Encara imbuint-nos de l’esperit nadalenc, Francesc ha volgut dedicar la primera catequesi de l’audiència general del nou any als nens; en concret, ha afirmat: “Reflexionarem sobre la plaga del treball infantil. De fet, avui sabem projectar-nos cap a Mart o cap als mons virtuals, però ens fatiguem per veure als ulls d’un nen que ha estat deixat de banda i que és explotat i abusat. El segle que crea intel·ligència artificial i projecta existències multiplanetàries encara no té en compte la nafra de la infantesa humiliada, explotada, ferida mortalment.”
“Els nens són un regal de Déu. Malauradament, aquest regal no sempre és tractat amb respecte”, ha prosseguit el Papa, incidint en una qüestió que sempre té molt present: “Pensem en quants nens moren avui de fam i de penúries, o destrossats per les bombes.”
“Encara avui dia, en particular, hi ha massa nens obligats a treballar. Però un nen que no somriu i no somia no podrà conèixer ni fer florir els seus talents. Arreu de la terra hi ha nens explotats per una economia que no respecta la vida; una economia que, fent això, crema el nostre major dipòsit d’esperança i amor.”
A l’hora de les salutacions, dirigint-se als pelegrins en llengua espanyola, ha afirmat el Papa: “Hem de prevenir i condemnar amb fermesa qualsevol abús que puguin patir els menors. Voldria destacar especialment el flagell del treball infantil, que esborra els somriures i els somnis dels nens, i impedeix que desenvolupin els seus talents. Els nens ocupen un lloc privilegiat al cor de Déu i, qui els faci mal, haurà de retre comptes a Ell.”
I finalment –i després de gaudir uns minuts d’un espectacle de circ, com altres anys també ha fet–, ha conclòs convidant novament a “no oblidem pregar per la pau, no oblidem la martiritzada Ucraïna, Israel… els països que estan en guerra. Demanem la pau i no oblidem que la guerra sempre, sempre, sempre és una derrota.“
Audiència General
“Benvolguts germans i germanes, benvolguts nens, bon dia!
Desitjo dedicar aquesta i la pròxima catequesi als nens, en el context adequat del Temps de Nadal. De manera particular, reflexionarem sobre la plaga del treball infantil. De fet, avui sabem projectar-nos cap a Mart o cap als mons virtuals, però ens costa veure als ulls d’un nen que ha estat deixat de banda, explotat i abusat. El segle que crea intel·ligència artificial i projecta existències multiplanetàries encara no té en compte la llaga de la infantesa humiliada, explotada, ferida mortalment.
Abans de tot, ens preguntem: quin missatge ens dona l’Escriptura sobre els nens? És interessant notar com la paraula que més apareix a l’Antic Testament, després del nom diví Jahvè (més de sis mil vuit-centes vegades), és el terme ben, “fill”: gairebé cinc mil vegades. «Els fills (ben) són un regal del Senyor, el fruit del ventre és una recompensa;» (Sl 127,3). Els nens són un regal de Déu. Malauradament, aquest regal no sempre és tractat amb respecte. La mateixa Bíblia ens condueix pels camins de la història on ressonen cants d’alegria, però també s’aixequen els crits de les víctimes. Per exemple, a Lamentacions llegim: «La llengua del nen s’ha enganxat al paladar per la set; els nens demanaven pa i no hi havia qui els en donés» (4,4); i el profeta Nahum, recordant el que va passar a les antigues ciutats de Tebes i Nínive, escriu: «Els nens van ser esbocinats a les encreuades de tots els carrers» (3,10). Pensem en quants nens moren avui de gana i de penúries, o són destrossats per les bombes.
La tempesta de violència d’Herodes esclata immediatament també sobre Jesús acabat de néixer, massacrant els nens de Betlem. Un drama fosc que es repeteix de diverses formes al llarg de la història. I aquí, per a Jesús i els seus pares, arriba el malson de convertir-se en refugiats en un país estranger, com els passa a tantes persones avui (Mt 2, 13-18). Un cop passada la tempesta, Jesús creix en un poble mai esmentat a l’Antic Testament, Natzaret; aprèn l’ofici de fuster del seu pare legal, Josep (Mc 6,3; Mt 13,55). Així «el nen creixia i es feia fort, ple de saviesa, i la gràcia de Déu era sobre ell» (Lc 2,40).
En la seva vida pública, Jesús predicava pels pobles juntament amb els seus deixebles. Un dia s’hi van acostar unes mares i li van presentar els seus fills perquè els beneís; però els deixebles els renyen. Aleshores Jesús, trencant la tradició que considerava el nen només un objecte passiu, crida els deixebles i els diu: «Deixeu que els nens vinguin a mi i no els ho impedeixis; de fet, el Regne de Déu pertany a aquells que són com ells.» Per això assenyala els nens com a models per als adults. I afegeix solemnement: «En veritat us dic que qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà» (Lc 18, 16-17). En un passatge similar, Jesús crida un nen, el col·loca entre els deixebles i diu: «Si no us convertiu i us feu com nens, no entrareu al Regne del Cel» (Mt 18,3). I després adverteix: «Però qualsevol que faci pecar un d’aquests petits que creuen en mi, valdria més que li pengessin al coll una pedra de molí i el llancessin al fons del mar» (Mt 18,6).
Fins i tot avui dia, en particular, hi ha massa nens obligats a treballar. Però un nen que no somriu i no somia no podrà conèixer ni deixar florir els seus talents. A tot arreu del món hi ha nens explotats per una economia que no respecta la vida; una economia que, en fer-ho, crema el nostre dipòsit més gran d’esperança i amor. Però els nens ocupen un lloc especial en el cor de Déu, i qualsevol que faci mal a un nen haurà de retre comptes davant d’Ell.
Benvolguts germans i germanes, aquells que es reconeixen fills de Déu, i especialment aquells que són enviats a portar als altres la bona nova de l’Evangeli, no poden romandre indiferents. No podem acceptar que els nostres germanets i germanetes, en lloc de ser estimats i protegits, siguin desposseïts de la seva infantesa, dels seus somnis, víctimes de l’explotació i la marginació.
Demanem al Senyor que obri la nostra ment i el nostre cor a la cura i la tendresa, i que cada nen i nena del món pugui créixer en edat, saviesa i gràcia (Lc 2:52), rebent i donant amor.”
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’
