La tecnologia ha permès aquest divendres 15 de novembre que prop de trenta persones poguessin seguir telemàticament les dissertacions de Daniel Esparza, Francesc Torralba, Rosa Maria Alsina i Míriam Díez en un nou webinar organitzat per l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura al voltant de la quarta encíclica del papa Francesc, Dilexit Nos, publicada el passat 24 d’octubre. I la tecnologia ha estat una de les protagonistes en un debat sobre com es pot redescobrir el cor (al marge de ser creient o de no ser-ho) “en un context en què sembla tenir més rellevància la racionalitat tècnica”, tal com deia Esparza, membre de l’Observatori i moderador de l’acte.
La devoció del cor de Jesús que Francesc planteja en aquesta nova encíclica —una qüestió amb què el pontífex “ha sorprès la majoria de lectors i lectores” per al filòsof i teòleg Francesc Torralba, ja que “l’havíem etiquetat com un Papa social”— portava els participants del debat a escombrar cap al seu terreny professional. Per això, Torralba posava en relleu la influència de pensadors com Sant Agustí o Blaise Pascal en el text del Papa argentí, “que té la voluntat d’anar al nucli de la persona i utilitzar la categoria de cor com a element clau per fer una separació qualitativa entre l’ésser humà i els artefactes tecnològics que construeix“. Per al filòsof, “el cor té raons que no pot predir el tecnòleg”, i, així, actua en una “racionalitat cordial”, un concepte que va ser encunyat per la filòsofa valenciana Adela Cortina.
Aquesta separació, però, no existeix en terrenys com el de la superficialitat i la mentida, en els quals es mouen les xarxes socials, cada vegada amb més presència de la població i “capaces de fer que siguem [virtualment] allò que no som”, com reflexionava la directora de Recerca i Innovació de La Salle-URL, Rosa Maria Alsina. Un altre dels aspectes que remarcava l’experta en enginyeria era “la mirada social que proposa el Papa enmig d’unes societats líquides i consumistes, en què la tecnologia també segresta”.
A aquesta “mirada social”, nascuda des de l’instint humà per a Alsina, també s’hi referia la directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, Míriam Díez Bosch, que parlava del “canvi personal” necessari per poder solucionar, un cop experimentat, els problemes del món, als quals el Papa ha dedicat altres encícliques, com ara les migracions o el canvi climàtic. “Francesc ens interpel·la a tots i totes per dir-nos que el punt de partida no pot ser el tecnològic“, afegia la periodista.
L’esponjositat del cor, clau per evitar la indiferència social
Oberta aquesta redefinició humana proposada des del cor, un element de reflexió que recordava Torralba era el de l’enduriment del cor, com a símptoma d’indiferència, davant de tragèdies humanes i naturals com les que succeeixen, també, al primer món. “El cor va més enllà d’una devoció decimonònica i, fent un salt mortal molt arriscat, el Papa també ens el presenta com l’òrgan que ens fa prendre consciència del sofriment de l’altre; per tant, si no tenim un cor esponjós la indiferència va en augment“, reconeixia.
Aquest amor al proïsme formulat des del cor, vàlid per ser contemplat des de qualsevol confessió i ideologia per a Díez, es convertia en una de les qüestions finals d’un intercanvi d’idees sobre una encíclica del papa Francesc que obre nous horitzons i, en paraules d’Alsina, “pot arribar als futurs enginyers“, dels quals dependrà la manera com el món conduirà les noves tecnologies pròximament. Com a mínim, a aquells enginyers “formats en universitats catòliques”, sentenciava Rosa Maria Alsina.
