En el Diumenge Mundial de les Missions, una setmana abans de la clausura de la segona fase de l’Assemblea Sinodal, que celebra a Roma del 2 al 27 d’octubre, el papa Francesc va presidir l’eucaristia en la qual van ser canonitzats 14 nous sants: el germà Manuel Ruiz López i set companys, Francesc, Mooti i Rafael Massabki, José Allamano, sor Paradis Marie Leonie i sor Elena Guerra, que, segons el Papa, “van viure segons l’estil de Jesús: el servei”.
Francesc es va referir a ells en la seva homilia com a “deixebles de l’Evangeli”, destacant que “al llarg de l’agitada història de la humanitat, van ser homes i dones fidels que van servir en el martiri i en l’alegria. “La fe i l’apostolat que van dur a terme no van alimentar en ells desitjos mundans ni ànsies de poder, sinó que, al contrari, es van fer servidors dels seus germans, creatius per a fer el bé, ferms en les dificultats, generosos fins al final”, va dir el Papa.
Comentant l’Evangeli del XXIX diumenge del temps ordinari, recordant la conversa de Jesús amb Jaume i Joan, Francesc va dir que “Jesús fa preguntes i, precisament així, ens ajuda a discernir, perquè les preguntes ens fan descobrir el que hi ha dins de nosaltres, il·luminen el que portem en el cor”. D’aquí la seva invitació a deixar-nos interpel·lar per la Paraula del Senyor, prenent com a punt de partida les preguntes de Jesús: “Què vols que faci per tu?”; “Pots beure del meu mateix calze?”.
Són preguntes que mostren “el vincle i les expectatives que els deixebles tenen sobre ell, amb les llums i ombres pròpies de qualsevol relació”, va recordar el Papa. Reconeixent el vincle de Jesús amb Jaume i Joan, va dir que “ells expressen el desig d’estar prop d’Ell, però només per ocupar un lloc d’honor, per a exercir un paper important”, segons el text evangèlic: “asseure’s un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra, quan estigui en la seva glòria”. Per això “evidentment, pensen en Jesús com un messies victoriós i gloriós, i esperen que comparteixi la seva glòria amb ells. Veuen en Jesús el messies, però li ho imaginen segons la lògica del poder”, va subratllar Francesc.
Dues preguntes per a veure intencions
Segons el Papa, “Jesús no es deté en les paraules dels deixebles, sinó que aprofundeix, escolta i llegeix el cor. I durant el diàleg, a través de dues preguntes, intenta treure a la llum el desig que hi ha darrere d’aquestes peticions. En la primera pregunta: ‘Què volen que faci per vostès?’, el Papa va subratllar que “revela els pensaments dels seus cors, posa de manifest les expectatives ocultes i els somnis de glòria que els deixebles conreen en secret”. Imaginant la pregunta de Jesús: “Qui vols que sigui jo per a tu?”, el Papa va assenyalar que “així, desemmascara el que realment desitgen: un Messies poderós i victoriós que els doni un lloc d’honor”.
Amb la segona pregunta: ‘Poden beure el calze que jo beuré i rebre el baptisme que jo rebré?’, el Papa va dir que “Jesús rebutja aquesta imatge del Messies i d’aquesta manera els ajuda a canviar la seva manera de veure, és a dir, a convertir-se”. Segons ell, “els revela que Ell no és el Messies que ells pensen; és el Déu de l’amor, que vol arribar als humils; que es fa feble per a aixecar als febles; que treballa per la pau i no per la guerra; que va venir per a servir i no per a ser servit. El calze que el Senyor beurà és l’ofrena de la seva vida, lliurada a nosaltres per amor, fins a la mort i una mort de creu”.
L’esclau de tots
En aquest punt, el Papa va recordar que “a la seva dreta i a la seva esquerra hi haurà dos lladres, crucificats com Ell en la creu i no acomodats en els trons del poder; dos lladres clavats amb Crist en el dolor i no asseguts en la glòria. El rei crucificat, el just condemnat es fa esclau de tots: aquest és veritablement el Fill de Déu!”. Continuant el seu comentari, va subratllar que “el vencedor no és el que domina, sinó el que serveix per amor“, recordant que “ens ho recorda també la Carta als Hebreus”.
En el text apareix que “en aquest moment, Jesús pot ajudar els deixebles a convertir-se, a canviar de mentalitat”, mostrant que, enfront del poder dels grans, “no té per què ser així per als qui segueixen a un Déu que es va fer serf per a aconseguir a tots amb el seu amor. Els que segueixen a Crist, si volen ser grans, han de servir, aprenent d’Ell“. En l’Evangeli del dia, Francesc va veure que “Jesús revela els pensaments, desitjos i projeccions del nostre cor, a vegades desemmascarant les nostres expectatives de glòria, de domini, de poder. Ell ens ajuda a pensar ja no segons els criteris del món, sinó conforme a l’estil de Déu, que es fa l’últim perquè els últims siguin enaltits i arribin a ser els primers”.
El servei és l’estil de vida cristià
Per a Francesc, “aquestes preguntes de Jesús, amb el seu ensenyament sobre el servei, sovint són incomprensibles per a nosaltres, com ho eren per als deixebles. Però seguint-ho a Ell, caminant després de les seves petjades i acollint el do del seu amor que transforma la nostra manera de pensar, també nosaltres podem aprendre l’estil de Déu: el servei.” Una dinàmica a la qual va convidar a aspirar: “No el poder, sinó el servei. El servei és l’estil de vida cristià. No es tracta d’una llista de coses per fer, com si, una vegada fetes, poguéssim considerar que el nostre torn va acabar; qui serveix amb amor no diu: “ara li tocarà a un altre”. Aquest és un mode de pensar com a empleats, no com a testimonis”.
Segons el Papa, “el servei neix de l’amor i l’amor no coneix fronteres, no fa càlculs, es consumeix i es dona. No es limita a produir per a obtenir resultats, no és una assistència ocasional, sinó alguna cosa que neix del cor, d’un cor renovat per l’amor i en l’amor”. Per això, “quan aprenem a servir, cada gest d’atenció i cura, cada expressió de tendresa, cada obra de misericòrdia, es converteixen en un reflex de l’amor de Déu. I així continuem l’obra de Jesús en el món”.
Finalment, el Papa va demanar la intercessió dels nous sants, “perquè també nosaltres puguem seguir a Crist, imitar-lo en el servei i convertir-nos en testimonis d’esperança per al món.”
Article de Luis Miguel Modino publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
