Fem memòria avui de santa Caterina Labouré, projecció diàfana de l’espiritualitat de santa Lluïsa de Marillac i de sant Vicenç de Paül. Catalina Labouré va néixer el 2 de maig de 1806 a Fain-les-Moutiers, un poble de la Borgonya. Era la vuitena dels deu fills del matrimoni de Pere i Magdalena Labouré, petits propietaris d’una granja. Als 24 anys, Catalina, superant molts entrebancs, va ingressar al noviciat de la Casa Mare de les Filles de la Caritat, a Rue du Bac, a París. A la capella de la casa se li va aparèixer la Mare de Déu, la primera vegada el 19 de juliol del 1830. Una segona vegada, el 27 de novembre del mateix 1830, la Verge Maria li demanà que propagués la Medalla Miraculosa, seguint el disseny que li mostrà. La fama de les aparicions i de medalla es van propagar ràpidament motivant un creixent fervor de renovació cristiana i un augment extraordinari de vocacions a la vida religiosa. Entretant santa Catalina Labouré va esmerçar els 46 restants de la seva vida atenent ancians, amagant la seva identitat. I fou així com a  Reuilly, un suburbi de París, la santa va viure i treballar com una germana de la Caritat exemplar fins la seva mort, el 31 de desembre del 1876, als 70 anys. El seu cos fou sepultat a Reuilly mateix fins que, en ocasió de la seva beatificació (1933), fou traslladat a l’església de de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, a París, 104 Rue du Bac. Fou canonitzada el 27 de juliol de 1947.

I també venerem avui sant Jaume Piceno o Jaume de la Marca (o Domenico Gangala o Jacopo Gangala) predicador italià incansable que acompanyà sant Bernardí de Siena i sant Joan de Capistrano en les seves campanyes missioneres. Havia estat pastor i, després dels seus estudis, fou notari i i també alcalde de Florència. Entrà a formar part de la família franciscana i, després de la seva ordenació sacerdotal (1423), es dedicà a la predicació recorrent tota la península itàlica fins la seva mort, el 28 de novembre del 1476, a Nàpols. La seva vida fou escrita per fra Venanci. Fou beatificat el 1624 per Urbà VIII i el 1726 canonitzà Benet XIII.

També es commemoren avui:

• El martiri del beat Jaume Thomson, prevere, a York, el 1582, amb Isabel I

• El martiri de sant Andreu Trang Van Trong, a Kham-Duong / Annam, el 1835

• El martiri dels beats Joan-Jesús Adrads Gonzalo, prevere, i els seus 14 companys religiosos de Sant Joan de Déu, a Paracuellos del Jarama / Madrid, el 1936, víctimes de la persecució religiosa de la guerra civil.

• El martiri del beat Lluís Campos Górriz, a València, el 1936,, víctima de la persecució religiosa de la guerra civil.