El cardenal Mario Zenari, nunci apostòlic a Damasc des de fa setze anys, alerta de la greu situació que travessa Síria després de la presa d’Alep pels rebels jihadistes. “L’esperança està morint, i en alguns casos ja està enterrada”, afirma en una entrevista als mitjans vaticans sobre la segona ciutat més gran de Síria, ara fora del control del govern d’Assad. “La situació és crítica: més de 350 morts i milers de desplaçats són només el començament d’una crisi que anirà en augment”, assegura.
Els habitants d’Alep, segons el purpurat, viuen confinats a casa seva, presos del pànic. “Hi ha calma en algunes zones, però també desconfiança i por”, relata el nunci, que està en contacte constant amb les comunitats cristianes de la regió. Tot i que els grups armats han promès respectar la població civil, la gent no es refia. “Els qui han pogut —diu Zenari—, han fugit cap a altres zones del país. Veurem què passa en els pròxims dies, però temem el pitjor”.
El cardenal destaca l’impacte que aquesta nova onada de violència tindrà en els desplaçats. Amb més de 7 milions de desplaçats interns i 6 milions de refugiats a l’estranger, Síria ja encapçala el rècord de més de la meitat de la seva població forçada a deixar casa seva. “Aquests números només faran que augmentar”, assegura Zenari, que lamenta també que “els joves no veuen cap futur al país“. “Sense feina ni reconstrucció a l’horitzó, el seu únic desig és escapar”, adverteix.
Esperança jubilar a Síria
El conflicte no només afecta el present, sinó també l’esperança de la població. Amb l’inici de l’Advent i el Jubileu sota el lema Pelegrins de l’esperança, Zenari espera que aquest temps pugui aportar un “alè d’aire fresc” als sirians. Així i tot, admet que les ferides de 14 anys de guerra, fam i misèria són profundes. “L’únic desig de la gent és marxar; aquí no veuen cap esperança”, apunta.
El nunci fa una crida urgent a la comunitat internacional, no només per ajudar en la resolució dels conflictes actuals, sinó sobretot per prevenir-los. “Moltes guerres recents eren previsibles, però no es va fer res per evitar-les”, denuncia. Per a Zenari, la clau rau a actuar abans que el conflicte esclati: “De què serveix intervenir quan els trossos ja són a terra?”, reflexiona.
Aquest nou episodi de violència a Alep posa de manifest la necessitat d’una resposta internacional més contundent davant la crisi siriana, on la població viu atrapada en una llarga nit de sofriment i incertesa. “El Pròxim Orient Mitjà està en flames i Síria és una peça més d’aquest incendi que sembla no tenir fi”, conclou.
