’espiga i floreix,
al vespre es marceix i s’asseca.
12 Ensenya’ns a comptar els nostres dies
per obtenir la saviesa del cor.
13 Torna, Senyor, fins quan esperaràs?
Tingues pietat dels teus servents.
Mc 8,1-10.
1 Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué:
2 —Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. 3 Si els faig anar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; n’hi ha que han vingut de lluny.
4 Els deixebles li preguntaren:
—D’on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat?
5 Jesús els preguntà:
—Quants pans teniu?
Ells li respongueren:
—Set.
6 Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, prengué els set pans, digué l’acció de gràcies, els partí i en donava als seus deixebles perquè en servissin a la gent; i així ho van fer. 7 Tenien a més uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin. 8 La gent en va menjar i quedaren saciats. Després van recollir set paneres dels bocins que havien sobrat. 9 Eren unes quatre mil persones.
Jesús els va acomiadar, 10 i tot seguit va pujar a la barca amb els seus deixebles i se n’anà a la regió de Dalmanuta.
