“És un llibre il·luminador”. Amb aquest adjectiu va començar el president del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, Josep Maria Romaguera, la presentació del llibre El pelegrinatge ecumènic. Del Vaticà II als nostres dies, de mossèn Antoni Matabosch, a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona. No en va, són diverses les llums que l’autor, també present, ha tractat d’encendre en aquesta nova obra sobre l’ecumenisme religiós, un dels temes que més temps s’ha dedicat a investigar durant la seva llarga trajectòria.
Unes llums que han dividit la publicació en sis capítols i que donen més consistència a l’afirmació que l’ecumenisme, definit al llibre com “un intercanvi d’experiències espirituals entre confessions a la recerca de la unitat de la religió cristiana” i, a més, com “un dels manaments de Crist”, ha tingut una presència destacada en alguns països europeus, si bé a Catalunya no ha gaudit d’un recorregut similar.
“Però la diversitat religiosa, a Catalunya, existeix, i sempre hi serà present”, va aclarir Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos, un altre dels participants en la presentació, “raó per la qual —va continuar— es fa necessària una unitat de fons quan totes les confessions es mirin unes a les altres”.
Aquesta unitat és a la que procura acostar-se l’autor del llibre per retratar el pelegrinatge viscut per l’ecumenisme cristià durant les últimes dècades, “un pelegrinatge no sempre fàcil ni al mateix ritme”, tal com el va definir Ruth Giordano, pastor de l’Església Evangèlica Unida, una altra de les veus que tampoc no es va voler perdre l’oportunitat de dissertar les seves conclusions al voltant del treball de Matabosch. “És el camí que la nostra societat ha de fer per tenir una consciència real de Crist, perquè, encara que molts no ho sàpiguen, el continuen necessitant”, va sentenciar l’especialista protestant.
Concloent la seqüència d’intervencions, Antoni Matabosch va esmentar com va ser la descoberta de les diverses confessions des que era un infant i la seva posterior conversió ecumènica, i va considerar que continua tractant-se d’una qüestió que roman, en general, “separada de la societat, per a la qual és gairebé innecessària”. A pesar d’això, va evidenciar que, des del Concili Vaticà II “els acostaments interreligiosos han estat més nombrosos que en qualsevol altra època”, per bé que el món protestant va ser el que va posar-ne les primeres pedres per acostar posicions, i no va descartar que pròximament es tornin a publicar nous llibres per continuar adobant aquesta temàtica.
