Amb una concentrada aproximació a la genealogia del Fill de Déu, el papa Francesc va donar inici aquest matí, durant l’audiència general del dimecres, a un nou cicle de catequesi que, amb el tema “Jesucrist, la nostra esperança”, es desenvoluparà al llarg de tot l’Any Jubilar, que s’obrirà el pròxim 24 de desembre.
“La genealogia és un gènere literari, és a dir, una forma orientada a transmetre un missatge molt important: ningú es dona la vida a si mateix, sinó que la rep com a do dels altres”, va començar el Papa, qui, va postil·lar, “a diferència de les genealogies de l’Antic Testament, en les quals només apareixen noms masculins, perquè a Israel és el pare qui imposa el nom al seu fill, en la llista de Mateo dels avantpassats de Jesús també apareixen dones”, assenyalant, citant a Tamar, Racab, Rut, Betsabé i María de Natzaret.
Les quatre primeres dones, va prosseguir, “estan unides no pel fet de ser pecadores, com a vegades es diu, sinó pel fet de ser estrangeres per al poble d’Israel. El que Mateu destaca és que, com ha escrit Benet XVI, ‘a través d’elles… el món dels gentils entra en la genealogia de Jesús: es manifesta la seva missió als jueus i als pagans'”.
“Mentre les quatre dones anteriors s’esmenten al costat de l’home que va néixer d’elles o al qual el va generar, Maria, al contrari, adquireix un particular relleu: marca un nou començament, ella mateixa és un nou començament, perquè en la seva història ja no és la criatura humana la protagonista de la generació, sinó Déu mateix”, va destacar el Papa.
Per tot això, Francesc va convidar que “despertem en nosaltres el record agraït cap als nostres avantpassats. I, sobretot, donem gràcies a Déu, que, a través de la Mare Església, ens ha generat a la vida eterna, la vida de Jesús, la nostra esperança”.
A l’hora de les salutacions, el Papa va mostrar la seva proximitat i oració pels habitants de l’arxipèlag de Mayotte, “devastat per un cicló”, i va recordar també “el recent viatge a Còrsega, on vaig ser tan calorosament acollit”. “Em va impactar particularment pel fervor de la gent, en un lloc on la fe no és una qüestió privada, i pel nombre de nens presents: una gran alegria i una gran esperança!”, va assenyalar.
“La guerra és sempre una derrota”
Igualment, va demanar que no es permeti que les persones grans passin soles les festes de Nadal, “que no rebin només una crida, sinó que els acompanyem” i, dirigint-li-ho als fidels polonesos, va assenyalar: “Si us plau, continueu recordant als pobres, a les persones soles, a les víctimes de les inundacions i als germans i germanes de la martiritzada Ucraïna”.
Finalment, va convidar de nou a resar per la pau: “No oblidem la gent que pateix per les guerres… Palestina, Israel… i tots aquells que estan sofrint, com Ucraïna, Myanmar… No oblidem resar per la pau perquè acabin les guerres. Demanem al Príncep de la Pau, el Senyor, que ens doni la pau en el món. La guerra, no ho oblidem, és sempre una derrota, sempre, la guerra és una derrota”, va assenyalar en unes últimes paraules que van ser ratifiques per un aplaudiment tancat per part de tota l’aula Pau VI.
Text de l’audiència general
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Avui comencem el cicle de catequesi que es desenvoluparà durant tot l’Any Jubilar. El tema és «Jesucrist, la nostra esperança»: Ell és, en efecte, la meta del nostre pelegrinatge, i Ell mateix és el camí, la senda a seguir.
La primera part tractarà de la infància de Jesús, que ens narren els evangelistes Mateu i Lluc. Els Evangelis de la infància relaten la concepció virginal de Jesús i el seu naixement del ventre de Maria; recorden les profecies messiàniques complides en ell i parlen de la paternitat legal de Josep, que va empeltar al Fill de Déu en el «tronc» de la dinastia davídica. Se’ns presenta un Jesús nounat, nen i adolescent, submís als seus pares i, al mateix temps, conscient que està totalment lliurat al Pare i al seu Regne. La diferència entre els dos evangelistes és que mentre Lluc relata els esdeveniments a través dels ulls de Maria, Mateu ho fa a través dels de Josep, insistint en una paternitat tan inèdita.
