El papa Francesc va visitar aquest diumenge 8 de desembre, com és tradició, la plaça d’Espanya a Roma per homenatjar la Immaculada Concepció. Abans d’aquest acte, el pontífex es va aturar a la basílica de Santa Maria la Major per pregar davant la Salus Populi Romani. Aquest acte es realitza en el marc de la solemnitat de la Puríssima i en la proximitat de l’obertura de l’Any Sant 2025.
El Sant Pare va ser rebut pel cardenal Baldassare Reina, vicari general de la diòcesi de Roma, i per l’alcalde de la ciutat, Roberto Gualtieri. En aquest context, el Papa va participar en una pregària conjunta amb els fidels presents i aquells que seguien la cerimònia a través dels mitjans de comunicació, que va incloure cants i lletanies en honor de la Verge Maria.
En el seu discurs, Francesc va subratllar la proximitat de l’Any Sant 2025 com un missatge d’esperança per a una humanitat afligida per crisis i guerres. Tot i reconèixer la importància de les obres públiques a Roma per preparar aquest esdeveniment, va recordar que “el veritable Jubileu no està fora, està dins”.
El Papa va explicar que aquest treball interior consisteix a preparar “el camí al Senyor que ve” en els nostres cors, relacions familiars i socials. En la seva pregària, va demanar a la Verge Maria que ajudi la humanitat a centrar-se en les “obres de l’ànima”, evitant quedar atrapada únicament en les tasques organitzatives de l’Any Sant.
Francesc va aprofitar l’ocasió per reflexionar sobre el significat del Jubileu, com a temps de renaixement espiritual, perdó i alliberament social. Va destacar la necessitat d’obrir el cor a Jesús, tal com Maria va fer a la sinagoga de Natzaret quan el seu Fill va anunciar la Bona Nova als pobres i la llibertat als oprimits.
El pontífex va concloure amb un missatge d’esperança, agraint la Mare de Déu per recordar la importància d’escoltar Jesús i fer el que ell ens demana. Finalment, va remarcar que, malgrat les dificultats d’aquest temps, Maria continua donant Jesús, qui és “la nostra esperança”.
A continuació, el text íntegre de la pregària del Papa:
Verge Immaculada, avui és la teva festa i ens reunim al teu voltant. Les flors que t’oferim volen expressar el nostre amor i la nostra gratitud, però tu veus i aprecies sobretot aquelles flors amagades que són les oracions, els sospirs, les llàgrimes, especialment dels petits i dels pobres.
Mare nostra, Roma es prepara per a un nou Jubileu que serà un missatge d’esperança per a la humanitat atormentada per les crisis i les guerres. Per això, hi ha obres pertot arreu a la ciutat: això –ho saps– causa força molèsties, però és un signe que Roma està viva, es renova, intenta adaptar-se a les necessitats, per ser més acollidora i més funcional.
Però la teva mirada de Mare va més enllà. I em sembla sentir la teva veu dient-nos amb saviesa: “Fills meus, aquestes obres estan bé, però aneu amb compte: no oblideu les obres de l’ànima! El veritable Jubileu no és fora, és dins: dins vostre, dins dels cors, dins de les relacions familiars i socials. És dins on cal treballar per preparar el camí al Senyor que ve.”
Mare Immaculada, et donem les gràcies! Aquesta teva indicació ens fa bé, ens és molt necessària, perquè, sense voler, correm el risc de quedar totalment atrapats per l’organització, per les coses que cal fer, i aleshores la gràcia de l’Any Sant, que és un temps de renaixement espiritual, de perdó i d’alliberament social, aquesta gràcia del Jubileu queda silenciada.
Segurament eres present a la sinagoga de Natzaret aquell dia en què Jesús va predicar per primera vegada a la gent del seu país. Va llegir el llibre del profeta Isaïes: “L’Esperit del Senyor és sobre meu; per això m’ha ungit i m’ha enviat a portar bones noves als pobres, a proclamar l’alliberament als captius, i als cecs, la vista, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor” (Lc 4,18-19). Després es va asseure i va dir: «Avui s’ha complert aquesta Escriptura que heu escoltat» (v. 21). Tu eres allà, enmig del poble meravellat. Estaves orgullosa d’Ell, del teu Fill, i al mateix temps preveies el drama del tancament i l’enveja, que genera violència. Vas passar per aquest drama i sempre ho fas, amb el teu cor immaculat ple de l’amor del Cor de Crist.
I també avui, Maria, ens repeteixes: “Escolteu-lo! Escolteu-lo i feu el que Ell us digui” (cf. Jn 2,5). Gràcies, Mare Santa! Gràcies perquè encara en aquest temps pobre en esperança, ens dones Jesús, la nostra Esperança!
