Aquest dilluns 25 de novemvre va morir, a 85 anys, el sacerdot, teòleg i sociòleg tarragoní Miquel Barbarà, segons va anunciar l’arquebisbat de Tarragona. Barbarà va ser secretari general de l’arquebisbat, vicari general i episcopal, i degà-president del Capítol de la catedral de Tarragona. Entre els reconeixements més destacats que va rebre al llarg de la seva vida figura la distinció atorgada per Benet XVI l’any 2010, consistent en el títol honorífic de pronotari apostòlic supernumerari, és a dir, el reconeixement més alt d’un Papa a un sacerdot que no pertany al Col·legi Episcopal.
Nascut a Almoster, al Baix Camp, d’on era Fill Predilecte, ser ordenat prevere l’any 1963 a la parròquia de Sant Miquel d’aquesta localitat. El 1971 va ser nomenat secretari general i canceller de l’arquebisbat i el 1984 va passar a ser vicari episcopal de Tarragona. A aquesta vicaria, s’hi va afegir la de pastoral diocesana el 1987, juntament amb el càrrec de conseller del Consell d’Afers Econòmics. Finalment, va rebre la vicaria general de l’Arquebisbat de Tarragona el 1997, càrrec que ocuparia fins al 2009. Va ser membre del Consell episcopal durant trenta-vuit anys. Durant dos mesos, en el moment d’impàs entre l’arquebisbe Lluís Martínez Sistach i l’arquebisbe Jaume Pujol i Balcells, Barbarà va ser nomenat administrador diocesà.
Del 2009 al 2015, va esdevenir degà-president del Capítol de la catedral de Tarragona, a la qual va accedir l’any 1989 com a canonge mestre de capella. Actualment, era el director del Cor i orquestra dels Amics de la Catedral.
En l’àmbit de les delegacions i organitzacions diocesanes, va iniciar la seva tasca com a consiliari d’Acció Catòlica (1976-1979). El 1985 va ser nomenat delegat diocesà de Missions. L’any 2004 va ser nomenat consiliari de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona i el 2005 va ser nomenat prefecte i president de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Soledat de Tarragona. Aquesta vinculació amb la Setmana Santa el va portar, l’any 2009, a ser nomenat delegat episcopal d’Associacions de Setmana Santa.
En l’àmbit musical, Barbarà va exercir de director del Secretariat Diocesà de Música Sacra (2006-2020). També va ocupar, entre els anys 2010 i 2014, el càrrec de director en funcions del Museu Diocesà. Barbarà era el capellà de la comunitat de religioses de la Companyia de Maria del Col·legi Lestonnac-L’Ensenyança i havia estat també, entre els anys 1974 i 2016, el capellà de les germanes Oblates. Fill predilecte de la ciutat de Tarragona, Barbarà va presidir durant més d’una dècada la Confraria de la Mare de Déu del Claustre de Tarragona.
D’altra banda, Barbarà també es va llicenciar en Teologia, Ciències Socials i Sociologia. El 1967 va començar a exercir de professor del Seminari Pontifici. I a partir de l’any següent ho va ser també a l’Escola d’Assistents Socials, i el 1970 va ser nomenat director del Col·legi Sant Pau de Tarragona, substituint en el càrrec a qui anys més tard seria bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Martí Alanis. El 1984 i durant deu anys va exercir de professor a la Facultat de Teologia. D’altra banda, el 1985 va ser nomenat cap d’estudis de l’Escola Universitària de Treball Social, de la qual n’esdevindria director el 1993 i president del seu patronat el 1997.
Ha exercit també com a professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, així com també a l’Escola i a l’Institut de Teologia. Finalment, de la seva trajectòria cal destacar també la funció que va exercir com a secretari general adjunt del Concili Provincial Tarraconense (1995).
