Diversos sacerdots de les Terres de l’Ebre miraven contínuament el seu telèfon mòbil durant la celebració eucarística celebrada aquest dimecres a la basílica de Santa Maria de Montserrat. “Estem atents a tot el que està passant avui al nostre poble en relació amb els forts aiguats que continuen amenaçant-nos”, explicava un d’ells mentre el temple, ple a vessar, acollia des de primera hora del matí més de mig miler de bisbes, clergues, diaques, seminaristes i capellans jubilats de les deu diòcesis catalanes amb motiu d’una retrobada entre tots ells que s’emmarcava en la celebració, iniciada el passat mes de setembre, del Mil·lenari de Montserrat.
Convocada per la Conferència Episcopal Tarraconense i l’Abadia de Montserrat i amb el so de la persistent pluja des de l’exterior com a teló de fons, gairebé tots els parlaments s’iniciaven amb la mirada posada en el País Valencià i les altres zones de la península afectades pel greu temporal, però també en la necessitat de continuar relligant una comunió interdiocesana com la que s’hi generava, tal com van voler fer-ho, fa unes dècades, els arquebisbes Josep Pont i Gol i Ramon Torrella, els quals eren recordats pel seu successor a Tarragona, l’arquebisbe Joan Planellas.
“Actes com aquest ens uneixen, certament, ja que vivim una mica dispersats”, reconeixia, en acabar-se, Joaquim Rovirosa, sacerdot del bisbat de Sant Feliu de Llobregat. En el seu cas i en el d’altres representants de l’Església santfeliuenca, aquest dimecres acompanyada pel seu bisbe electe, Xabier Gómez, la proximitat geogràfica no els obligava a fer un gran desplaçament fins a Montserrat, a diferència del que feien clergues, diaques i seminaristes de diòcesis més allunyades, que hi acudien, per exemple, en autocar. “En qualsevol cas, ningú ha estat obligat a venir-hi, a aquesta celebració”, afegia el prevere.
Tot i les diferents situacions de cada diòcesi, en totes elles existeix una pregunta concreta, que Planellas formulava en diverses ocasions durant la seva homilia: “Com evangelitzar en l’actual situació?”, es qüestionava abans de trobar-hi la resposta: “Crec que la sinodalitat i el discerniment —assegurava per referir-se, a continuació, als corrents migratoris que conformen la societat— han de ser eixos espirituals i metodològics de les nostres accions com a agents pastorals”.
Les paraules de Planellas eren escoltades amb atenció per Fabián Cabarcas, un prevere colombià que ha arribat fa poc temps a la diòcesi d’Urgell i que, integrat en un grup d’altres sacerdots urgellencs, com ara Joaquim Cebrián, observava en aquest esdeveniment un aspecte que el sorprenia positivament: “En el pensament, tenia prèviament la idea que a Catalunya no existia una unió tan forta com la que estic veient avui, on estem revitalitzant la fe”, admetia Cabarcas.
“És enriquidor conèixer altres realitats diocesanes des d’un lloc tan emblemàtic com és el Monestir de Montserrat”, deia, per la seva part, Robert Escusà, un dels diversos seminaristes de la diòcesi de Terrassa que seguien amb atenció tant els actes eucarístics com la conferència final que pronunciava el cardenal i proprefecte de la secció de Nova Evangelització del Dicasteri per a l’Evangelització del Vaticà, Rino Fisichella. “La seva lliçó ha estat molt potent”, la definia Santiago Soro, vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona, recordant les paraules d’un Fisichella que posava en relleu la influència de la Mare de Déu com a signe evangelitzador, així com el valor de l’esperança. “Parlem massa, com a sacerdots de la fe i de la caritat, però més aviat poc de l’esperança”, deia l’italià.
Unes recomanacions catequètiques que tots els presents s’emportaven cap a les seves respectives diòcesis després d’un “acte de comunió” que, per al rector de Roses, el gironí Josep Puig, “ha de continuar mantenint encesa la seva flama en un futur”. “Alguns dels sacerdots de la nostra diòcesi no han pogut venir perquè, abans, calia quedar-s’hi per gestionar qüestions més urgents —continuava Manel Masvidal, sacerdot en un total de vint-i-quatre parròquies de Girona. “Els explicarem a tots ells la gran joia que s’ha pogut experimentar aquí”, concloïa aquest prevere.
