“Ahir a Barcelona van ser beatificats el sacerdot Gaietà Clausellas Ballvé i el fidel laic Antonio Tort Reixachs, assassinats per odi a la fe el 1936, a Espanya. Donem gràcies a Déu pel gran do d’aquests testimonis exemplars de Crist i de l’Evangeli”.
Amb aquestes paraules va celebrar el papa Francesc aquest diumenge la beatificació dels màrtirs catalans Gaietà Clausellas i Antoni Tort, que va tenir lloc un dia abans a la basílica de la Sagrada Família en una cerimònia presidida pel cardenal Marcello Semeraro, prefecte del Dicasteri per a les Causes dels Sants.
“Un aplaudiment pels nous beats!”, va clamar el Papa a l’inici de les salutacions posteriors a l’Àngeuls, durant les quals també va recordar que, com ja havia anunciat uns dies abans, el pròxim 27 d’abril, en el context del Jubileu dels Adolescents, proclamarà sant al beat Carlo Acutis.
De la mateixa manera, Francesc va anunciar que està a punt de concloure favorablement el procés d’estudi de la causa d’un altre beat italià, Pier Giorgio Frassati. “Tinc la intenció de canonitzar-lo el pròxim 3 d’agost durant el Jubileu dels Joves, després d’haver obtingut el parer dels cardenals. Un aplaudiment pels pròxims nous sants”, va dir Francesc.
Festa Nacional de Myanmar
El pontífex també va tenir un record per a Myanmar, en la vigília de la seva Festa Nacional, que commemora la primera protesta estudiantil que va situar el país en camí cap a la independència, i en la perspectiva, com va subratllar Bergoglio, “d’una temporada pacífica i democràtica que encara avui no s’ha materialitzat”.
“Expresso la meva proximitat a tota la població de Myanmar, en particular als qui pateixen pels combats en curs, sobretot als més vulnerables: infants, gent gran, malalts i refugiats, entre els quals hi ha els rohingyes”, va assenyalar Francesc, tot demanant a totes les parts implicades “que callin les armes i s’obri un diàleg sincer i inclusiu, capaç d’assegurar una pau duradora”.
Com és habitual, abans d’abandonar el balcó del Palau Apostòlic, el pontífex va demanar un cop més als fidels aplegats en la plaça de Sant Pere continuar pregant “per la martiritzada Ucraïna, que pateix tant; per Palestina, per Israel, pel Líban i pel Sudan”. “Demanem la pau”, va concloure Francesc.
Catequesi íntegra
Avui l’Evangeli de la litúrgia (Jn 18,33-37) ens presenta Jesús davant de Ponç Pilat: fou lliurat al procurador romà perquè el condemnés a mort. Però entre tots dos comença —entre Jesús i Pilat— un breu diàleg. Al llarg de les paraules de Pilat i les respostes del Senyor, dues paraules en particular es transformen, adquirint un nou sentit. Dues paraules: la paraula “rei” i la paraula “món”.
En un primer moment, Pilat pregunta a Jesús: «Ets tu el rei dels jueus?» (v. 33). Raonant com un funcionari de l’imperi, vol entendre si l’home que té davant suposa una amenaça, ja que per a ell, un rei és l’autoritat que mana sobre tots els seus súbdits. Això seria una amenaça per a ell. Jesús afirma que és rei, sí, però d’una manera diferent. Jesús és rei perquè és testimoni: és Aquell que diu la veritat (cf. v. 37). El poder reial de Jesús, el Verb encarnat, rau en la seva paraula vertadera, en la seva paraula eficaç, que transforma el món.
Món: aquí hi ha el segon moment. El “món” de Ponç Pilat és aquell on el fort venç el dèbil, el ric al pobre, el violent al mansuet; és a dir, un món que malauradament coneixem molt bé. Jesús és Rei, però el seu regne no és d’aquest món (v. 36). El món de Jesús, de fet, és el nou, l’etern, que Déu prepara per a tots oferint la seva vida per a la nostra salvació. És el regne del cel, que Crist porta a la terra vessant gràcia i veritat (cf. Jn 1,17). El món del qual Jesús és Rei rescata la creació arruïnada pel mal amb la força de l’amor diví. Jesús salva la creació, perquè Jesús allibera, Jesús perdona, Jesús dóna pau i justícia. “Però és cert, pare, això?” “Sí”. Com està la teva ànima? Hi ha alguna cosa pesada allà dins? Alguna culpa antiga? Jesús perdona sempre. Jesús no es cansa de perdonar. Aquest és el Regne de Jesús. Si hi ha alguna cosa lletja dins teu, demana perdó. I Ell perdona sempre.
Germans i germanes, Jesús parla a Pilat de molt a prop, però aquest roman lluny, perquè habita en un món diferent. Pilat no s’obre a la veritat, tot i tenir-la al davant. Crucificarà Jesús i ordenarà que s’escrigui a la creu: «El rei dels jueus» (Jn 19,19), però sense entendre el significat d’aquesta expressió. Tanmateix, Crist va venir al món, al nostre món: qui és de la veritat escolta la seva veu (cf. Jn 18,37). És la veu del Rei de l’univers, que ens salva.
Germans i germanes, escoltar el Senyor infon llum al nostre cor i a la nostra vida. I aleshores provem de preguntar-nos, que cadascú es pregunti en el seu cor: puc dir que Jesús és el meu “rei”? O tinc dins del cor altres “reis”? En quin sentit? La seva Paraula és la meva guia, la meva certesa? Veig en Ell el rostre misericordiós de Déu que sempre perdona, que sempre perdona, que ens espera per donar-nos el perdó?
Resem junts a Maria, serventa del Senyor, mentre esperem amb esperança el Regne de Déu.
