L’aparició d’una fotografia, el 2014, va trencar els esquemes als veïns d’una petita localitat del Camp de Tarragona, el Milà, mentre buscaven material sobre els orígens de la seva església, dedicada a Santa Úrsula. Amb motiu de la seva benedicció, cent anys abans, l’església va ser immortalitzada, però l’acció, lluny de quedar en una simple tasca periodística, va permetre el 2014 que el poble detectés dues creus neogòtiques que, aleshores, ja no existeixen a la façana del temple.
Era, però, una fotografia que ningú sabia que existia. Tot i estar feta pel fotoperiodista tarragoní Hermenegild Vallvé (1893-1973), qui apareixia entre els convidats d’aquella celebració, no es va publicar en cap mitjà de comunicació local. Per això, no es va trobar fins que, des del Milà, es va buscar als arxius de la Biblioteca Nacional d’Espanya, on estava digitalitzada la revista catòlica La Hormiga de Oro, editada a Barcelona entre el 1884 i el 1936. I, amb ella, en un dels números del 1914, la reveladora fotografia.
Així, aquella situació ha acabat sent el motiu principal perquè, aquest pròxim diumenge 27 d’octubre a les 12:30 hores, l’Agrupació Cultural El Milà, l’entitat que vetlla per difondre el patrimoni artístic local, presenti una investigació, amb la presència de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, centrada en aquestes dues creus i en la resta d’elements decoratius que han existit en aquesta església.
Per bé que a l’Alt Camp només hi hagi una altra església gòtica, la de Sant Jaume de Montagut de Querol, l’arquitectura neogòtica, present a Catalunya a cavall dels segles XIX i XX, va tenir poca incidència en aquest territori, on el prestigiós arquitecte tarragoní Josep Maria Pujol i de Barberà va plasmar al nou temple del Milà un estil que aleshores destacava en construccions religioses com ara la façana de la Catedral de Barcelona, el Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo, o el Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar. Prova d’això són els pinacles que hi ha o els petits animals, col·locats damunt dels capitells que presideixen l’entrada a l’edifici; dos exemples de l’art gòtic recuperat fa poc més d’un segle.
Per argumentar l’enigmàtica història de les dues creus, però també per sedimentar la importància de preservar el patrimoni escultòric de petites esglésies com aquesta de l’Alt Camp, on es fa més evident la degradació de determinades peces amb el pas del temps, l’esdeveniment comptarà amb la participació de l’escultor barceloní Estanislau Feliu, autor de diverses figures de la façana de la Passió de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona.