Commemorem avui el bisbe sant Martí de Tours. Va néixer a Pannònia (Hongria) cap el 316 i el seu pare el dedicà al déu de la guerra, Mart. Començà la preparació pel baptisme essent un jove militar. En aquest moment es situa el gest que el distingeix: al hivern, entrant a la ciutat d’Amiens, es trobà amb un pobre mig nu i enfredorit. Aleshores Martí, amb un tall d’espasa, es repartí amb ell la capa de gala per així embolcallar el pòtol que, posteriorment, s’adonà que era el mateix Jesús. I es diu que, per aquest gest, Déu el premià fent arribar una alenada d’estiu que es repeteix cada any en aquesta diada. Seguint el guiatge de sant Hilari, Martí deixà el servei al déu Mart a qui estava consagrat des de menut i es comprometé al servei del Déu de la pau.
El 4 de juliol del 371 fou consagrat bisbe de Tours i des d’aquells turons va anar estenent el càlid mantell de l’Evangeli a totes les obagues de la Gàl·lia. Morí el 8 de novembre del 397 i se l’enterrà l’11 de novembre. Era invocat pels cavallers medievals que el veien com el paradigma dels seus ideals. És invocat per protegir el bestiar de peu rodó i es clavaven ferradures a les portes de les seves esglésies i que, posteriorment, la gent prenia per clavar a les portes de les seves cases demanant així la protecció del sant. També és invocat pels sastres i els que treballen per fer present l’Evangeli a les zones rurals… La litúrgia el venera el 11 de novembre, dia del seu enterrament.
També és venerat el 4 de juliol, aniversari de la seva consagració episcopal, i és quan es celebren moltes festes majors en honor seu. Després de Santa Maria, és el personatge del santoral amb més esglésies dedicades a les nostres comarques. Les dites afirmen que per sant Martí ja és bo el vi i doncs deixa l’aigua pel molí. I si vols l’all coent, planta’l per l’Advent, però si vols l’all bo i fi, sembra’l per sant Martí.
Un altre sant que recordem és sant Menna d’Egipte, cavaller i màrtir. Un pelegrí d’Empúries (s. VI) en retornar de la visita al famós santuari de sant Menna, a Egipte, se n’emportà una ampolla de record, com feien habitualment els pelegrins de l’entorn del Mediterrani que visitaven aquell santuari. Aquella ampolleta de terracota que es conserva al Museu Arqueològic de Girona testimonia la devoció que, en aquella època, va desvetllar aquell sant a les nostres terres on també se li dedicarien diverses esglésies. Sant Menna fou un oficial grec d’una legió romana i fou martiritzat a Alexandria el 296. Les llegendes posteriors van acolorir-ne la vida i el martiri amb elements fantasiosos. El seu culte assumiria elements del culte al déu egipci Amón. Damunt la tomba del sant, prop d’Alexandria, se li dedicà un famós santuari denominat Karm-Abu-Mina, en honor seu. La veneració del màrtir s’expandí a Constantinoble, Roma, Romania i a molts altres indrets. Els cristians coptes d’Egipte continuen venerant-lo com el seu gran patró. A tota la conca mediterrània es troben ampolletes -amb la figura del sant amb les mans d’orant alçades i flanquejat per dos camells que evoquen el trasllat miraculós de les seves relíquies i les caravanes que s’adreçaven a la seva tomba- que els pelegrins portaven amb aigua de la font miraculosa propera al santuari del sant (com passa amb aigua d’altres santuaris). La popularitat de sant Martí, celebrat aquest mateix dia, va eclipsar sant Menna del nostre calendari festiu. Amb tot aquesta diada ha de ser una invitació a sentir-nos units als cristians d’Egipte en aquest moment de dificultats, i a pregar amb ells i per ells.
Beat Jofré de Blanes, dominic del convent de Santa Caterina de Barcelona on morí aquest dia el 1414. Era germà del que fou bisbe de Girona Francesc de Blanes (el 1408) que posteriorment seria bisbe de Barcelona (1408 – 1410). Amic de sant Vicent Ferrer, intervingué en varis conflictes com a pacificador. Fou un gran predicador i propagador del Rosari. Va escriure el llibre Rosari Perpetu de Maria Santíssima.
També es commemoren avui:
- El martiri de santa Marina de Omura, verge, a Nagasaki / Japó, el 1634.
- El martiri de la beata Alícia Kotwka, religios de le Congregació de les Germanes de la Resurrecció, el 1939, a Laski Piasnica / Polònia, víctima del nazisme.
- El martiri del beat Vicenç-Eugeni Bossilkov, bisbe de Nicópolis i religiós passionista, el 1951, a Sofia / Bulgària, víctima del comunisme soviètic.
També és l’aniversari de la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat (1881).
És l’aniversari de l’Armistici de Compiègne (el 1918) que posà fi a la Primera Guerra Mundial iniciada el 1914.
I és l’aniversari de la mort de Soren Kierkegaard a Copenhaghen, el 1855, iniciador del pensament existencialista i commemorat en les esglésies luteranes.