La vida d’aquest deixeble de sant Martí de Tours, de caràcter rebel, la trobem en els escrits de sant Gregori de Tours. Era monjo de Marmoutier i, en morir sant Martí (397), va succeir-lo a la seu de Tours fomentant el culte al seu antecessor i continuant la seva tasca pastoral. Quan feia trenta-tres anys que regia l’església de Tours, va ser calumniat d’haver seduït una monja i d’haver-ne tingut un fill. Sembla que tot quedà aclarit amb un parell de miracles. Així i tot es va veure obligat a fer penitència i anar a Roma a defensar la seva causa fins que tornà a Tours on morí el 444 amb gran veneració i estima. La seva tomba es venera a Sant Miquel de Pavia. Se l’invoca contra els còlics i malalties hepàtiques. També l’invoquen per patró els geniüts.
Un altre sant que es venera avui és sant Homebo de Cremona (Uomobono o Bon-home). Era fill d’un sastre i comerciant de teles de Cremona de la família Tucingo. En el baptisme rebé un nom premonitori: Homebo o Bonhome (als països germànics se l’anomena Gotman). Continuant l’ofici familiar, va fer de la seva botiga un centre d’assistència dels indigents proveint-los d’aliments i de vestits. Com és de suposar, la seva muller no veia massa clar els negocis del seu marit. Però mai mancà de res a aquella casa que es fonamentava en la roca ferma de la confiança en el Senyor. Juntament amb el treball propi del seu ofici, la seva jornada s’acompanyava de la pregària comunitària i litúrgica. Morí a l’església tot participant a la celebració de la Missa i va caure a terra, braços en creu, davant el Crucificat que l’acollia a la plenitud del seu Regne. Era el 13 de novembre del 1197. Ben segur que el Senyor li digué: “Anava despullat, i em vas vestir; tenia gana, i em vas atipar; estava atribolat, i em vas fer costat… entra a celebrar-ho amb el teu Senyor!”. Al 1199, dos anys després de la seva mort, ja era canonitzat com el gran sant de Cremona on se li dedicà una església. El seu cos és venerat a la catedral de Cremona. Els sastres i comerciants de teles de Cremona van propagar, per Europa, els seu culte. Se’l representa amb indumentària de seglar de la seva època, amb les eines del seu ofici: tisores, vara de mesurar… Acostuma a tenir un pobre al costat a qui vesteix, a l’estil de sant Martí. L’invoquen els sastres i els venedors de teles.
Un altre sant d’aquest dia és el noi sant Estanislau de Kostka, novici jesuïta. Va néixer a Rostkowo / Polònia el 1950. Morí a Roma essent novici de la Companyia de Jesús el 14 d’agost de 1568, amb 17 anys. La seva sepultura es venera a Sant’Andrea al Quirinale / Roma on Pierre Legros li dedicà una magnífica escultura al llit de mort. És patró dels joves estudiants.
I també és el dia de sant Leandre, bisbe de Sevilla (+ 599), germà dels sants Fulgenci, Florentina i Isidor. Presidí el II Concili de Toledo el 589. En aquest concili el rei Recared es convertí al catolicisme i s’assolí la unitat entre els visigots (arribats a la península) i els hispanoromans (residents a la península). Morí cap el 600 i fou enterrat a la catedral de Sevilla. El martirologi romà el recorda el 13 de març.
Altres commemoracions d’avui són:
- Sant Dídac de sant Nicolàs més conegut com a Diego d’Alcalà, religiós llec franciscà, va dur una vida senzilla i plena de caritat al servei dels pobres i malalts. Morí a Alcalà de Henares el 1463
- El martiri del beat Joan Gonga Martínez, a Simat de Valldigna / València, el 1936, víctima de la persecució religiosa durant la guerra civil.
- El martiri de les beates Maria Patrocini Giner Gomis, verge religios de les germanes de Maria Immaculada Missioneres Claretianes, a Carcaixent / València, el 1936, víctima de la persecució religiosa durant la guerra civil.
- El martiri dels beats Pere Vicev, Pau Dzidzov i Josefat Siskov, preveres religiosos agustins, a Sofia / Bulgària, el 1952, víctimes del comunisme soviètic.
- El martiri dels sants salesians a la Xina: el bisbe Luigi Versiglia i el prevere Callisto Caravario, a + Lin Chow / Xina, el 1930.
El martiri dels bets Maria Giner i Gomis i Robert Montsserrat Beliart, víctimes de la persecució religiosa durant la Guerra Civil, el 1936.
També es commemora el beat EUGENI BOSSILKOV, bisbe i màrtir (+ Sofia, 1952).