“Era a la presó, i vinguéreu a veure’m”. El papa Francesc va voler ‘retornar’ la visita als presos del món en una emotiva obertura de la Porta Santa en la presó romanadeRebibbia, la primera després de la inauguració de l’Any Jubilar la passada nit de Nadal en la basílica de Sant Pere. Un acte senzill, coincidint amb la festivitat de Sant Esteve, primer màrtir de l’Església catòlica, a aquells que pateixen tancament, recordant-los que “el perdó de Déu és per a tots”.
Amb dotze ‘escolans’ entre els reclusos de la presó (que el Papa ja va visitar per Dijous Sant passat), Bergoglio va colpejar la porta demanant “que el Déu de l’esperança” estigui amb els presos. “Que l’obertura d’aquesta Porta Santa sigui per a tots una invitació a mirar el futur amb esperança. Obrim el nostre cor a la misericòrdia del Senyor”, va assenyalar Francesc, qui va explicar el seu desig que la segona Porta Santa oberta fos en una presó.
“Vull que tots tinguem la possibilitat d’obrir les portes del cor, i comprendre que l’esperança no defrauda“, va improvisar, demanant a un reclús i un funcionari de la presó que l’acompanyessin a traspassar la porta jubilar. En peus, Francesc va colpejar en tres ocasions amb el puny dret, i la porta es va obrir (després es va tancar, a causa de l’intens fred que entrava en la capella). Bergoglio va caminar fins a traspassar el llindar per a, posteriorment, tornar a asseure’s en la cadira de rodes.
Després de l’obertura de la porta, Francesc va compartir l’Eucaristia amb els membres d’aquesta petita ‘família’, en la qual va destacar la “lluita entre l’odi i l’esperança” present en la vida de tot ésser humà. “Enfront de la violència i el mal, l’esperança té sempre l’última paraula”, va proclamar el Papa, fent referència el lema d’aquest Jubileu, i saltant-se l’homilia que portava preparada.
L’àncora de l’esperança
“Avui, en aquesta presó, també nosaltres obrim una porta. És la porta del Jubileu, d’un esdeveniment que uneix tots els cristians en l’alegria”, va recalcar Francesc. “Els cors durs no ajuden la gràcia”, va improvisar, cridant a “obrir els cors a l’esperança, que no defrauda mai”.
“M’agrada pensar en l’esperança com l’àncora que es tira des del vaixell i, nosaltres estem segurs en fixar-la. La nostra esperança és com una àncora, que està sobre la terra. No perdin aquesta esperança, aquest és el missatge que vull donar-los a tots, i a mi el primer. A vegades la corda et fa mal a les mans, però sempre hi ha alguna cosa que et porta anar cap endavant. La mà en la corda, i les portes obertes”, va apuntar el pontífex abans de recordar que “quan el cor es tanca, es converteix en una pedra, també en les situacions difícils”.
“El cor és això que et fa germà. Obriu les portes del cor. Cadascun sap com fer-ho”, va prosseguir. “Hem obert aquesta porta, que és un senyal de l’obertura del nostre cor. Us desitjo un gran jubileu i molta pau. Cada dia prego per vosaltres, de veritat, no és una manera de parlar. Si us plau, vosaltres, reseu per mi”.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
