El cardenal Kevin Joseph Farrell era un dels primers a arribar a la Catedral de Sevilla aquest dijous al matí, i això li permetia passejar-se tranquil·lament per tots els racons d’aquesta gran casa de germandats religioses a la ciutat sevillana. “Estic meditant bé la meva pronunciació espanyola, i espero que Miguel de Cervantes em disculpi pels meus errors lingüístics”, deia aquest irlandès de 77 anys, prefecte del dicasteri per als Laics, davant de la Mare de Déu de Valme, abans de començar la seva ponència amb motiu del II Congrés Internacional de Germandats i Pietat Popular.
Iniciava la seva dissertació fent un acostament antropològic al fenomen de la casa humana que troben milers de confrares de tot el món en enrolar-se a aquestes agrupacions, les més antigues entre laics i on “tots els seus integrants s’han d’allunyar de la infecció d’individualismes que hi ha a les societat actuals”, deia aquest cardenal. “Una casa que és, al seu torn, escola per pensar de manera nova”, afegia el prelat legionari de Crist.
“Les germandats són també escoles que s’uneixen al present i al futur”, afirmava Farrell recollint les paraules del papa Francesc. Això portava el ponent a preguntar-se com posar en contacte les tradicions litúrgiques amb la vida pública de les persones, sovint allunyades de tota sensibilitat religiosa: “L’actitud missionera és clau per a aquesta transmissió”, es responia a si mateix.
En el seu afany de definir el comportament de les germandats, qui va ser bisbe de Dallas afegia que la unitat entre cristians es pot aplicar a les germandats a través de la formació cristiana, la comunió i la sinodalitat. “Són tasques i responsabilitats —explicava— per a aquestes agrupacions religioses, que han d’acompanyar el món laic en un procés gradual i permanent, i camins d’evangelització i de catequesi”. “No són classes de tipus escolar com les entenem les que han d’impartir”, advertia, “sinó una formació en la fe, com Jesús va fer amb els seus deixebles”.
“A les germandats cal assegurar-se que Déu també hi és”. Aquestes eren les paraules d’aquest camarlenc de l’Església catòlica per anar acabant la seva al·locució, en què centrava també la seva atenció que “a les germandats no hi poden haver rancúnies”. “Això no és cristià“, lamentava.
Davant l’atenta atenció d’un públic menys nombrós que aquest dimecres passat, amb motiu de l’acte d’obertura del congrés a la capital andalusa, Farrell també fixava les seves idees en el fet que s’ha produït a l’Església, aquests darrers anys, un “encertat impuls” per valorar el paper dels laics en tota la seva estructura. “Però encara queda molt per fer”, puntualitzava.
“Sigueu un veritable pulmó de fe i de vida cristiana”
Sense pretendre que les seves paraules s’interpretessin com una promoció dels laics en contra de la perspectiva eclesial, Farrell repetia que “hem de caminar junts”. Per al ponent, el procés sinodal, “sota la guia dels pastors locals”, és pràctica necessària en l’esperit de les germandats. Per això, admetia que “l‘Església confia molt en vosaltres, germandats“, i aquest expert coneixedor de la manera de vehicular el laïcat actual amb la missió evsngelitzadora animava a continuar fent-ho.
“Com diu el Papa, sigueu un veritable pulmó de fe i de vida cristiana; només estimant l’Església, les germandats podran fer la seva missió”, apuntava un Kevin Joseph Farrell que, tot i no tenir un castellà fluid (“ho he après als carrers de Mèxic”, argumentava referint-se al país on va estar designat com a sacerdot després de ser ordenat), es feia entendre entre congressistes, confrares, bisbes i sacerdots procedents d’Espanya, Àfrica i Amèrica del Sud.
