El rostre de satisfacció darrere de les ulleres de l’arquebisbe de Sevilla, José Ángel Saiz Meneses, no pot ser més gran. Ha estat durant cinc dies el màxim responsable d’un Congrés de Germandats sense precedents per la presència de ponents de màxim nivell i per la seva culminació en una processó magna pels carrers de la ciutat amb milers de persones que ha permès al prelat sentir la comunió amb la seva feligresia, guanyada a pols des de la seva arribada a la capital andalusa l’any 2021.
Una arribada, no obstant això, en què deixava enrere una diòcesi, la de Terrassa, amb una realitat confrare que estava a anys llum de la sevillana; per això, va ser ell qui va posar la primera pedra des de l’any 2004 per a fer renéixer en el bisbat egarenc aquest esperit popular que, per a l’arquebisbe, “és el major actiu pastoral de l’Església”.
“Ara faltarà veure com s’executa el postcongrés”
La celebració d’un congrés de magnituds que “han superat tota expectativa”, com reconeixia Saiz Meneses aquest dissabte davant la premsa, fent balanç de la trobada, és ja una pedra angular en la seva trajectòria sevillana, “malgrat que encara falti la seva darrera part”, com admetia l’arquebisbe referint-se a la capil·larització dels seus resultats “més enllà de Sevilla”. En ell, de fet, ha demostrat l’important coneixement adquirit en poc més de tres anys sobre una “realitat pastoral transversal”, a còpia de reunions en el palau episcopal per a crear noves germanors i per a resoldre, també, assumptes interns de les més de 700 que continuen vives.
D’aquesta manera, l’arquebisbe format en l’àrea metropolitana de Barcelona “sense haver participat mai en cap processó”, com confessava, continua volent eliminar prejudicis —o “velles qüestions”, amb les seves paraules— que emboliquen la vida de les germanors: “Els seus membres no són grups d’illetrats i poc cultes; almenys a Sevilla no és així”, afirmava un bisbe avesat a rebre en el seu despatx juntes de govern de tot aquest territori diocesà que destaquen per contenir “des d’advocats fins a autònoms i aturats, passant per professors universitaris”, afegia Saiz.
Els joves, peça fonamental
Saiz Meneses, que en 2001 es va convertir en el prelat més jove de l’estat després de ser nomenat bisbe auxiliar de Barcelona, pensa també en els joves. En aquest cas, en els que aprenen el “dialecte matern” dels seus progenitors des de la infantesa: “Es pot aprendre a pronunciar ‘papà’, ‘mamà’, ‘Jesús’ i ‘Maria’ al mateix temps”, raonava qui va estar en la cuina, en 2013 i encara a Terrassa, del primer congrés espanyol de joves confrares, que posteriorment s’aniria celebrant “en altres ciutats amb més trajectòria en aquest terreny”, recordava Saiz Meneses. També va ser un dels que va encoratjar joves diocesans a tenir un paper actiu en la visita de Joan Pau II a Madrid l’any 2003.
“Encara que avui dia hi hagi tot aquest món tecnològic que els distreu”, concloïa l’arquebisbe de Sevilla, per a ell la fe pot continuar sent pol d’atracció: “És possible continuar veient joves en les germandats, encara que escoltin cants de sirena”, sentenciava. Aquest cap de setmana no han sentit sirenes, sinó una infinitat d’instruments acompanyant el pas de les imatges que més defineixen el sentiment popular de la pietat sevillana.
