La segona fase de l’Assemblea General del Sínode sobre la Sinodalitat va arribar a la seva fi aquest diumenge al Vaticà, on des del passat 2 d’octubre 523 participants d’arreu del món han debatut sobre com caminar cap a una Església més sinodal. “A la vista del que ha sorgit del camí sinodal, hi ha i continuarà havent-hi decisions a prendre”, va dir en el discurs de colenda el papa Francesc que aquest cop ha decidit no publicar cap exhortació apostòlica postsinodal i ha posat a disposició del Poble de Déu el document de síntesi animant tothom a implicar-se directament en la comprensió i aplicació del text.
El document final, de 52 pàgines, explica els 155 punts aprovats durant l’assemblea. La majoria d’ells han estat refermants sense gairebé oposició, exceptuant el tema de l’accès de la dona al diaconat i a la ministerialitat. Disponible, de moment, únicament en italià, el text ofereix una visió completa dels temes abordats i les perspectives adoptades durant les sessions sinodals. El document final té per objecte marcar el rumb de l’Església en els pròxims anys, establint pautes de reflexió i qüestions obertes com la sinodalitat, la corresponsabilitat en l’Església i la inclusió de noves perspectives en la vida pastoral.
El document explora i aprofundeix en el camí de sinodalitat a l’Església amb el lema “Per una Església sinodal: comunió, participació, missió”. Divideix el seu contingut en cinc apartats, des d’on es tracten diverses dimensions de la sinodalitat, enfocant-se en la conversió espiritual i eclesial cap a una missió comuna en un món divers i amb reptes.
De les arrels de la sinodalitat als deixebles missioners
En el primer apartat del text (‘El cor de la sinodalitat‘) defineix les arrels espirituals de la sinodalitat, basada en la unitat del Poble de Déu com a sagrament d’unitat i una Església que es construeix en comunió. Es destaca la importància d’una espiritualitat sinodal que no només cerca la cohesió interna, sinó que vol ser profètica en la societat.
La segona part (‘Junts en la mateixa barca’) posa l’accent en la necessitat de renovar les relacions entre membres de l’Església, amb especial atenció als carismes, vocacions i ministeris. Això inclou repensar el rol dels ministeris ordenats com a promotors d’harmonia en la comunitat, tot treballant per un compromís missioner conjunt.
La part tercera (‘Llança la xarxa‘) tracta la transformació dels processos de discerniment i presa de decisions dins de l’Església. La sinodalitat implica transparència, participació activa i avaluació dels processos, per promoure una major corresponsabilitat entre tots els batejats.
L’apartat quatre (‘Una pesca abundant‘) aborda la conversió dels lligams en l’Església, enfocant-se en les conferències episcopals i les assemblees eclesials com a estructures de participació i intercanvi de dons per mantenir la unitat i enfortir les relacions fraternes entre bisbes, clergues i laics.
Finalment, el darrer apartat del document (‘També us envio a vosaltres‘) convida a formar un poble de deixebles missioners, conscients de la seva identitat baptismal, que es mobilitzi amb renovada alegria per dur l’Evangeli arreu.
Una Església més sensible al patiment
El document conclou que hi ha la necessitat d’una Església “més atenta i sensible a les ferides del món actual, en especial als patiments de persones afectades per guerres, injustícies socials i canvi climàtic”. Aquestes pàgines subratllen el camí sinodal com “una font de renovació i un aprofundiment en l’esperit del Concili Vaticà II, amb una Església compromesa amb la missió, la pau, el diàleg i la reconciliació global”.
Així doncs, amb aquest moviment, el papa Francesc convida els fidels a no limitar-se a esperar orientacions des de la cúspide de l’Església, sinó a prendre responsabilitat en l’estudi i la posada en pràctica de les conclusions sinodals. Aquesta postura suggereix un pas cap a una Església més participativa, en la qual les veus de les bases ressonen en el futur eclesial.
