El 29 d’octubre de 2024 l’arquebisbe de València Enrique Benavent va arribar a casa seva pels volts de les sis de la tarda. Malgrat que a aquella hora ja hi havia inundacions al municipi d’Utiel, a València capital estava ennuvolat i hi havia vent, però no plovia. “Com que no havia estat connectat als mitjans de comunicació durant el dia, només vaig adonar-me de la gravetat de la situació quan vaig encendre la televisió”, rememora el prelat en una entrevista a Ecclesia amb motiu del primer mes de la tragèdia.
Aquella nit, Benavent confessa que va estar despert fins a altes hores de la nit, però va anar al llit sense “una idea clara de la magnitud” del desastre. “L’endemà, van sortir les imatges i em vaig assabentar d’algun cas extrem. Com el d’una dona que, amb el seu fill de cinc anys, va estar des de les 22.00 fins a les 5.00 hores damunt d’un mur sense que ningú els socorregués”, explica Benavent, que des de primeres hores del matí del dia 30 d’octubre, va començar a interessar-se personalment per tots els capellans i seminaristes de la diòcesi i per les seves famílies, per acabar assegurant-se, ben entrada la nit, que estaven bé.
Un mes després, l’arquebisbe ha visitat una bona part de les parròquies afectades. Primer les de la ciutat de València, on els desplaçaments eren més fàcils, i posteriorment, a Picanya i Paiporta, dos dels pobles més afectats per les inundacions. “Impressiona arribar a Picanya i veure l’Església destrossada, un temple que havien restaurat no feia gaire temps. A Paiporta vaig anar caminant d’una parròquia a una altra perquè no es podia utilitzar el cotxe. Estava tot ple de fang i mobles”, relata l’exbisbe de Tortosa.
En aquestes darreres setmanes, Benavent ha constatat que els sacerdots estan “cansats” però, al mateix temps, “animosos”. “Els he dit que, quan estigui tot una mica en ordre, es prenguin uns dies de vacances. Necessitaran un temps de descans, encara que la vida parroquial trigarà a normalitzar-se. Com la vida de les persones”, assegura el prelat, convençut que, en tot aquest temps, l’Església ha fet “tot el que ha pogut” i “ha estat on havia d’estar”.
Una esperança creïble
Preguntat per com portar esperança a la gent que ho ha perdut tot, Benavent adverteix que si l’esperança i les paraules no van acompanyades per la vida, no són creïbles. “En aquest sentit, crec, i així ho he percebut, que la gent no ha rebutjat la de vivència de la fe, sinó que l’ha valorat. És una manera de dir que l’esperança cristiana és creïble”, afegeix l’arquebisbe.
En aquest aspecte, Benavent destaca també com, des de la DANA, a la parròquia de la Torre que la missa de diumenge se celebra a la plaça, perquè l’església està ocupada. “Vaig preguntar al rector si la gent respecta el moment. I em va dir que no sols ho respecta, sinó que ho valora. D’alguna manera, això ens recorda que hi ha una esperança que superarà i serà més forta que totes les dificultats que vivim”, apunta.
El passat 19 de novembre, Benavent va presidir una missa per les víctimes i afectats de la DANA a la catedral de l’Almudena de Madrid, en la qual van participar tots els bisbes espanyols. I el pròxim 9 de desembre oficiarà, a la catedral de València, un funeral pels morts durant aquesta tragèdia.
