Joel Forster, director del portal Evangelical Focus, ha viscut en primera persona les conseqüències de les devastadores inundacions que van afectar el País Valencià a finals d’octubre arran del pas de la DANA. “Des del primer moment, la vida diària va canviar radicalment“, explica el periodista protestant a Flama des del seu municipi, Paiporta, un dels més castigats pels aigutas.
Segons Forster, el principal objectiu després després del cop inicial dels aiguats va ser assegurar-se que tothom estava bé, verificar que no hi hagués víctimes mortals ni desapareguts, i localitzar els veïns per garantir la seva seguretat. “Afortunadament, en la meva finca no es van registrar defuncions, però l’angoixa col·lectiva en aquelles hores era evident”, relata.
Posteriorment, en els primers dies, l‘accés a recursos bàsics com l’aigua potable i l’electricitat va ser inexistent. Forster explica com la comunitat va haver d’adaptar-se per obtenir aigua potable i, tot i que la majoria tenien reserves de menjar per als primers dos o tres dies, ràpidament van sorgir altres necessitats essencials. “Jo vaig estar sis dies sense botes i vaig haver de fer servir bosses de plàstic dins les sabates per mantenir els peus secs mentre caminava pels carrers inundats”, subratlla el periodista.
En aquest context de necessitat extrema, les esglésies locals van assumir un paper clau en la provisió d’ajuda. Forster, que també és membre de l’equip de redacció de Protestante Digital, afirma que gràcies a la seva església i altres congregacions de la zona, es va començar a rebre aliments i altres subministraments bàsics. “Les primeres hores després de la tempesta, una església de València va organitzar la distribució de l’ajuda, amb voluntaris que van arribar amb l’alba, aprofitant la llum solar en absència d’enllumenat públic”, explica. Aquest enviament va propiciar que la comunitat s’autoorgantizés per va establir centres de distribució en diversos espais, que es convertien en “supermercats improvisats on es repartien articles essencials de forma gratuïta”.
L’arribada de les forces de seguretat, incloent-hi la Guàrdia Civil i la policia, va ajudar a regular l’accés de vehicles per evitar el col·lapse de les vies, moltes de les quals estaven intransitables. Forster adverteix que l’exèrcit no va arribar fins gairebé una setmana després, deixant en mans de la comunitat local i els voluntaris la tasca de recuperar la normalitat. “Agricultors, propietaris de vehicles tot terreny i altres ciutadans es van implicar per ajudar a treure vehicles atrapats en garatges i a netejar els carrers plens de deixalles”, enumera.
Jesús, “roca enmig de la tempesta”
Enmig d’aquesta situació de caos, les paraules de la Bíblia van cobrar per a Forster un significat especial. “La lectura de textos bíblics em va ajudar mantenir-me ferm en l’esperança i la fe. Saber que Jesús és la roca en la tempesta ens dona una estabilitat”, reflexiona.
Les esglésies evangèliques de la comarca de l’Horta Sud, on moltes congregacions petites van veure els seus edificis inundats, també van mostrar una gran capacitat de solidaritat. Forster destaca la bona coordinació entre les diferents denominacions evangèliques, que es van comunicar eficaçment per acumular i distribuir materials entre els municipis afectats.
A València ciutat, l’església evangèlica Méndez Núñez, on assisteix Forster, no va patir danys directes a causa de la seva proximitat al port. Els seus locals van servir com a magatzem temporal de materials que posteriorment es van distribuir entre els afectats. “Els primers dies, molts veïns es van acostar a l’església per aportar menjar, roba i altres necessitats”, comentar el periodiste, remarcant com aquestes trobades van crear “converses sinceres i un ambient de suport comunitari“.
Malgrat la gravetat de la situació, Forster creu que aquesta tragèdia ha reforçat els vincles comunitaris i la solidaritat entre veïns i esglésies. La reconstrucció serà llarga, però aquesta experiència, assegura, “ha deixat una empremta d’unitat i compromís que perdurarà més enllà de les inundacions”.
