La Segona Sessió de l’Assemblea Sinodal, que s’està duent a terme a l’Aula Pau VI del Vaticà, del 2 al 27 d’octubre, es troba a l’equador. Aquest dilluns ha començat la tercera de les quatre setmanes en què es divideix aquesta fase del procés, si comptem el retir espiritual previ.
L’assemblea està debatent sobre el mòdul dels itineraris. Aquest mòdul, va recordar Sheila Pires, secretària de la Comissió de Comunicació, es refereix al tema dels processos de decisió, transparència, responsabilitat i avaluació. Segons Pires, es van relatar experiències relacionades amb aquests temes en diversos llocs, entre ells l’Amazònia, destacant “la dificultat de trobar harmonia entre les tradicions cristianes i els ritus locals”. Això passa, segons va dir, “perquè l’Església en el passat ha descuidat la diversitat i la complementarietat entre les cultures“, va afirmar.
Així mateix, Pires va informar de les converses sobre la implicació dels infants en la vida de l’Església, la valoració dels catequistes, l’escolta dels joves, la inclusió de les escoles catòliques en els processos d’evangelització i formació. Una realitat que va sorgir amb força va ser la violència patida per les religioses, no només abusos sexuals, sinó de poder, de consciència i espirituals. Aquestes situacions sovint s’oculten a causa del comportament patriarcal de la societat, i és necessari introduir procediments i sistemes a les diòcesis i conferències episcopals per tractar aquests problemes. També es va fer una crida per garantir la dignitat de les dones consagrades i laiques, i es va reflexionar sobre la manca de presència femenina en la formació dels seminaris per aconseguir una formació equilibrada.
Processos de presa de decisions
Ruffini, prefecte del Dicasteri per a la Comunicació, va ressaltar la reflexió al voltant dels processos de presa de decisions, la necessitat de crear consells amb la presència de laics i experts. Va abordar novament la qüestió dels abusos i de la transparència en aquest camp i en el de les finances com a element fonamental en una Església sinodal, una transparència que ha d’equilibrar-se amb la confidencialitat. Una rendició de comptes que també s’ha de fer als pobres. Igualment, va abordar qüestions relacionades amb el Codi de Dret Canònic, insistint que no pot ser una eina constrictiva sinó de defensa dels més pobres. Com a antídot al clericalisme va proposar relacions dinàmiques, implicant més persones en la presa de decisions.
Entre els convidats a la Sala Stampa, la primera a dirigir-se als periodistes, a qui va agrair pel seu servei en aquest procés sinodal, va ser la presidenta de la Confederació de Religiosos i Religioses d’Amèrica Llatina i el Carib, Liliana Franco. Al mòdul dels Itineraris, en què s’ha aprofundit els últims dies, va destacar quatre grans temes: formació, discerniment, participació i rendició de comptes, que “ens posen més radicalment al mode de Jesús”, a l’estil de l’Evangeli, “a l’estil que ha de permejar tot allò sinodal”. Una resposta a la gran pregunta de la Segona Sessió de l’Assemblea Sinodal: Com ser una Església sinodal en missió?
Per a Liliana Franco, “la formació només té sentit si ens fa millors testimonis“, i ha de ser integral, amb base humana, inclusiva, en context, atenta a la realitat, subratllant la necessitat d’una formació amb altres, junts. Una formació que posa la mirada en els infants i en els joves, en el amb ells i com ells, nous modes de formació que ens permetin ser millors testimonis. Sobre el discerniment, el veu com “la manera de descobrir què vol l’Esperit de l’Església”, discerniment personal i comunitari per buscar junts en la diversitat “el cap a on de la nostra vida en missió”, amb estructures i instàncies més participatives. Finalment, es va referir a la transparència i rendició de comptes, més que com a mitjà, com una cultura que s’ha d’ancorar en l’Església, com una manera de ser i d’estar, com quelcom natural.
El procés sinodal a Ruanda
En segon lloc, el bisbe de Cyangugu, Edouard Sinayobye, veu l’actual procés sinodal com una cosa inspirada en el que van viure i fer els apòstols després de rebre l’Esperit Sant al Cenacle. Per a Ruanda, el procés sinodal és una oportunitat d’unitat i reconciliació, 30 anys després del genocidi, una cosa difícil, donada la necessitat d’acompanyar les víctimes i els botxins, sent així un kairós, en vista de l’avenç en la comunió, que ha portat a fomentar a l’Església ruandesa una pastoral de la unitat i de la reconciliació.
Des d’aquesta perspectiva, el bisbe veu en el procés sinodal, en què tots participen, des dels infants fins als ancians, una oportunitat per aprofundir en els fonaments teològics i bíblics que “ens mostren que som u”, un missatge que ajuda el poble a caminar junts, a reforçar la unitat i la reconciliació, ja que després del que va succeir, no és fàcil tornar a caminar com a germans i germanes, assumir un estil de vida fratern i espiritual, sortir a la trobada de tothom, aprendre a ser missioners i formar-se en la praxi missionera, cosa que s’està portant a terme a través de diverses experiències, relatades pel bisbe.
Discerniment eclesial per a la missió
Finalment, l’arquebisbe de Riga (Letònia), Zbigņevs Stankevičs, veu que aquest Sínode respon al desig d’implicar tot batejat en la missió de l’Església per evangelitzar el món, una cosa que, segons va dir, ha estat molt present en el seu ministeri des que va ser ordenat bisbe. Es tracta d’alliberar els dons i carismes de tots els batejats, i aquesta és una tasca dels bisbes, del clergat, destacant la importància de la coresponsabilitat i de la descentralització, com a expressió de la comunió eclesial.
El bisbe va reflexionar sobre el número 58 de l’Instrumentum Laboris de la segona sessió de l’Assemblea Sinodal, que aborda la qüestió del discerniment eclesial per a la missió. Va destacar que l’objectiu final del Sínode és la missió, per la qual cosa és necessari que les estructures de l’Església siguin més missioneres. Per això va fer una crida a aprofundir en les experiències de les conferències episcopals, en les escoles d’evangelització, buscant una formació missionera, una cosa que ja s’està portant a terme a través d’experiències concretes.
Article de Luis Miguel Modino publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