Mateu obre el seu Evangeli i tot el cànon del Nou Testament amb la «genealogia de Jesucrist fill de David, fill d’Abraham» (Mateu 1:1). Es tracta d’una llista de noms ja presents en les Escriptures hebrees, per a mostrar la veritat de la història i la veritat de la vida humana. De fet, «la genealogia del Senyor és la veritable història, en la qual són presents alguns noms, per així dir-los, problemàtics, i s’emfatitza el pecat del rei David (Mt 1,6). Tot, no obstant això, acaba i floreix en Maria i en Crist (Mt 1,16)» (Carta sobre la renovació de l’estudi de la història de l’Església, 21 de novembre de 2024). Apareix perquè la veritat de la vida humana que passa d’una generació a l’altra lliurant tres coses: un nom que tanca una identitat i una missió úniques; la pertinença a una família i a un poble; i finalment l’adhesió de fe al Déu d’Israel.
La genealogia és un gènere literari, és a dir, una forma adequada a transmetre un missatge molt important: ningú es dona la vida a si mateix, sinó que la rep com a do d’uns altres; en aquest cas, es tracta del poble escollit, i dels quals hereten el dipòsit de la fe dels seus pares, en transmetre la vida als seus fills, els transmeten també la fe en Déu.
Però a diferència de les genealogies de l’Antic Testament, en les quals només apareixen noms masculins, perquè a Israel és el pare qui imposa el nom al seu fill, en la llista de Mateu dels avantpassats de Jesús també apareixen dones. Trobem a cinc d’elles: Tamar, la nora de Judà que, en quedar-se viuda, es fa passar per prostituta per a assegurar una descendència al seu marit (Gn 38); Racab, la prostituta de Jericó que permet als exploradors jueus entrar en la terra promesa i conquistar-la (Stg 2); Rut, la moabita que, en l’homònim llibre, roman fidel a la seva sogra, té cura d’ella i es convertirà en besàvia del rei David; Betsabé, amb la qual David comet adulteri i, després de fer matar al seu marit, genera a Salomó (Sam 11); i, finalment, Maria de Natzaret, esposa de Josep, de la casa de David: d’ella neix el Messies, Jesús.
Les quatre primeres dones estan unides no pel fet de ser pecadores, com a vegades es diu, sinó pel fet de ser estrangeres per al poble d’Israel. El que Mateu destaca és que, com ha escrit Benet XVI, «a través d’elles… el món dels gentils entra en la genealogia de Jesús: es manifesta la seva missió als jueus i als pagans» (La infància de Jesús, Milà-Ciutat del Vaticà 2012, 15).
Mentre les quatre dones anteriors s’esmenten al costat de l’home que va néixer d’elles o al qual el va generar, Maria, al contrari, adquireix un particular relleu: marca un nou començament, ella mateixa és un nou començament, perquè en la seva història ja no és la criatura humana la protagonista de la generació, sinó Déu mateix. Això es desprèn clarament del verb «va néixer»: «Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual va néixer Jesús, anomenat Crist» (Mt 1,16).
Jesús és fill de David, empeltat per José en aquesta dinastia i destinat a ser el Messies d’Israel, però també és fill d’Abraham i de dones estrangeres, destinat, per tant, a ser la «Llum per a il·luminar les nacions paganes» (Lc 2,32) i el «Salvador del món» (Jn 4,42).
El Fill de Déu, consagrat al Pare amb la missió de revelar el seu rostre (Jn 1,18; Jn 14,9), entra en el món com tots els fills de l’ésser humà, fins al punt que a Natzaret se’n dirà «fill de José» (Jn 6,42) o «fill del fuster» (*Mt 13,55). Veritable Déu i veritable home.
Germans i germanes, despertem en nosaltres el record agraït cap als nostres avantpassats. I, sobretot, donem gràcies a Déu, que, a través de la Mare Església, ens ha generat a la vida eterna, la vida de Jesús, la nostra esperança.
*Traducció no oficial
