Després de quatre anys sense que la Càtedra de Teologia Pastoral “Arquebisbe Pont i Gol” celebrés cap jornada anual de reflexió (l’última va ser telemàtica, el 2021, enmig de la pandèmia de coronavirus, “evidenciant que cal més preparació tècnica per dialogar si no es fa en persona”, com apunta el seu director, el prevere Daniel Palau), el passat 3 de gener aquest espai de diàleg eclesial va aterrar —de nou, físicament— a l’Ateneu Universitari Sant Pacià. I en ell es va aprofundir en una realitat que, paral·lelament, continua aterrant en avió des de fa anys arreu dels països del continent europeu, el de la migració.
“Avui dia, són molts més els migrants que arriben a països com Espanya a través d’aquest mitjà de transport que de pastera”, afirma Palau, qui és també degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i rector de les parròquies de Corbera de Llobregat. Aquesta ha estat una de les causes per les quals territoris com Catalunya “han vist créixer la seva demografia en els últims vint anys”, tal com posa en relleu aquest sacerdot, i que han portat l’Església a “no viure’n exempta per tal de créixer i madurar a partir d’aquesta nova realitat“.
“Els migrants i els agents receptors poden redescobrir una nova manera de viure”
El fenomen migratori es viu d’una manera diferent a les Canàries, on les arribades són majoritàriament per mar a través de la ruta Atlàntica, que l’any 2024 va ser la més letal del món amb més de 10.400 persones mortes, segons l’ONG Caminando Fronteras. “Allà, la complexitat de les migracions s’aguditza i es reflecteix en l’arribada de les víctimes directes d’un tràfic mafiós als països d’origen, que són sempre els més pobres i vulnerables”, apunta el director d’aquesta càtedra nascuda el 2018 i que, en temes com el de les migracions, “no pretén ocupar el lloc ni ser l’alternativa de cap altra plataforma que vulgui aprofundir en aquesta matèria d’anàlisi”, detalla Palau. “Que el Papa vagi a les Canàries —continua—, com s’ha suggerit recentment, serviria per denunciar millor aquest greuge i per expressar un desig intern de l’Església, en què la integració sigui bidireccional”.
Alineant-se a les paraules del pontífex, que durant el seu mandat ha manifestat la seva denúncia constant envers una de les tragèdies humanitàries més greus del segle XXI, Daniel Palau assenyala que “les quatre etapes que intervenen en el procés que puguem executar des de les societats receptores [acollir, protegir, dignificar i integrar] no són només teòriques i han de portar les societats cap a una integració mútua, és a dir, en què el migrant i el receptor redescobreixin una nova manera de viure i d’entendre’s”.
En aquest encaix, “en què les pastorals que treballen amb persones immigrades encara tenen molt a fer”, en paraules de Palau, “hi tenen cabuda idees fresques i renovades com les del text Comunitats acollidores i missioneres. Identitat i marc de la pastoral amb migrants, en la configuració del qual va participar l’actual bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, mentre va ser director del Departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola”. “Vull lloar el treball de reflexió fet en aquest procés”, sosté el capellà.
La persona desconeguda, “un interrogant que es converteix en resposta”
Daniel Palau subratlla que una de les tesis que “fan pensar més” en el si de les pastorals dedicades a acompanyar els migrants és “com concebre el desconegut”, és a dir, la persona que migra “amb una acreditació que, en la majoria dels casos, es percep tan sols en la seva mirada“. “Ell és una interpel·lació i una sospita que qüestiona aspectes que es donen per segurs”, admet, abans de reconèixer que “parlar de migració és obrir un diàleg que no es pot tancar d’un dia per l’altre, ja que convé paciència i coratge, més enllà de l’esperança que aquest Any Sant es continua manifestant en els cors dels cristians”, conclou Palau. Una esperança que abraçarà els migrants en el seu particular Jubileu, del 4 al 5 d’octubre, a Roma.
