Després del res del Regina Caeli del Diumenge de la Divina Misericòrdia, el papa Francesc va expressar la seva proximitat amb tots aquells cristians a Orient que celebraven la Pasqua. Un sentiment pasqual, però, enfosquit encara per les desenes de guerres que continuen provocant la mort de formes espantoses a diferents regions del món como ara Rússia, Ucraïna i Sudan del Sud. “Plorem per aquestes atrocitats i resem per les seves víctimes, demanant a Déu que el món deixi d’experimentar la consternació de la mort violenta a les mans de l’home, sinó la meravella de la vida que Ell dóna i renova per la seva gràcia”, va clamar Francesc.
Paraules del Papa al res del ‘Regina Caeli’
Abans del Regina Caeli
Estimats germans i germanes, bon dia!
Avui, Diumenge de la Divina Misericòrdia, l’Evangeli ens parla de dues aparicions de Jesús ressuscitat als deixebles i, en particular, a Tomàs, “l’apòstol incrèdul” (cf. Jn 20, 24-29).
Tomàs, en realitat, no és l’únic que li costa de creure, de fet representa una mica tots nosaltres. En efecte, no sempre és fàcil creure, sobretot quan, com en el seu cas, s’ha patit una gran decepció. Després d’una gran decepció, és difícil de creure. Va seguir Jesús durant anys, assumint riscos i suportant penalitats, però el Mestre va ser posat a la creu com un delinqüent i ningú el va alliberar, ningú va fer res! Va morir i tothom té por. Com tornar a confiar? Com confiar en la notícia que és viu? El dubte se n’apodera.
Tomàs, però, dona mostres de valentia: mentre els altres estan tancats al cenacle amb por, ell surt, a risc que algú el reconegui, el denunciï i l’arresti. Podríem fins i tot pensar que, amb la seva valentia, mereixeria més que els altres trobar-se amb el Senyor ressuscitat. En canvi, precisament per haver-se apartat, quan Jesús s’apareix per primera vegada als deixebles la nit de Pasqua, Tomàs no hi és i perd la seva oportunitat. S’havia distanciat de la comunitat. Com la pot recuperar? Només tornant amb els altres, tornant allà, a aquesta família que va deixar espantada i trista. Quan ho fa, quan torna, li diuen que Jesús ha vingut, però a ell li costa de creure’l; li agradaria veure les ferides. I Jesús el satisfà: vuit dies després, s’apareix de nou enmig dels seus deixebles i els mostra les seves nafres, les seves mans, els seus peus, aquestes nafres que són les proves del seu amor, els canals sempre oberts de la seva misericòrdia.
Reflexionem sobre aquests fets. Per creure, Tomàs voldria un senyal extraordinari: tocar les nafres. Jesús se les mostra, però d’una manera ordinària, presentant-se davant de tots, a la comunitat, no fora d’ella. Com si li digués: si vols trobar-me, no miris lluny, queda’t a la comunitat, amb els altres; i no t’allunyis, resa amb ells, parteix el pa amb ells. I ens ho diu també a nosaltres. És allà on podreu trobar-me, és allà on us mostraré, impresos al meu cos, els signes de les ferides: els signes de l’Amor que venç l’odi, del Perdó que desarma la venjança, els signes de la Vida que venç la mort. És allà, a la comunitat, on descobreixes la meva cara, en compartir amb els teus germans i germanes moments de dubte i de por, aferrant-te encara més a ells. Sense comunitat és difícil trobar Jesús.
Estimats germans i germanes, la invitació feta a Tomàs val també per a nosaltres. On busquem el Ressuscitat? En algun esdeveniment especial, en alguna manifestació religiosa espectacular o cridanera, només a les nostres emocions i sentiments? O a la comunitat, a l’Església, acceptant el repte de romandre-hi, encara que no sigui perfecta? Tot i les seves limitacions i caigudes, que són les nostres limitacions i caigudes, la nostra Mare Església és el Cos de Crist; i és allà, en el Cos de Crist, on s’imprimeixen, encara i per sempre, els signes més grans del seu amor. Però preguntem-nos si, en nom d’aquest amor, en nom de les nafres de Jesús, estem disposats a obrir els braços als ferits per la vida, sense excloure ningú de la misericòrdia de Déu, sinó acollint tothom; a cadascú com a germà, com a germana. Déu acull tothom, Déu acull tothom.
Maria, Mare de misericòrdia, ajuda’ns a estimar l’Església i a fer-ne una casa acollidora per a tothom.
Després del Regina Caeli
Desitjo expressar la meva proximitat a tots els meus germans i germanes que, especialment a Orient, celebren avui la Pasqua: Estimats, que el Senyor ressuscitat estigui amb vosaltres i us satisfà del seu Esperit Sant! Feliç Pasqua a tots!
I tristament, en marcat contrast amb el missatge pasqual, les guerres continuen i continuen sembrant la mort de formes espantoses. Plorem per aquestes atrocitats i resem per les seves víctimes, demanant a Déu que el món no experimenti més la consternació de la mort violenta a les mans de l’home, sinó la meravella de la vida que Ell dóna i renova per la seva gràcia.
Segueixo amb preocupació els esdeveniments que es desenvolupen al Sudan. Estic a prop del poble sudanès, ja tan provat, i us convido a resar perquè es deposin les armes i prevalgui el diàleg, per tal que junts reprenguem el camí de la pau i de la concòrdia.
I penso també en els nostres germans i germanes de Rússia i Ucraïna, que avui celebren la Pasqua. Que el Senyor estigui amb ells i els ajudi a fer la pau.
Us saludo a tots, romans i pelegrins. En particular, els grups de pregària que conreen l’espiritualitat de la Misericòrdia divina, reunits avui al santuari de Sant Spirito, a Sassia. I, segur d’interpretar els sentiments dels fidels de tot el món, dirigeixo un pensament agraït a la memòria de sant Joan Pau II, aquests dies objecte d’inferències ofensives i infundades.
Saludo els grups vinguts de França, Brasil, Espanya, Polònia, Lituània; als nens del Col·legi Saint-Jean de Passy de París amb educadors i familiars. Saludo els fidels de Pescara, els alumnes del Col·legi Santa Maria ad Nives de Gènova, els nens de Marcheno, Brescia.
Saludo els Bombers de diversos països europeus, que han vingut a Roma per a una gran manifestació oberta als ciutadans. Gràcies pel vostre servei! I us dic una cosa: quan prego per vosaltres demano una gràcia: que no tingueu feina!
Us desitjo a tots un bon diumenge. Si us plau, no oblideu pregar per mi. Gaudiu de dinar i adéu.