Octavi Vilà, bisbe de Girona, va dir que l’Església no pot romandre cega a les injustícies i desequilibris del món i als neguits d’una societat de la qual forma part integrant i activa. Ho va fer aquest passat dimarts 29 d’octubre durant la Missa Solemne de Sant Narcís, celebrada a la basílica de Sant Feliu de Girona.
“No ens podem sentir satisfets mentre restem immòbils davant del patiment de tants germans i germanes nostres”, va assegurar Vilà, que va presidir per primer cop la festa del patró de la ciutat i de la diòcesi en una eucaristia concelebrada amb una vintena de preveres i que va comptar amb la presència de diverses autoritats civils de Girona, representants dels organismes diocesans i nombrosos fidels.
Durant l’homilia, el bisbe va advertir que l’Església no es pot mantenir satisfeta mentre a vegades són els seus membres els causants de sofriment o escàndol. “Per exemple quan cometem abusos de tota mena i no actuem amb promptitud i amb esperit de reparació davant del sofriment que hem infligit o poden infligir. Cert que ja fem accions, i moltes, però no són suficients i, a més, aquestes no poden ser pretext per no redoblar esforços”, va reconèixer Vilà.
Després de recordar que en Sant Narcís la fe i les obres de caritat foren una sola cosa, el bisbe de Girona va remarcar que els cristians són cridats a posar-hi llum, a ser llum per als altres, “vinguin d’on vinguin, creguin o no creguin”. “El Senyor —va sentenciar— ens convoca a ajudar al proïsme tant com puguem”.
Les situacions d’injustícia actuals
Vilà, que va prendre possessió al capdavant de la diòcesi el passat 21 d’abril, va denunciar diverses situacions d’injustícia que es viuen a la ciutat, on cada nit, va recordar, més de cent persones dormen al carrer. En aquest punt, el prelat també va remarcar que a Girona hi ha gent que no té un treball digne que li proporcioni prou “recursos per alimentar els seus” i gent obligada a viure en “habitatges en males condicions” i que, a més, corre el risc de quedar-se al carrer. També va tenir paraules per aquells que “viuen en la solitud no desitjada sense una mà amiga al costat, sense una veu càlida que faci sentir-lo estimat”.
En relació amb els principals drames globals humanitaris, Vilà va recordar les víctimes de les guerres, els homes, dones i infants que moren intentant travessar el mar mentre intenten trobar una vida més digna; també va mencionar les dones que pateixen violència per part de les seves parelles i els infants víctimes d’abusos. “Ells són els màrtirs del nostre dia a dia, els màrtirs de la porta del costat, aquells qui com sant Narcís sostenen amb heroisme una lluita desigual, en el seu cas contra la pobresa, la violència i la marginació”, va assenyalar el bisbe.
Davant les ferides del proïsme i de la societat, Vilà va convidar a no girar la mirada cap a una altra banda. “No hi haurà victòria de la fe, aquesta no podrà vèncer en el món, mentre al nostre voltant subsisteixi la desigualtat i la marginació, mentre al nostre món no hi arribi en plenitud l’amor de Déu”, va expressar el prelat, que va finalitzar la seva homilia fent una crida a “creients i no-creients, allunyats i propers”, a comprometre’s per fer front a un enemic que priva tantes persones de “viure amb dignitat la seva vida i molts d’altres de viure amb llibertat, també per a viure la fe”. “La injustícia és present en la nostra societat com una serp que retorça i llança de nou un xiscle que hauria de ser tronador per les nostres consciències”, va concloure.
