A la segona meitat del s. II va ser bisbe i màrtir de Jerusalem. El coneixem gràcies al historiador Eusebi de Cesarea (+ 340). Adó de Viena l’introduí al martirologi (865) propagant-ne el culte que arrelà a Augsburg i a Girona. La presència de relíquies seves a Sant Feliu de Girona -sembla des del s. XI- desvetllà una gran devoció fins arribar a ser considerat bisbe de la seu gironina, com succeeix en altres ocasions en sants molt estimats en un indret. A Augsburg va succeir un fenomen semblant. Posteriorment es teixiria la llegenda que el vincula amb santa Afra de Augsburg i amb sant Feliu. El culte a sant Narcís va créixer encara més el 1285, quan les forces de Felip III l’Ardit de França que assetjaven la ciutat foren delmades per una epidèmia que s’atribuí a unes mosques emergides del sepulcre del sant. Des de aleshores la ciutat l’ha invocat com a protector en els nombrosos assajament que ha patit, sobretot el 1808. Joan de Tournai li esculpí un sepulcre modèlic el 1328 i, a iniciativa del bisbe Tomàs de Lorenzana, el 1792 se li dedicà una capella grandiosa. La imatge que la presideix i la jacent són d’en Josep Espelta ( 1901- 1973). El 1864 la Santa Seu el declarà patró de la diòcesi. És invocat per foragitar els mosquers i, amb cotó fregat a la relíquia, es guareix el mal d’orella.
Germà de Talloires, abat; Ermelinda de Meldert, eremita; beat Bernat d’Olivella, arquebisbe de Tarragona, celebrat al calendari mercedari.
També recordem avui
- El beat Miquel Rúa, prevere i successor de sant Joan Bosco en el guiatge dels salesians i que morí a Torí el 1910.
