Aquest diumenge 27 d’octubre, 2,7 milions d’uruguaians estan cridats a les urnes per participar en les eleccions presidencials i legislatives que definiran el rumb polític del país austral en el període 2025-2030. Diverses empreses d’enquestes a l’Uruguai preveuen un escenari de segona volta entre el candidat Álvaro Delgado, del Partit Nacional, de centredreta, o un retorn dels centreesquerres del Frente Amplio, liderat per Yamandú Orsi.
Fabián Alberto Rovere Coussan (Montevideo, 1975), director del Departament de Comunicació Social de la Conferència Episcopal de l’Uruguai i sacerdot de la diòcesi de Canelones, conversa amb Flama sobre l’estat actual de la societat i l’Església uruguaiana i posa en relleu tant el diàleg existent entre govern i oposició com l’estabilitat democràtica que gaudeix el seu país, en una regió on afloren règims totalitaris.
Ordenat sacerdot el 2005, és teòleg per la Facultat de Teologia Monsenyor Mariano Soler de Montevideo, director pastoral de Ràdio Oriental de l’Uruguai i conductor del programa vespertí Hoy quiero hablarte de la mateixa emissora catòlica. El pare Rovere explica els passos que està fent l’Església uruguaiana per implementar la sinodalitat i la seva visió sobre una hipotètica visita del papa Francesc al país en el marc del viatge a la seva Argentina natal.
Com arriba l’Uruguai a aquestes eleccions generals del pròxim 27 d’octubre?
Aquest diumenge, els uruguaians estarem elegint els candidats a la presidència i al parlament que es constituirà. En les nostres eleccions, en aquest cas, seria el que coneixem com la primera volta. Si un dels candidats no aconsegueix el 50% més un, es farà una segona volta l’últim diumenge de novembre entre el primer i el segon candidat que quedin posicionats aquest 27 d’octubre. Justament això és el que es preveu que succeirà, ja que cap de les candidatures en disputa posseeix el 50% més un, segons les enquestes.
Quin pes han tingut els temes de seguretat i de la reforma de pensions en la campanya electoral?
Evidentment, hi ha alguns temes que interessen més la població. Començaria pel segon. Dins d’aquesta elecció hi ha dos plebiscits. El primer és si la població està d’acord o no amb una reforma del sistema de pensions proposada per la Convenció Nacional de Treballadors (CNT), que va en contra del que s’ha estat treballant en l’àmbit estatal, és a dir, la necessitat d’augmentar l’edat de jubilació. Si la persona col·loca una papereta blanca que diu “Sí”, implica que està d’acord amb la CNT, és a dir, rebutja aquesta ampliació del temps per jubilar-se i també proposa eliminar les AFAP [Administradores de Fons d’Estalvi Previsional, NdeR], que són els fons de pensions privats que fa molt de temps que estan presents al país.
L’altre plebiscit, en aquest cas amb una papereta de color groc, pregunta a la població si estan d’acord amb el fet que hi hagi d’escorcolls nocturns, que avui dia no poden ser duts a terme per la Policia. Per tant, hi ha dues realitats, seguretat i seguretat social, que estan presents en la campanya, tot i que algunes estadístiques indiquen que la seguretat ha millorat, però la sensació d’inseguretat entre la població és important.
Des d’Europa, l’Uruguai es veu com una nació bastant estable. Que tan forta és la sensació d’inseguretat que ens comentava anteriorment?
Comparat amb països més grans com l’Argentina o el Brasil, a l’Uruguai estem millor pel que fa als índexs d’inseguretat, robatoris i homicidis. Les xifres reflecteixen una millora en aquest sentit des de fa un temps. Així i tot, continua existint aquesta dificultat. Reitero que, en comparació amb altres països de la regió, potser l’Uruguai és el que està millor posicionat, però els que vivim aquí podem veure que, més enllà que les xifres siguin bones, la gent té aquesta sensació d’inseguretat.
Quins són els reptes més importants que haurà d’afrontar el nou govern que surti de les urnes aquest diumenge?
La inseguretat és un dels temes principals. També cal assegurar que l’accés a la salut i als medicaments no impliqui uns costos elevats, tot i que les mutualitats ofereixen serveis a baix cost, però hi ha persones que tenen dificultats per accedir als medicaments.
Un altre tema important és l’educació. La reforma educativa que ha plantejat aquest govern s’està duent a terme i aparentment ha donat bons resultats, però segueix havent-hi dificultats en el diàleg amb sindicats molt forts en el sector educatiu. De fet, aquests dies es farà una vaga general del sector educatiu, on alguns plantegen que això obeeix més a una qüestió política, ja que recentment aquest tema ha tornat a generar controvèrsia. Malgrat això, la reforma educativa ha començat a donar fruits, però no ha estat fàcil perquè implica treure moltes persones de la seva zona de confort.
Quines qüestions pendents deixa l’administració sortint de Lacalle Pou?
Econòmicament, tot i que ha baixat el nombre d’aturats, crec que caldria agilitzar l’obertura per atreure nous inversors. L’Uruguai és un país on, quan un inversor, sigui estranger o nacional, intenta posar en marxa una empresa o crear-ne una, es troba amb grans dificultats pels impostos, que són elevats i pesants. Aquesta és una de les qüestions que crec que la següent administració hauria de tractar per fer que els qui volen invertir se sentin motivats a fer-ho aquí. Em sembla que el tema impositiu hauria de ser tingut una mica més en compte. L’Uruguai, juntament amb Costa Rica, està catalogat com una de les dues democràcies plenes de la regió.
Quin paper pot jugar el seu país davant l’avanç de règims autoritaris a Amèrica Llatina?
