El seu nom recorda que era molt bell. Era l’esclau preferit de Carpòfor, un gran terratinent i comerciant, i li creà una banca que l’acabaria portant a la bancarrota. Per aquest fet va ser desterrat a les mines de Sardenya. El papa Víctor l’alliberà i el papa Ceferí l’ordenà confiant-li la creació i gestió del primer cementiri cristià de Roma, a la via Appia, que seria el cementiri dels papes, la catacumba de Sant Calixte. El 217 l’assemblea de la comunitat de Roma l’elegí papa. Un sector integrista s’hi oposà i elegí Hipòlit com a papa alternatiu, també sant i cronista de Calixte. Amb intensa activitat pastoral, Calixte s’esforçà per clarificar la fe, per humanitzar la pràctica penitencial, per consolidar el dret matrimonial. Es diu que, el 222, en un amotinament morí apedregat i precipitat a un pou. Va ser enterrat on s’edificà la basílica de Santa Maria in Trastévere. Gilbert Sinoué a la novel·la Calixte I, el papa oblidat (1992) recrea literàriament la figura ambigua d’aquest papa tan humà i ben actual.
També es commemoren avui:
- El martiri del beat Jaume Laigneau de Langellerie, prevere diocesà, a Angers / França, el 1794, víctima de la Revolució Francesa.
- El martiri de la beata Anna Maria Aranda Riera, verge, a el Picadero / València, eel 1936, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil.
- El martiri dels beats Estanislau Mysakowki i Francesc Rosalaniec, preveres, al camp de concentració de Dachau / Baviera, víctimes del nazisme. +
- El martiri del beat Romà Lysko, prevere diocesà de 35 anys, a Lvov / Ucraïna, víctima del comunisme soviètic.
