“Els màrtirs no són herois sinó cristians madurs en la fe”. El papa Francesc s’ha referit així al testimoniatge dels màrtirs (“que avui són més nombrosos que en els primers segles del cristianisme”) durant l’audiència general d’aquest dimecres. Entre els qui han patit turments a causa de la seva fe, el pontífex ha recordat les missioneres de la caritat assassinades al Iemen “per un fanàtic”, i ha advertit que encara són present en aquell país “oferint assistència a ancians, malalts i persones amb discapacitat”. “Acullen tots, de qualsevol religió, perquè la caritat i la fraternitat no té confins”, ha remarcat Bergoglio, que al final d’aquesta trobada amb els fidels aplegats a la plaça de Sant Pere del Vaticà ha convidat un cop més a pregar per Ucraïna, “que segueix suportant terribles patiments”.
Catequesi del papa a l’audiència general
Estimats germans i germanes, bon dia!
Després d’haver considerat el testimoni de sant Pau, veritable “campió” de zel apostòlic, avui la nostra mirada es dirigeix no a una única figura, sinó al grup dels màrtirs, homes i dones de totes les edats, llengües i nacions que han donat la vida per Crist. Després de la generació dels Apòstols, han estat ells, per excel·lència, els “testimonis” de l’Evangeli. El primer va ser el diaca Esteve, lapidat fora dels murs de Jerusalem. La paraula “martiri” deriva del grec martyria, que significa precisament testimoniatge. No obstant això, de seguida a l’Església es va fer servir la paraula màrtir per indicar a qui donava testimoni fins al vessament de la sang.
Però els màrtirs no han de ser vistos com a “herois” que han actuat individualment, com a flors que han brotat en un desert, sinó com a fruits madurs i excel·lents de la vinya del Senyor, que és l’Església. En particular, els cristians, participant assíduament a la celebració de l’Eucaristia, eren conduïts per l’Esperit a configurar la seva vida a la base d’aquest misteri d’amor: és a dir, sobre el fet que el Senyor Jesús havia donat la vida per ells, i per tant també ells podien i havien de donar la vida per Ell i pels seus germans. Sant Agustí subratlla sovint aquesta dinàmica de gratitud i intercanvi gratuït del do. Això és, per exemple, allò que ell predicava en ocasió de la festa de sant Llorenç: «Exercia l’ofici de diaca. Allí va administrar la sagrada sang de Crist i allí va vessar la seva pel nom de Crist. El misteri d’aquest sopar el va exposar amb tota claredat el benaurat apòstol Joan en dir: “Com que Crist va entregar la seva vida per nosaltres, així també nosaltres l’hem de lliurar pels nostres germans” (1 Jn 3, 16). Això, germans, ho va entendre sant Llorenç; ho va comprendre i ho va realitzar. En efecte, va preparar coses semblants a les preses en aquella taula. Va estimar Crist en la seva vida i el va imitar en la seva mort» (Sermó 304, 14; PL 38, 1395-1397). Així sant Agustí explicava el dinamisme espiritual que animava els màrtirs.
Avui, estimats germans i germanes, recordem tots els màrtirs que han acompanyat la vida de l’Església. Aquests, com ja he dit tantes vegades, són més nombrosos en el nostre temps que en els primers segles. El Concili Vaticà II ens recorda que «el martiri, en què el deixeble s’assembla al Mestre, que va acceptar lliurement la mort per la salvació del món, i es conforma a Ell en l’efusió de la seva sang, és estimat per l’Església com un do eximi i la prova d’amor suprema» (Const. Lumen gentium, 42). Els màrtirs, imitant Jesús i amb la seva gràcia, converteixen la violència de qui rebutja l’anunci en una ocasió suprema d’amor, que arriba fins al perdó dels botxins mateixos.
Si bé només són alguns als quals se’ls demana el martiri, «tots han d’estar prestats a confessar Crist davant dels homes i a seguir-lo, pel camí de la creu, enmig de les persecucions que mai falten a l’Església» ( ibid., 42). D’aquesta manera els màrtirs ens mostren que tot cristià està cridat al testimoniatge de la vida, també quan no arriba al vessament de la sang, fent de si mateix un do a Déu i als germans, imitant Jesús.
Voldria concloure recordant el testimoniatge cristià present a cada racó de la terra. Penso, per exemple, al Iemen, una terra des de fa molts anys ferida per una guerra terrible, oblidada, que ha deixat tants morts i que encara avui fa patir tanta gent, especialment els infants.
Precisament en aquesta terra hi ha hagut testimonis lluminosos de fe, com el de les germanes Missioneres de la Caritat. Encara avui són presents al Iemen, on ofereixen assistència a ancians malalts i a persones amb discapacitat. Acullen tots, de qualsevol religió, perquè la caritat i la fraternitat no té confins. Al juliol de 1998 Sor Aletta, Sor Zelia i Sor Michael, mentre tornaven a casa després de la missa, van ser assassinades per un fanàtic. Més recentment, poc després de l’inici del conflicte encara en curs, el març del 2016, Sor Anselm, Sor Marguerite, Sor Reginette i Sor Judith van ser assassinades al costat d’alguns laics que les ajudaven a l’obra de la caritat entre els últims. Entre aquests laics assassinats, a més de cristians, hi havia fidels musulmans que treballaven amb les germanes. Ens commou veure com el testimoniatge de sang pot unir persones de religions diferents. No s’ha d’assassinar mai en nom de Déu, perquè per a Ell som tots germans i germanes. Però junts es pot donar la vida pels altres.
Preguem perquè no ens cansem de testimoniar l’Evangeli també en temps de tribulació. Tots els sants i les santes màrtirs siguin llavors de pau i de reconciliació entre els pobles per un món més humà i fratern, esperant que es manifesti en plenitud el Regne del cel, quan Déu serà tot en tots (cf 1 Cor 15,28) ).
