Al periodista i escriptor Àngel Rodríguez Vilagran (Salt, 1966) sempre li han agradat les tradicions, les llegendes, les festes, la religiositat popular, el que ell en diu “etnografia”. Aquesta inclinació l’ha portat a dedicar milers d’hores d’investigacions que han donat com a fruit diversos llibres que el converteixen en un dels més destacats divulgadors actuals de la nostra cultura. Diumenge, diada de Sant Jordi, el també presentador del programa Església viva serà a la Llibreria Casa Carles (Plaça del Vi) de Girona de 10.30h a 11.30h per firmar les seves obres, la més recent de les quals porta per títol Festes i tradicions catalanes. Orígens, simbologia i costums (L’Arca).
Per què per Sant Jordi regalem llibres i roses?
La tradició de regalar la rosa ja està documentada al segle XV, quan es repartien roses a totes les senyoretes benestants de Barcelona que assistien a la missa que se celebrava el mateix 23 d’abril a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Pels volts d’aquesta època s’organitzava una mena de fira de la rosa en el mateix Palau per a la classe alta barcelonina que després desembocaria en l’anomenada “Fira dels enamorats” a la plaça de Sant Jaume que era visitada per nuvis, promesos i matrimonis en general, vaja… el poble. Regalar llibres per la Diada és pura coincidència. Li hem de donar les gràcies al llibreter valencià, afincat a Barcelona, Vicent Clavel Andrés que era vicepresident de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Amb el propòsit d’impulsar la lectura, va crear la Fiesta del Libro Español l’any 1926 escollint la data del 7 d’octubre perquè hom es pensava que era el dia aproximat que va néixer Miguel de Cervantes. L’any 1930 es va canviar la data pel 23 d’abril, època de millor temps per organitzar actes al carrer i perquè aquesta era la data documentada en què es creia que havia mort l’escriptor. En realitat havia mort la nit abans, el 22, però tothom va creure que era el 23 perquè així figurava a la làpida de la sepultura.
És Sant Jordi, com s’acostuma a dir, el nostre dia dels enamorats i no sant Valentí?
Jo crec que com més sants puguin intercedir per nosaltres millor. Pensa que al País Valencià ho celebren per sant Dionís, que és el 9 d’octubre, i que les nostres àvies resaven a sant Antoni de Pàdua per aconseguir xicot. Fins hi tot hi ha una simpàtica pregària mariana de “proximitat” amotllada per a cada advocació i poble: “Oh Mare de Déu (nom de l’advocació), doneu-me un jove de (nom del poble), sigui poiòs, sigui ronyòs, però de (nom del poble) fos”.
Sant Valentí ja està documentat com a intercessor dels catalans des de finals del segle XIV, principis del XV, gràcies a la Cançó de Sant Valentí del poeta Pardo inclosa en el Cançoner Vega-Aguiló publicat entre els anys 1420 i 1430. Hi ha goigs catalans dedicats a sant Valentí com a patró dels enamorats al segle XVIII i relíquies seves a Olot, Navarcles o Ribes de Freser d’entre altres. Fixem-nos que la relació de Sant Jordi amb els enamorats més o menys seria de la mateixa època, del s.XV, potser un pèl més tardar.
Què fa que Sant Jordi sigui per als catalans una festa tan especial?
Hi juga molt a favor el temps, comencen les bones temperatures, tens ganes ja de sortir a passejar, passar el dia amb la persona que estimes i demostrar-li amb un llibre o una rosa. A vegades hi ha coses que funcionen bé per si soles, perquè són naturals. També m’agrada molt el sentit de la llegenda que s’emmarca en aquest dia: el bé (la divinitat representada per sant Jordi), sempre guanya al mal (el drac), en favor del poble (la princesa).
Què el va portar a escriure Festes i tradicions catalanes?
Des de petit que sempre m’han agradat les tradicions, les llegendes, les festes, la religiositat popular, el que jo en dic “etnografia”. És un llibre que em va costar molta feina, saber destriar alguns dels actes de tota la riquesa festiva de Catalunya no és fàcil i posar-se en contacte amb els organitzadors de tots ells, tampoc. Va ser feixuc, però agraït.
Afirma que els aplecs i les festes majors eren les xarxes i aplicacions socials d’avui. Amb l’era de la informació i les tecnologies, han perdut aquestes festes la seva funció social?
Potser no del tot, però abans els mercats setmanals, per exemple, eren el grans llocs de transaccions comercials, però també de “coneixences” i allà, a més a més, es divulgaven moltes de les llegendes. L’exemple el tenim amb Girona quan es feia el mercat del dissabte al centre de la ciutat. No hi havia tele, ni ràdios, els diaris els llegien les classes cultes; eren llocs d’informació i trobada. Els aplecs, les festes majors i els mercats eren el Tinder o el Badoo d’ara.
La bibliografia del seu llibre és extensa i poua de molts divulgadors de la nostra cultura popular. Com valora aquesta aportació prèvia existent?
Molt important. Tothom parla de Joan Amades, Rossend Serra, Valerí Serra, però a mi m’agradaria destacar el pare Narcís Camós, un frare dominic nascut a Girona que es va passar una part de la seva vida visitant els santuaris de Catalunya, a peu, en burro, preguntant a la gent, recollint dades als arxius parroquials i dormint a les hostatgeries, per escriure el Jardín de Maria, una obra mestra mariana publicada el 1657. Una joia de la qual, juntament amb en Pep Vila, vaig escriure una edició crítica referent als santuaris de Girona l’any 2008.
Quin llibre recomanaria per aquesta diada a banda del seu?
Historias de la Canallesca, de Màrius Carol.
