Aquest dijous 21 de novembre va morir el sacerdot Esteve Humet, segons va informar el Diari de Mallorca. Nascut a Terrassa l’any 1947 i resident a Mallorca des de feia més de trenta anys, Humet va ser psicòleg clínic i transpersonal, i profund coneixedor de la meditació i la programació neurolingüística. Va dedicar la seva vida a acompanyar persones en el seu creixement interior, tot integrant les tradicions espirituals orientals i occidentals. Com apunta Pere Estelrich en l’obituari publicat al mateix diari, Humet vivia modestament prop de Binissalem (Mallorca), un espai que s’havia convertit en un refugi per a aquells que cercaven el seu acompanyament.
La trajectòria espiritual d’Humet va començar al monestir de Montserrat, on va descobrir el silenci com a eina de transformació personal. Posteriorment, el seu interès per la manera de pensar oriental el va portar a viure a l’Índia, país que va visitar sovint al llarg de la seva vida. Allà va connectar amb figures com Tony de Mello, de qui sempre parlava amb admiració, destacant-ne el carisma i la intel·ligència. La seva experiència al país asiàtica el va marcar profundament, consolidant una visió holística que combinava el cristianisme i l’espiritualitat oriental.
A Mallorca, Humet liderava grups de meditació i promovia una espiritualitat centrada en l’autoconeixement i la consciència plena. A Catalunya, mantenia una relació estreta amb la comunitat cristiana d’El Xiprer, a Granollers, on era reconegut com un guia espiritual i un pilar fonamental del projecte. Per a Humet, la meditació era “donar temps i espai al nostre Jo més profund perquè emergeixi i es faci conscient”, una idea que reflecteix la profunditat del seu pensament.
La seva vida també va estar marcada per un sentit de la integració. En les seves reflexions, sovint parlava de la necessitat de conciliar els aspectes polars de l’existència: la solitud i l’acollida, la racionalitat i la sensibilitat, la tradició i la renovació espiritual. Aquesta tensió enriquidora el va portar a viure experiències tan diverses com el seu eremitisme a Les Guilleries o el seu servei pastoral a Sant Jaume de Viladrover, al Montseny.
En una de les darreres entrevistes que va concecir, Humet reflexionava sobre la seva trajectòria vital com un camí d’aprenentatge i llibertat. Per a ell, la clau era “acceptar la realitat tal com és, sense resistències ni queixes”, un principi que es reflectia en la seva manera d’acompanyar persones i comunitats. Amb paraules senzilles i profundes, Humet va deixar un llegat de saviesa, amor i comprensió que perdurarà en les vides de molts que el van conèixer.
