“Estimats germans i germanes parisencs, no us quedeu simplement enlluernats per la bellesa de les pedres que us trobeu, sinó deixeu-vos portar a les més grans alegries, al regal més bell que Déu ens fa a tots amb la seva bondadosa presència, de la seva proximitat als més pobres, del seu poder transformador en els sagraments”.
Aquesta va ser la invitació que va fer aquest diumenge Laurent Ulrich, arquebisbe de París, durant l’homilia de la missa de consagració de l’altar de Notre-Dame, celebrada un dia després de la reobertura de l’històric temple, que va ser devorat per les flames el 15 d’abril de 2018.
“En certa manera —va prosseguir l’arquebisbe—, i encara que la sorpresa causada per l’incendi hagi estat duradora, el dolor ja va ser superat quan l’oració va sorgir de les ribes del Sena i de centenars de milions de cors a tot el món”.
“París recupera la seva esplendor”
“Germans i germanes especialment convidats en aquest dia, no gaudiu només del plaer de ser presents en una celebració tan especial en el qual la catedral de París recupera la seva esplendor com ningú l’havia conegut abans: que vosaltres, sigueu creients, o no, sou benvinguts a participar del goig dels creients aquí que donen glòria a Déu per haver trobat la seva església mare”, va remarcar monsenyor Ulrich.
“Que l’oli sant que marcarà aquest altar impregni de la teva gràcia i del teu goig als fidels que vindran aquí a la comunió amb el misteri de Crist”, va dir l’arquebisbe abans d’iniciar el ritu sobre el nou altar, construït en bronze per a la reobertura de la catedral.
Després de repartir l’oli acuradament per tota la superfície de l’altar, l’arquebisbe va col·locar encens fumejant. Prèviament, havia dipositat a l’interior de l’altar un petit reliquiari amb cobertura de cristall que conté algunes relíquies de tres santes i dos sants vinculats amb París.
Aquest moment clau de la missa de consagració va estar acompanyat, igual que totes les fases de la celebració pel cor catedralici i pels 8.000 tubs de l’òrgan del temple. Abans, Ulrich havia escampat aigua beneïda sobre el faristol per a marcar la seva purificació i, juntament amb altres clergues, també sobre els 2.500 assistents.
“Un monument al patrimoni cultural”
La reobertura de la catedral, va tenir lloc unes hores abans, dissabte al vespre, i va reunir 1.500 persones. Entre els assistents, hi va haver el president francès, Emmanuel Macron i caps d’Estat de diversos països, entre ells el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski. També es va fer present el president electe dels Estats Units, Donald Trump, uns 150 bisbes de tot el món i bombers, rescatadors i constructors implicats en la restauració del temple.
Pel que fa a la presència catalana, l’acte va tenir entre els convidats l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, que precisament en el full dominical d’aquesta setmana va destacar com la catedral parisenca es va erigir en “un símbol de la fe cristiana” i “com a expressió del culte catòlic i la missió de l’Església”.
“Notre-Dame és també un monument al patrimoni cultural, on la bellesa, la fe i la devoció a Santa Maria es fonen en una sola obra”, va descriure Vives, tot assegurant que la restauració del temple “ha estat també una forma de recordar i preservar aquest símbol de l’esperit humà i de la capacitat de superació davant l’adversitat, reafirmant la seva importància com a icona cultural i espiritual”.
