L’alcalde de Sevilla, José Luis Sanz, recordava el passat dimecres als participants del Congrés Internacional de Germandats i Pietat Popular que la província sevillana compta amb més de 700 germandats, totes elles amb unes històries i un gruix humà que fan diferenciar les unes de les altres. “Una d’elles és la nostra”, manifestava, aquest passat dijous al vespre, José González, el Germà Major de la Germandat de Sant Benet de Sevilla, tot comptant la xifra de congressistes de Catalunya per ser portats, en autocar i des del centre de la ciutat, a la casa d’aquesta germandat, situada al costat de l’església que porta el mateix nom. L’acció era repetida per membres d’altres germandats, que guiaven grups arribats de tota la península.
“La pietat popular no només és matèria d’estudi”, ha dit aquests dies el secretari general d’aquest esdeveniment internacional, Joaquín de la Peña; per al sevillà, “també és matèria de sentit, d’acollida, d’alegria, de fraternitat i de trobada”. Per això, com s’acostuma a promoure en les trobades anuals de germandats [la pròxima serà a Gandia, el 2025], no es va perdre l’oportunitat que grups com el de diversos sacerdots de Catalunya i representants diocesans de la Setmana Santa catalana comprovessin el funcionament d’una d’elles des de dins. “No ens podem comparar amb les més grans, però, com tractem de transmetre a tothom, això és com la nostra segona família”, afegia aquest Germà Major.
L’ajuda als més vulnerables, característica de moltes germandats
Però del que més satisfet està el sevillà, vinculat a l’entitat des de fa 65 anys, és de l’acció caritativa que desenvolupa. Durant els últims set anys, s’han concedit tones de roba de segona mà a prop d’un miler d’infants de la ciutat en situació de vulnerabilitat. “No és l’única germandat que té aquest afany caritatiu, aquí”, sentencia, per la seva part, Josep Ignasi Boada, director del Secretariat d’Associacions de Setmana Santa de l’Arquebisbat de Tarragona des de fa un any, i una de les persones que han aprofitat aquest viatge a Sevilla per conèixer aquesta i altres germandats. “Des de Sant Benet, ajuden tothom qui truca a la porta, sense importar si hi pertanyen”, detalla abans de reconèixer que “caldria prendre nota“.
Tant Josep Ignasi Boada com el seu homòleg a l’arquebisbat de Barcelona, Manuel Zamora, coincideixen en un altre aspecte: “Encara que tots celebrem el mateix, aquí i en qualsevol altre punt del mapa, no hi ha dubte que aquí es fa de manera més oberta i festiva, però amb el mateix respecte“, admeten tots dos. A pesar d’aquesta diferència quant a l’execució de la pietat popular, mantenen que hi ha un element que es dona independentment del lloc on creixi una germandat. Aquest és, com defineix Boada, “la manca de sensibilitat religiosa que colonitza unes agrupacions que abans es cuinaven amb una fe més latent”. Tots dos esperen que els resultats d’aquest congrés, amb ponències de figures rellevants de la Santa Seu, “siguin estímul per a les germandats, i, sobretot, per als rectors que tenen darrere“, com admet Boada.
“Saiz Meneses ja tenia sensibilitat per les germandats a Catalunya”
La presència d’aquesta comitiva catalana no ha passat desapercebuda per a l’arquebisbe de Sevilla des del 2021, el castellanomanxec José Ángel Saiz Meneses, qui va ser bisbe auxiliar de Barcelona i bisbe de Terrassa. De fet, un dels seus components és el prevere d’origen colombià Miquel Ángel Jaimes, delegat de religiositat popular a la diòcesi que va liderar Meneses.
“Va arribar a Sevilla havent demostrat una notable sensibilitat pels confrares joves i, ara, en un territori diocesà on s’ha de procurar tenir les germandats de costat, ha sabut jugar bé el seu paper, treballant i deixant treballar els altres alhora“, assevera Zamora, veient en aquest prelat un “digne continuador” de la feina feta a Sevilla per l’arquebisbe Carlos Amigo (1934-2022), qui va impulsar la primera edició del Congrés de Germandats i Pietat Popular.
