Es celebra avui la Mare de Déu del Collell (Garrotxa i Pla de l’Estany), patrona dels capellans diocesans de Girona. D’aquest santuari, proper a Banyoles, n’hi ha documentació des del s. XII, antic cenobi benedictí. El 1483, Miquel Noguer, pagès del Torn, hi experimentà la presència de la Mare de Déu, fet singular que desvetllà la renovació de moltes parròquies. Pius XII la proclamà (1953) patrona del clergat del bisbat de Girona i es coronà canònicament la imatge. Al santuari es venera la memòria dels gairebé 200 capellans gironins assassinats del 1936 al 1939. Que la bona Mare del Collell vetlli perquè les parròquies tinguin qui els llesqui sempre el Pa de la Paraula i el Pa de l’Eucaristia.
També es celebra avui el bisbe sant Bernat Calvó. Nasqué pels volts del 1180 al mas Calvó, entre Vila-seca i Reus, en una família de repobladors del Camp de Tarragona. Realitzà estudis jurídics i actuà a la cúria arquebisbal. El 1214, després d’una greu malaltia, es féu monjo de Santes Creus d’on, el 1225, en fou elegit abat. Intervingué en la fundació del monestir de Valldonzella (Barcelona) i fou conseller de la casa Montcada i d’altres casals. La Santa Seu el comissionà per resoldre diversos conflictes. El 1233 els responsables del bisbat de Vic l’elegiren bisbe de la seu d’Osona. Allí pacificà la clerecia, vetllà per l’acompliment de la disciplina, defensà els drets de l’Església enfront de les intromissions de la noblesa. Col·laborà amb Jaume Ir en la conquesta de Mallorca i de València. Era pietós i de vida sòbria i es feia amic dels pobres. Morí el 26 d’octubre del 1243 amb fama de santedat. El seu successor, Bernat de Mur, n’obrí el procés de canonització i el seu culte fou aprovat pels bisbes de Vic i ratificat pel papa Climent XI (1710). D’ell se n’expliquen llegendes i miracles senzills que traspuen claror mediterrània. Mn. Jacint Verdaguer recull d’ell una rondalla de regust franciscà. Les seves restes es veneren a la catedral de Vic, en una urna cisellada per l’orfebre Joan Matons entre el 1701 i el 1728. El seu calze funerari i ornaments seus es conserven al Museu Episcopal de Vic.
Encara avui es fa memòria dels sants màrtirs Crispí i Crispinià. Són dos màrtirs de Soissons. La història del seu martiri, redactada ja al s. VIII, diu que, fugint d’una persecució del s. III contra els cristians, es van establir a Soissons on, fent de sabaters, van anunciar Jesucrist a molta gent. La seva generositat envers els pobres desvetllava interès per la seva fe. Aquesta també fou la raó de que fossin acusats davant el tribunal imperial. L’esmentada passió descriu, amb tota mena de detalls, un martiri que es presenta com un espectacle de sadisme i de crueltat. sant Gregori de Tours (+ 594) testifica que, des d’antic, els dos sants eren venerats com a protectors de Soissons. Ja a l’època de Carlemany (+ 814) els sabaters els veneraven com a protectors i aquest gremi en va estendre la veneració arreu. De fet, la vinculació dels dos sants a l’ofici de sabater els ve de la semblança del seu nom al vocable “crespís” que en grec significa “sabata”. En llatí, en canvi, el nom evoca uns cabells crespats i cargolats. I, un dels protagonistes de les aventures del capità Trueno també ha difós la popularitat d’aquest nom.
També es celebren
- El martiri del beat Recared Centelles Abad, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris, assassinat a Nules / Tortosa, el 1936, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil.
- El martiri de les beates Maria Teresa Ferragut Roig, mare de família, i de les seves filles Vicenta, Joaquima i Ramona Masiá Ferragut, verges i religioses, a Alzira / València, el 1936, víctimes de la persecució religiosa de la Guerra Civil.
