Alice Kishiya, una jove cristiana catòlica de 30 anys originària de Betlem, viu el significat de la paraula “llar”. Per a ella, la llar no és un edifici sinó els records, l’amor i la família. “És el lloc on et sents segur, on t’esperen i esperes als teus estimats“, explica en una entrevista inclosa en el suplement mensual de l’Osservatore Romano dedicat a les dones. Aquesta sensació, però, li va ser arrabassada el 30 de juliol, quan va ser expulsada de casa seva al barri d’el-Makhrur, als afores de Betlem, en una zona ocupada per colons israelians.
La història de resistència d’Alice va començar fa més de quinze anys, quan el restaurant de la seva família va ser enderrocat per primera vegada pel govern israelià, amb l’argument que estava en una zona militar. “Vam construir una petita tenda per continuar rebent gent i compartir l’amor i la pau del nostre menjar, però finalment també van demolir casa nostra”, recorda. Des de llavors, la seva llar ha estat destruïda quatre vegades després de cada reconstrucció.
Alice, que s’ha convertit en portaveu de la seva família i d’altres palestins, lidera la resistència amb fe i noviolència. “Hem organitzat protestes pacífiques, vetlles interreligioses i esdeveniments de solidaritat amb cristians, musulmans i jueus”, explica. Un exemple d’aquesta convivència va ser la missa i el Shabat interreligiós celebrats amb la participació de més de 25 comunitats d’arreu del món. “Aquestes trobades demostren que hi ha espais d’acceptació i convivència, i això és essencial per viure junts en pau”, afirma.
La seva actitud va més enllà de la protesta. “La meva lluita és d’amor, feta amb amor. Evito l’odi perquè crec que només la convivència i la unitat poden portar la pau. Aquesta és l’ensenyament de Jesús”, assegura. Tot i els abusos i detencions infundades que ha sofert, Alice continua construint espais sagrats, com una petita església que va ser demolida, però que planeja reconstruir.
Alice també lamenta la situació de Betlem, on la crisi econòmica ha forçat moltes famílies cristianes a marxar. “Jesús va néixer a Palestina, a Betlem. Ara aquesta terra i la seva gent estan agenollades”, diu amb tristesa. Malgrat tot, no perd l’esperança, mirant els mateixos olivers que considera sagrats i declarant amb fermesa: “El-Makhrur sempre ha estat una terra cristiana”.
Aquest testimoni no només posa llum sobre la realitat palestina, sinó que també manté l’esperança i la fe davant l’adversitat. La lluita d’Alice Kishiya, plena d’amor i unitat. Pau enmig del conflicte.
