El sacerdot catòlic claretià, Pere Codina, va obrir ahir la jornada de conferències telemàtiques que organitza l’entitat Effathà-Cristians de Base, en el marc del segon curs de Coneixement de Catalunya i espiritualitat, amb una al·locució que va portar per títol La religió en època de cristiandat i la religió avui. Es tracta de la primera de les dissertacions que faran experts i personalitats vinculades al món eclesiàstic català durant tots els dimecres d’abril i de maig.
El també director d’El Pregó, va situar el seu discurs sota la llum de la cristiandat manifestada a Catalunya i la resta d’Espanya des de l’acabament del Concili Vaticà II, a mitjans de la dècada dels seixanta. “Alguna cosa està passant, avui dia, amb la cristiandat, i hem de ser conscients que les coses han canviat des d’aleshores”, va avisar Codina, que, amb dades a la mà, va exemplificar el retrocés experimentat per l’Església catòlica quant a la xifra de batejos, de casaments, de seminaristes i de preveres a les diòcesis catalanes des de 1980 fins a l’actualitat.
En la seva anàlisi de les “causes objectives” que han portat la cristiandat a l’estat actual en què es troba, el conferenciant va argumentar que, en qüestió de quatre dècades, una evolució de les societats occidentals ha situat un model històric de viure el cristianisme “en una situació de col·lapse”, la qual ha esborrat els puntals que l’havien sostingut fins a deixar-lo “sense una majoria social que el mantingui ben encès”, va precisar. Un d’aquests puntals dels quals va parlar Codina ha estat, a casa nostra, “la tradició familiar cristiana que vam rebre aquells que ara, en la posició d’avis i àvies, l’hem de deixar en herència als nostres néts i no sabem ben bé com fer-ho”.
Aquesta situació de “decaïment”, que l’expert va voler catalogar de progressiva i, per tant, de no sobtada, ha estat des del segle passat anticipada per múltiples personalitats estretament vinculades a l’Església, a les quals Codina va conferir la base dels seus raonaments: “Des del filòsof francès, Emmanuel Mounier, que va pronosticar la mort d’un cristianisme medieval i burgès cap als anys quaranta, fins a Joseph Ratzinger, que ja parlava dues dècades més tard de la conversió de l’Església cap a comunitats petites i de participació voluntària, hem tingut veus intel·ligents (no profetes) que ens han estat avisant del que hem començat a percebre darrerament”, va condensar el sacerdot claretià.
Aquest contrast diagnosticat per Pere Codina des de les seves arrels va portar-lo a presentar als seus espectadors, que romanien observant les seves paraules a través dels seus ordinadors, l’existència “d’una nova Església” en què, ressaltant les paraules del monjo de Montserrat i antropòleg desaparegut fa cinc anys, Lluís Duch, “la fe, possiblement, és i serà adoptada per opció personal, i no per imposició o llegat familiar”.
La propera sessió, programada per al dimecres 26 d’abril a les 19 hores, anirà a càrrec del catedràtic d’història medieval a la Universitat de Lleida, Jordi Bolòs, i versarà sobre la construcció parroquial del paisatge català i la seva organització. Aquesta activitat, com la de Codina, es podrà seguir virtualment a través de l’enllaç que en facilita l’organització.
