“El testimoni personalista del bisbe Joan Carrera”. Aquest serà el títol de la taula rodona que tindrà lloc el pròxim dissabte 23 de novembre al Monestir de Sant Jeroni de la Murta al voltant de la figura de qui va ser bisbe auxiliar de Barcelona durant gairebé dues dècades. Després de la recepció i benvinguda a càrrec de Jaume Aymar, el debat començarà a dos quarts d’onze del matí i comptarà amb les intervencions de Jordi Breu Pañella, Xavier Puigdollers i Teresa Biayna. Estaran moderats per Joan Lluís Pérez Francesch, jurista i director de l’Institut Emmanuel Mounier, entitat organitzadora d’aquesta jornada que també inclourà, entre altres activitats, una visita a la biblioteca del bisbe Carrera, una missa i un dinar.
Quins aspectes de la vida i obra del bisbe Carrera considera més influents en el seu paper com a referent de personalisme?
La seva activitat pastoral va estar amarada de personalisme, d’un personalisme encarnat en les arrels cristianes de Catalunya, en el món obrer, en les perifèries de la vida de les persones del període que li va tocar de viure. Expressa una vocació de servei integral, mitjançant el foment dels mitjans de comunicació, com en el cas de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana, amb una manera de fer amable per a transmetre el missatge cristià.
Quin missatge principal espera que s’enduguin els assistents a l’esdeveniment sobre el seu llegat?
Sobretot m’agradaria insistir en la sempre necessària predicació del missatge cristià a la Catalunya d’avui, com a terra de missió, on cal reivindicar el protagonisme dels valors humans i cristians per tal de construir un país cívic, educat i amb sentit de transcendència. El personalisme del bisbe Carrera el relaciono amb la idea de la “persona encarnada”, no en abstracte, sinó la persona concreta, en especial els més vulnerables.
Com s’enllaça el personalisme amb els reptes socials i filosòfics actuals, i en quins temes específics creu que aquest corrent pot oferir respostes pràctiques i necessàries avui en dia?
Penso que el personalisme és una gran perspectiva de pensament centrada en la persona, la seva dignitat, el dret al seu ple desenvolupament, el conreu dels lligams sòlids i transcendents amb la comunitat de què en forma part. Tot això avui està en crisi. Vivim una època de massificació, despersonalització, materialisme, individualisme, que està fent del món un lloc molt millorable. Cal una reformulació de tota la nostra manera de viure per tal de posar al mig la transcendència envers els altres i envers Déu. Avui dominen el malestar i les decisions emocionals sense gaire fonament moral. I això ha de canviar. Cal donar a conèixer el plantejament personalista.
Amb les jornades personalistes programades per al febrer, quins són els objectius principals que l’Institut Emmanuel Mounier té per aquesta sèrie d’esdeveniments, i com espera que contribueixin al debat filosòfic i social a Catalunya i més enllà?
A banda del programa general del curs, farem l’acte del dia 23 de novembre al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra més en clau catalana i unes jornades titulades “Pensar junts”, al Seminari Conciliar de Barcelona, els dies 14 i 15 de febrer, conjuntament amb l’Asociación española de personalismo i l’Instituto Emmanuel Mounier de Madrid. Volem que sigui una trobada organitzada per tres entitats personalistes que s’alineen per un pensament actual comú, per reflexions des de la mateixa base compatida. En aquestes jornades intervindran representants dels centres de reflexió personalista més importants a Espanya i també de França. El nostre desig és donar a conèixer diferents perspectives del personalisme, com el comunitari, el metafísic, el fílmic, etc., amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta línia de pensament, que entenem té un gran camí a recórrer a Catalunya i al món actual. Pensar la persona és una assignatura sempre pendent.