L’Uruguai sempre ha tingut, i sobretot en aquesta última administració, una veu molt forta contra aquests règims totalitaris i populistes. En el cas de Veneçuela, Nicaragua i Cuba, la veu del president, en instàncies internacionals com l’ONU, ha manifestat la seva reprovació sobre el que va passar a les eleccions veneçolanes, que van estar plagades de corrupció. Així, l’Uruguai ha mantingut aquesta veu, la manté fermament i crec que és bo que continuï sent així.
Davant l’actual panorama electoral, quina ha estat l’orientació dels bisbes cap als catòlics del país a l’hora d’emetre el sufragi?
Els bisbes, al mes d’abril, va llançar un document anomenat “Llibertat, Justícia i Compassió en l’ànima del nostre poble” on conviden a reflexionar sobre l’acte electoral que estem a punt de viure, però també a observar amb profunditat la realitat uruguaiana. És a dir, publiquen un document amb diversos punts per a aquesta realitat electoral però sense oblidar les nostres arrels i tot el que significa tenir participació en una societat. Ells diuen que “hi ha una ànima de l’Uruguai a cuidar i com a cristians tenim una responsabilitat en això”. El document em sembla una reflexió interessant, i els cristians tenim aquest material perquè, més enllà d’aquest temps electoral, puguem reflexionar des d’una perspectiva cristiana per a cuidar les arrels del nostre país i la nostra cultura.
Com està duent a terme el procés sinodal actual l’Església uruguaiana?
És un gran repte que tenim com a Església, tenint en compte el que se’ns planteja d’una església transversal i oberta on tots tinguin un lloc i on ningú se senti exclòs, i un diàleg permanent amb una cultura que, per a nosaltres a l’Uruguai, està molt secularitzada. L’Uruguai és el país més laic de tot el continent. Per tant, també és un repte com a Església mostrar-nos amb obertura i diàleg, fins i tot amb aquells que es troben a les antípodes del nostre pensament. Crec que el Sínode en aquest sentit ve molt bé per a generar aquests camins i ponts que ens portin a aquesta cultura de l’encontre.
Quins són els reptes que afronta l’Església del seu país a l’hora d’evangelitzar en una societat amb un pes de secularització tan gran?
Diria que Europa està passant per un procés que nosaltres ja hem passat a l’Uruguai. El que es pot veure al Vell Continent, quan algú va i veu coses que a un altre llatinoamericà li costaria molt acceptar, per als uruguaians és una cosa que ja estàvem vivint des del moment de néixer. Així, el gran repte és manifestar-nos en un món en què de vegades hi pot haver dificultats a l’hora d’expressar la nostra fe, no per una persecució o alguna cosa que tingui a veure amb això. Al contrari! Aquí ningú no corre risc de vida per ser cristià. Però sovint les idees del cristianisme poden fer que certs sectors de la societat se sentin incòmodes.
Per exemple, hi ha hagut alguna dificultat amb grups feministes extremistes, ja que som conscients que aquests grups no busquen la reivindicació de la dona sinó altres interessos. Llavors, quan es fan marxes al març pel Dia de la Dona, acaben deteriorant les façanes d’esglésies i fent manifestacions que no tenen res a veure amb l’esperit de l’apoderament de la dona i amb buscar que es respectin els seus drets. En aquest cas, hi ha certes dificultats, però com a Església estem oberts a escoltar i també a demanar que se’ns escolti. Llavors, crec que l’evangelització pot ser una evangelització que no és tan fàcil, que té els seus reptes, però un cop trobes una obertura en la persona, aquesta persona passa a ser, diguem-ne, un militant convençut. L’Uruguai no és una Església nombrosa de fidels seguidors però aquells que hi participen són gent realment convençuda i crec que això també és un gran avantatge.
Quin impacte està tenint el pontificat del papa Francesc en l’Església de l’Uruguai?
Des de l’inici del pontificat de Francesc, nosaltres sentim que qui ens parla és algú més “de la vora”. L’Uruguai és un país molt semblant en la cultura i la idiosincràsia a l’Argentina. Potser hi ha algunes diferències, però són mínimes. Per tant, el llenguatge del Papa és el nostre. El prendre mate, el dir no balconear la vida, en aquest sentit sentim que ens està parlant algú de casa. I això és bo perquè, més enllà d’aquests signes exteriors, el seu pontificat, que va ser i continua sent posar el focus en arribar a tots, particularment als més pobres, i mostrar una Església més oberta, ha vingut molt bé sobretot en aquest àmbit, d’una societat més secularitzada. Ell ha obert portes per a un diàleg entre grups o institucions que no tenien gaire proximitat amb l’Església fa uns anys.
L’Església uruguaiana manté l’esperança d’un possible viatge del Papa al seu país en el marc d’una eventual visita a l’Argentina?
Aquí et parlo en dos noms. En nom de l’Església uruguaiana, es manté l’esperança. En nom personal, jo sincerament l’he perduda i espero equivocar-me, i t’explicaré la raó. No és perquè el Papa no vulgui venir ni molt menys. Ni tan sols pel tema de la salut perquè ha fet viatges molt més desafiants, sinó per la situació que s’està donant a l’Argentina. Des del punt de vista social i polític, hi ha una divisió important i els argentins posen la seva mirada en el pontífex, a qui rep i a qui no, amb qui dialoga i amb qui no. Així doncs, per aquesta situació, crec que el Papa no ve per aquesta zona, perquè no vindrà a l’Uruguai sense passar per l’Argentina, òbviament. Llavors, no venint a l’Argentina per la situació que s’està vivint, la meva opinió personal és que no vindria tampoc a l’Uruguai, però l’Església continua atenta, i òbviament seria una gran alegria que el Papa visités tots dos països perquè crec que és necessari.
