“Perdona les nostres ofenses, concediu-nos la vostra pau“, és el lema de la 58a Jornada Mundial de la Pau, que se celebra el primer dia de l’any. Un missatge en què el papa Francesc ha volgut “escoltar el crit de la humanitat amenaçada”, especialment en aquest Any Jubilar que té a l’esperança el seu principal leit motiv.
“Que el 2025 sigui un any en què creixi la pau. Aquesta pau real i duradora, que no s’atura a les objeccions dels contractes o a les taules de compromisos humans. Busquem la veritable pau, que és donada per Déu a un cor desarmat: un cor que no s’entesta a calcular allò que és meu i allò que és teu; un cor que dissipa l’egoisme en la promptitud d’anar a trobar els altres; un cor que no dubta a reconèixer-se deutor respecte a Déu i per això està disposat a perdonar els deutes que oprimeixen el proïsme; un cor que supera el desànim pel futur amb l’esperança que tota persona és un bé per a aquest món”, culmina el Papa el seu missatge, en què advoca per un “desarmament del cor”.
Francesc arrenca el seu missatge recordant que, a l’origen, els jubileus servien per “restablir la justícia de Déu en diferents àmbits de la vida: en l’ús de la terra, en la possessió dels béns, en la relació amb el proïsme, sobre tot respecte als més pobres i als que havien caigut en desgràcia”.
Escoltar el crit desesperat d’auxili
També avui, assenyala el Papa, “el Jubileu és un esdeveniment que ens impulsa a buscar la justícia alliberadora de Déu sobre tota la terra”, i escoltar “el crit desesperat d’auxili” que s’enlaira “des de moltes parts de la terra i que Déu mai no deixa d’escoltar”.
“També nosaltres ens sentim cridats a ser veu de tantes situacions d’explotació de la terra i d’opressió del proïsme” que, com va afegir, “no es deuen només a la iniquitat d’alguns, sinó que s’han consolidat i se sostenen en una complicitat estesa”.
Perquè “cadascú de nosaltres s’ha de sentir responsable d’alguna manera per la devastació a què està sotmesa la nostra casa comuna, començant per aquestes accions que, encara que només sigui indirectament, alimenten els conflictes que estan assotant la humanitat”, i que es tradueixen en “el tracte deshumà que es dona a les persones migrants, la degradació ambiental, la confusió generada culpablement per la desinformació, el rebuig de tota manera de diàleg” o “les grans inversions a la indústria militar”.
“Són tots factors d’una amenaça concreta per a l’existència de la humanitat en conjunt”, clama el Papa, que insisteix que “volem posar-nos a escoltar aquest crit de la humanitat perquè tots, junts i personalment, ens sentim cridats a trencar les cadenes de la injustícia i, així, proclamar la justícia de Déu”.
“Fer algun acte de filantropia esporàdic no és suficient. Calen, per contra, canvis culturals i estructurals, de manera que també s’efectuï un canvi durador”, recalca.
Canvis per a l’Any Jubilar
Quins canvis es poden emprendre en aquest any jubilar? Francesc és clar en demanar “un canvi cultural: tots som deutors” d’una societat on pot començar a funcionar “una lògica d’explotació, on el més fort pretén tenir el dret d’abusar del més feble“.
“Com les elits en el temps de Jesús, que s’aprofitaven dels patiments dels més pobres, així avui al llogaret global interconnectat, el sistema internacional, si no s’alimenta de lògiques de solidaritat i d’interdependència, genera injustícies, exacerbades per la corrupció, que atrapen els països més pobres”, denuncia Francesc, que torna a repetir que “el deute extern s’ha convertit en un instrument de control” amb què els països més rics “no tenen escrúpols d’explotar de manera indiscriminada els recursos humans i naturals dels països més pobres”.
Els deutes econòmic i ecològic són dues cares d’una mateixa moneda d’aquesta lògica d’explotació. Per això, Francesc torna a convidar la comunitat internacional a “emprendre accions de remissió del deute extern, reconeixent l’existència d’un deute ecològic entre el nord i el sud del món”.
Tres accions possibles per al Jubileu
Alhora, el Papa ofereix “tres accions possibles” per a aquest Any Jubilar, “que puguin restaurar la dignitat en la vida de poblacions senceres i tornar a posar-les en camí sobre la via de l’esperança, perquè se superi la crisi del deute i tots puguin tornar a reconèixer-se deutors perdonats”.
En primer lloc, la condonació del deute (dels deutes), i el desenvolupament d’una nova arquitectura financera, que porti a la creació d’un document financer global, fundat en la solidaritat i l’harmonia entre els pobles”. En segon terme, “un compromís ferm per promoure el respecte de la dignitat de la vida humana, des de la concepció fins a la mort natural, perquè tota persona pugui estimar la pròpia vida i mirar el futur amb esperança, desitjant el desenvolupament i la felicitat per a si mateixa i per als seus fills”. També, un gest concret per “afavorir la cultura de la vida”: “L’eliminació de la pena de mort a totes les nacions”.
Un fons mundial contra la fam
Finalment, el pontífex fa una tercera petició: “Utilitzem almenys un percentatge fix dels diners emprats en els armaments per a la constitució d’un fons mundial que elimini definitivament la fam i faciliti als països més pobres activitats educatives també dirigides a promoure el desenvolupament sostenible, contrastant el canvi climàtic”.
“Hem de buscar que s’elimini tot pretext que pugui impulsar els joves a imaginar el futur sense esperança, o bé com una expectativa per venjar la sang dels seus éssers estimats. El futur és un do per superar els errors del passat, per construir nous camins de pau”, culmina el Papa, que insisteix, parafrasejant Joan XXIII, que “la veritable pau només podrà néixer d’un cor desarmat de l’angoixa i el por de la guerra”.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
