El pròxim 7 de novembre l’Escola de Teologia del Maresme començarà un nou curs als locals de la parròquia de Sant Josep de Mataró amb un cicle de quatre conferències titulat ‘El més enllà i l’esperança cristiana‘. Serà el 32è any consecutiu de funcionament d’aquest projecte dirigit pel teòleg i exprofessor de religió Josep Maria Solà i orientat a dotar els laics d’una formació de qualitat perquè puguin defensar la seva fe amb arguments sòlids.
Es diu que l’Escola de Teologia del Maresme és un experiment poc habitual a Catalunya.
Així és. Es tracta d’un producte típic del Concili Vaticà II que va dedicar als laics un capítol sencer de Lumen Gentium [una de les seves quatre constitucions]. El Concili va suposar un moment d’eufòria sobre la formació del laïcat i la seva contribució i corresponsabilitat en la vida de l’Església. Va ser a partir d’aquells anys quan les dones catequistes van començar a agafar les regnes de la formació dels infants, cosa que anteriorment feien els capellans.
Com es presenta aquest nou curs a l’Escola de Teologia quant a afluència d’alumnes?
Enguany, la perspectiva és d’una vintena d’alumnes, tot i que encara el termini d’inscripció és obert. L’Escola de Teologia del Maresme es nodreix majoritàriament de gent gran, persones que van ser catequistes i que mai van renunciar a continuar formant-se. Ara, molts d’ells ja han fet els vuitanta anys o hi estan a prop, i això vol dir que és es tracta d’un alumnat que s’anirà extingint perquè fins ara no hi ha hagut relleu generacional. És a dir, de la mateixa manera que les esglésies s’estan buidant i no hi ha gent jove a missa, també hi ha menys gent que vol estudiar teologia, i a més, de forma presencial, ja que nosaltres no oferim modalitat telemàtica.
Llavors, a curt o mitjà termini, la continuïtat de l’escola sembla que plantejarà reptes importants.
En efecte, perquè una cosa està clara: si no hi ha una presència raonable d’alumnes tampoc podem pagar els professors. Estem estudiant eventuals escenaris, i sembla que la pervivència implicaria inserir l’escola en un pla global de formació aprofitant la reestructuració que es fa a les parròquies; és a dir, intentar encaixar-la en un projecte més gran i que no quedi com una cosa aïllada o residual. El principal desafiament és com inserir un producte del Vaticà II en un context d’organització pastoral i eclesial en què el Vaticà II ha quedat aparcat.
Com va ser l’evolució del centre des dels seus inicis l’any 1993?
Durant els primers vint-i-cinc anys vam arribar a tenir més de seixanta alumnes per curs. Més tard, vam començar a col·laborar amb l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), que es va oferir a convalidar aquests estudis i a facilitar-nos professors i publicitat a través del seu lloc web. Pels volts de l’any 2018, vam patir una davallada important i llavors vam decidir començar a treballar amb una fórmula nova basada en 4 conferències mensuals unides per un eix vertebrador de tal manera que no havies d’assistir necessàriament a totes. Allò va donar resultats i vam guanyar alguns alumnes més fins a arribar als 30 o 35.
L’Escola de Teologia del Maresme va néixer com un espai clarament orientat als laics. Ara, amb el Sínode, sembla que cada cop estan més cridats a assumir més responsabilitats en la vida de l’Església?
Des de la meva llarga experiència al consell pastoral de la parròquia, he de dir que tinc els meus dubtes sobre el paper del laïcat en l’Església. Actualment, hi ha rectors que no necessiten els laics ni per llegir les lectures, s’ho fan tot ells. L’eminent teòleg Josep Gil Ribas deia que els laics serveixen per fer allò que el rector no sap fer. És a dir: si el rector sap canviar la bombeta, ho farà! Fa molts anys, el meu pare va estar a la Junta d’obra de la parròquia, que és com s’anomenava antigament el consell d’economia. Totes les parròquies en tenien perquè en el seminari no s’ensenyava economia i els rectors, com que no en sabien, s’havien de refiar dels laics. A la parròquia de Sant Josep de Mataró es va confiar l’economia a un grup de laics i es va produir una remuntada impressionant. Amb això vull dir que els laics estan per segons que sí i per segons què no. A mi m’agradaria que poguessin estar més implicats. Vols sentir una altra anècdota?
Endavant, si us plau.
Una vegada un rector va convocar els laics de la parròquia per planificar la Setmana Santa. Quan van arribar, els va exposar el programa, que havia preparat ell pèviament. Algú va suggerir de fer-hi alguns canvis, i els va dir que ja no es podia perquè estava en impressió! “I per què ens has convocat?”, van preguntar. És a dir, si el laic no es veu subjecte de participació amb decisions que després es portaran a la pràctica, no voldrà participar.
Però el que es busca amb el Sínode és precisament això, corresponsabilitat, caminar junts, igualtat entre tots per mitjà de la dignitat baptismal
Està molt bé, això, però està per veure. Literatura sobre les excel·lències dels laics en trobaràs la que vulguis i no tindràs temps de llegir-la tota. Ara bé, una cosa és el que s’escriu i una altra el que es porta a la pràctica. A mi, com a laic i impulsor d’aquesta escola, se m’ha respectat i animat sempre, i ho agraeixo. Però una altra cosa és la situació del laic en la vida de l’Església.
Tornant als estudis de teologia: creu que en tot creient hi ha d’haver un teòleg?
Sí, perquè en el moment en què reflexiones sobre la teva fe, i aquesta reflexió pren forma de discurs que està en la teva ment o l’escriuràs o l’explicaràs a algú, estaràs fent teologia. Per tant, en aquest sentit, la teologia sempre hi és. Una altra cosa és que aquest discurs sobre la reflexió de la teva fe i relació amb Déu se sistematitza en un tot orgànic en què hi ha les diferents disciplines teològiques. Tot cristià fa teologia, un pare, una mare o uns avis que expliquen als infants històries de la Bíblia o sobre Déu estan fent teologia, ja que etimològicament teo-logos és fer ‘discurs sobre Déu’.
A més d’això, sembla una bona idea que els laics puguin formar-se d’una manera més sistemàtica a través de cursos com els que s’imparteixen a l’Escola de Teologia del Maresme.
I tant que pot ser bona idea. A la nostra escola hem ofert sempre un alt nivell formatiu amb professors molt reconeguts i això ha sigut el que ens ha mantingut fins ara. Teníem un professor que deia: “Para escuchar que Dios nos ama mucho y todos somos hermanos, no hace falta moverse del sofá de casa”. Aquí hem tingut alumnes que de vegades els ha costat seguir les classes, però això els ha fet esforçar-se i sempre s’han emportat algun aprenentatge interessant.
