“S’ha acabat el silenci. La seva ruptura no es deu únicament a aquesta comissió assessora, es deu a l’esforç de tantes víctimes, que mereixen i necessiten una resposta. Tot dependrà, en gran mesura, de la seva resposta, senyories”. Dia històric per a les víctimes de la pederàstia clerical. Per a Juan, Ana, Teresa, Francisco Javier, Laura, Amor, Patricia… supervivents d’abusos a menors a l’Església catòlica i que aquest matí van assistir, com a convidats, a la presentació de l’informe del Defensor del Poble davant el ple del Congrés. Les víctimes han entrat en el Congrés, encara queda que ho facin en una altra plenària, la de la Conferència Episcopal.
“Ens vam comprometre a escoltar la seva paraula i la seva veu, però no limitar-nos a això”, va obrir la seva intervenció Ángel Gabilondo, qui va llançar una petició pública a polítics, Govern i Església. “Considero imprescindible que, pel bé de les víctimes, Església i Estat adoptin compromisos conjunts”.
“Les víctimes esperen una resposta concreta a la seva situació i que no es postergui”, va indicar Gabilondo en la seva intervenció, en la qual va recalcar que “s’ha d’anteposar la reparació a les víctimes a qualsevol altra diferència ideològica o de creença”.
El temps és “decisiu”
Un any i mig després que la cambra baixa li ho encomanés, el Defensor del Poble va lliurar un informe que, en la seva opinió, “respon al que les vís ctime han requerit: ser ateses, escoltades i correspostes“. “Que no es postergui”, va clamar, insistint que “el nostre país estencara no formenr-lo fet (…). El temps és decisiu (…). És l’hora del Parlament”. I és que, segons va recalcar, “la qual cosa ha succeït ha estat possible pel silenci dels qui van poder fer més o d’una altra manera per a evitar-lo”.
Després d’agrair el treball dels mitjans de comunicació, sense els quals “hauria sgiut molt més difícil” aquest treball, Gabilondo va repassar alguns dels aspectes clau de l’informe: la Unitat d’Atenció a les Víctimes s’ha pogut tenir “constància i coneixement exprés d’un total de 674 víctimes d’abusos sexuals en l’àmbit de l’Església catòlica”. De totes elles, el Defensor va assenyalar que 563 van ser homes, el 84,19%, i 110 dones, el 15,61%. La gran majoria tenia entre 30 i 75 anys en el moment de l’entrevista, sent la franja d’edat més nombrosa la compresa entre els 50 i els 65 anys, amb 186 víctimes, el 39%. Es tracta d'”un informe viu”, perquè després de la publicació de l’informe han continuat arribant testimoniatges.
Els testimoniatges recollits “han parlat de danys cognitius, de mal espiritual, de dificultats en la vida afectiva i sexual i en la relació amb els mateixos fills, de la repercussió que ha suposat per a la resta de la família, que per extensió moltes vegades també han sofert tota la seva vida per això. Fins i tot les expectatives laborals s’han vist condicionades negativament en molts casos”.
Parlant de la polèmica enquesta encarregada a GAD3 i que, extrapolant les dades, parlava de 440.000 possibles víctimes de la pederàstia clerical, Gabilondo va defensar la seva importància “per a emmarcar les dimensions del problema i fixar la incidència dels abusos sexuals en qualsevol àmbit de la societat espanyola, a més del religiós”.
Com és sabut, el mostreig es va donar entre 8.013 persones, revelant que l’11,7% de les persones entrevistades afirmen haver sofert abusos sexuals, abans de complir 18 anys. Un 3,36% manifesta que aquest abús es va produir en l’àmbit familiar. L’enquesta conclou també que el 0,6% de la mostra representativa de la població enquestada ha estat agredida sexualment per un sacerdot o religiós catòlic, i que en un 1,13% l’agressió es va registrar en l’àmbit religiós.
Resposta desigual a l’Església
Pel que fa a la “resposta desigual” de l’Església, Gabilondo va reconèixer que “una part és contestar, i l’altra respondre”. “Va haver-hi una tendència a minimitzar els casos, pomes podrides…. De la minimització s’ha passat a un progressiu reconeixement dels fets, i a una major comprensió de les víctimes, encara que queda molt per fer”, va subratllar.
Una altra cosa és “la percepció de les víctimes” respecte a l’actuació de l’Església. Elles han relatat que “les respostes han estat insuficients, fins i tot dilatòries”. Les víctimes “no han estat ni són part del procés de resolució” en els àmbits canònics, va destacar Gabilondo, encara que va subratllar que hi ha hagut avanços, “encara insuficients”. “Les víctimes continuen sense formar part del procés penal canònic. Espero que això es faci”.
“Durant anys, hi ha hagut voluntat d’ocultació o protecció dels abusadors“, va condemnar Gabilondo, exemplificant casos com el trasllat de parròquies, o a altres països, “exemples de males pràctiques”.
Finalment, Gabilondo va desgranar algunes de les 24 recomanacions contingudes en l’informe, dirigides “al Legislatiu, a l’Executiu, al conjunt dels poders públics, a l’Església i a la mateixa societat espanyola”, amb l’objectiu principal de “donar una resposta a una situació de sofriment i de solitud que durant anys s’ha mantingut de una forma o altra coberta per un injust silenci””.
“Considero imprescindible que, pel bé de les víctimes, Església i Estat adoptin compromisos conjunts”, va finalitzar el Defensor del Poble, qui va desgranar algunes de les propostes incloses en l’informe: entre elles, celebrar un acte públic de reconeixement i reparació simbòlica a les víctimes “pel prolongat període de temps de desatenció i d’inactivitat, en particular entre 1970 i 2020”.
També, “la creació d’un fons estatal per al pagament de compensacions a favor de les víctimes i que un òrgan administratiu especial -creat per a l’ocasió- sigui el que instaurés un procediment de reconeixement i reparació de les víctimes d’agressió o abús sexual infantil en l’àmbit de l’Església catòlica”. Al costat d’això, l’obertura dels arxius eclesiàstics i la reforma de la prescripció dels delictes de pederàstia.
“S’ha d’anteposar la reparació a les víctimes a qualsevol altra diferència ideològica, i s’ha de recordar com fer-se”, va concloure Gabilondo, llegint una de les experiències d’abusos recollides en l’informe.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’
