El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, va fer públic aquest dijous 21 de novembre la concessió del títol de Basílica Menor per a l’església de Sant Esteve d’Olot per part del papa Francesc. Aquesta distinció per al bisbat gironí va ser comunicada al bisbe per part del Dicasteri per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments de la Santa Seu per mitjà d’un decret signat a Roma el 25 de setembre passat.
Entre els encarregats de fer l’anunci, hi havia el rector d’aquesta parròquia des de fa nou anys, Pere Domènech (Rialp, 1953), a qui acompanyaven en la compareixença l’alcalde d’Olot, Josep Berga; el cronista de la població, Josep Murlà, un dels membres de l’Associació Amics de Sant Esteve i del Santuari del Tura, i el bisbe Octavi Vilà, que hi va participar de forma telemàtica des de Madrid, on es trobava reunit en l’Assemblea Plenària de la CEE. A pesar de ser una situació nova per a tots tres, no ho era per a Domènech, que abans d’arribar a la capital de la Garrotxa va ser rector d’un temple, el de Sant Feliu de Girona, mereixedor d’aquest títol l’any 2011.
En el cas d’Olot, Domènech recorda com, en arribar-hi, els anhels de convertir en basílica aquesta església del segle XVIII (construïda damunt d’altres esglésies d’èpoques anteriors) ja eren recurrents per part d’una feligresia que “sempre ha vist l’edifici com una icona de la comarca”, però sobretot per part d’una entitat local: “L’Associació Amics de Sant Esteve i del Santuari del Tura ha estat un dels pilars per arribar a la consecució d’aquest premi patrimonial i religiós que rebem des de Roma”, afegeix.
La sol·licitud feta pel bisbe Francesc Pardo el 2020 va accelerar el procés, per bé que la seva mort, dos anys després, deixés el projecte en una situació de punt mort. “L’arribada d’un nou pastor a la diòcesi [Octavi Vilà] va donar-ne un nou i definitiu impuls”, explica el sacerdot, i així va quedar palès quan, el passat mes de juliol, el bisbe tarragoní va fer pública la represa de les negociacions des d’Olot. “L’església s’ho mereixia —continua el prevere—, i el Vaticà ha sabut reconèixer la història, el patrimoni i la litúrgia que emanen per tots els porus de l’església, la qual, per les seves escales exteriors, fa pensar en la catedral de Girona, el primer edifici religiós que va rebre aquest distintiu a la diòcesi, el 1900″.
Amb elements arquitectònics i decoratius que són característics de diversos moviments artístics, com ara el gòtic, el renaixentista i el barroc, la basílica parroquial de Sant Esteve acull des d’una pintura d’El Greco, “que possiblement va ser portada aquí per una comunitat de religiosos caputxins”, apunta Domènec, fins a pedra sinagogal, passant per un dels millors retaules del barroc català dedicat a la Mare de Déu del Roser.
“També cal destacar —diu el rector— el treball pedagògic que s’hi fa per part de l’associació que difon tot aquest patrimoni i que aquests últims mesos ha portat gairebé 2.000 alumnes de primària i secundària a conèixer el temple”. La divulgació, afirma, és clau per al coneixement d'”un tresor que és part de tothom” i que, des d’ara, rebrà el títol de basílica menor. “No ens costarà adaptar-nos-hi“, conclou Pere Domènech.
Les basíliques menors
Tal com va recordar el bisbat de Girona en el comunicat amb què va donar a conèixer la notícia, el títol de Basílica Menor és una distinció concedida per la Santa Seu a aquelles esglésies que destaquen per raó de la seva història, les relíquies que custodien, la grandesa arquitectònica o artística i, sobretot, per ser centre de devoció, pietat litúrgica i sacramental, així com la seva activitat evangelitzadora i pastoral.
Al món hi ha més de 1.500 basíliques menors, 31 de les quals a Catalunya. S’anomenen “menors” per distingir-les de les “majors”, que són quatre i es troben a la ciutat de Roma: Sant Joan del Laterà, Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs i Santa Maria la Major.
