El lema del Jubileu, Pelegrins de l’esperança, que va inaugurar el papa Francesc aquest dimarts 24 de desembre, reflecteix la voluntat de fer front al pessimisme i l’escepticisme que predominen en la societat actual. Així ho assegura l’arquebisbe Rino Fisichella, pro-prefecte del Dicasteri per a la Nova Evangelització i cara visible del Jubileu 2025.
En una entrevista a Ecclesia, el prelat italià destaca la necessitat de donar respostes tangibles a les situacions que generen desesperança, com ara la violència quotidiana, la solitud i les injustícies socials i remarca que l’àncora, present en el logotip oficial de l’Any Sant, és “símbol de l’esperança”.
Una de les diferències principals respecte al Jubileu de l’any 2000 és, segons Fisichella, la dimensió digital que marca l’actualitat. En aquest sentit, considera que el context actual exigeix accions visibles que facin palesa l’esperança, a més del seu anunci. “El gran desafiament del Jubileu és crear signes tangibles i visibles d’esperança. No només hem de proclamar l’esperança, sinó també fer-la visible”, afirma, subratllant que aquest és “un do que requereix un cor obert per ser rebut”.
Entre els gestos de gran escala proposats pel Papa, Fisichella va destacar la “cancel·lació del deute extern dels països pobres” i “el foment del respecte per la dignitat de la vida, especialment en relació amb la pena de mort”. Segons l’arquebisbe, aquestes accions concretes són “una resposta a les paraules del Papa, qui, com en l’any 2000, esdevé la veu dels més vulnerables”.
Fisichella recorda que un dels esdeveniments temàtics centrals del temps jubilar, que durarà fins el 6 de gener de 2026, serà Jubileu del Consol, dedicat a les víctimes innocents de situacions de dolor, com la violència de gènere, els accidents de trànsit o les malalties incurables. “Cada llàgrima és única”, reflexiona el prelat, subratllant la “serenitat i esperança” que busca oferir aquest Jubileu a aquells que viuen immersos en el sofriment.
Les canonitzacions de Carlo Acutis i Pier Giorgio Frassati marquen altes dels moments destacats del Jubileu. Fisichella adverteix que aquestes figures juvenils són “exemples de com viure l’Evangeli intensament” i estan “especialment adreçats a les noves generacions”. “Aquestes canonitzacions reforcen el caràcter esperançador i juvenil del Jubileu”, apunta.
A més dels esdeveniments religiosos, s’han organitzat activitats culturals d’alt nivell, com l’exposició de La crucifixió blanca de Marc Chagall. “Aquesta obra connecta el dolor i l’esperança a través de la creu de Crist”, subratlla Fisichella, afegint que “la col·laboració amb institucions artístiques, com l’Arts Institute de Chicago, ha permès fer accessible aquesta peça per primera vegada a Roma”.
Pel que fa a l’obertura de les cinc Portes Santes a Roma (les quatre basíliques papals i la presó de Rebibbia), el pro-prefecte del Dicasteri per a la Nova Evangelització diu que es tracta d’un gest que, juntament amb el missatge central del Jubileu, busca portar l’esperança i la proximitat a tots els sectors de la societat. “El Jubileu és una festa de misericòrdia i alegria per a tothom”, conclou.
