Glossant la lectura de l’evangeli d’aquest diumenge, 13 d’octubre, on l’home ric marxa quan Jesús l’insta a deixar totes les seves riqueses i a seguir-lo, el Papa va recordar que “també nosaltres portem al cor una necessitat irreprimible de felicitat i d’una vida plena de sentit”, però, com detallava Francesc, “podem caure en la il·lusió de pensar que la resposta es troba en posseir coses materials i en les seguretats terrenals”.
“Jesús, en canvi —va continuar Francesc—, vol portar-nos a la veritat dels nostres desitjos i fer que descobrim que, en realitat, el bé que anhelem és Déu mateix, el seu amor per nosaltres i la vida eterna que Ell i només Ell ens pot donar”.
D’aquí la invitació de Jesús a “arriscar-nos a estimar”, va afegir el Papa, a “vendre tot per donar-ho als pobres, que significa despullar-nos de nosaltres mateixos i de les nostres falses seguretats, parant atenció a qui està necessitat i compartint els nostres béns, no només les coses, sinó el que som”.
En aquest punt, Francesc va exhortar a preguntar-nos a cadascú si “sabem compartir amb qui és pobre, amb qui està en dificultat o necessita una mica d’escolta, un somriure, una paraula que ajudi a recuperar l’esperança”. “Recordem això: la veritable riquesa no són els béns d’aquest món, sinó ser estimats per Déu i aprendre a estimar com Ell“, va dir.
Després de l’oració de l’àngelus, ia l’hora de les salutacions, el papa Bergoglio ha assenyalat que segueix “amb preocupació el que està succeint a l’Orient Mitjà” i ha demanat una vegada més l’alto el foc immediat i que es recorrin els camins de la diplomàcia i el diàleg per obtenir la pau.
Patiment generat per l’odi
“Estic a prop de totes les poblacions implicades, Palestina, Israel, el Líban. Demano que es respecti les forces de pau de les Nacions Unides, i que es resi per totes les víctimes, pels ostatges, que espero que siguin posats en llibertat i que aquest inútil patiment generat per l’odi s’acabi aviat”, va exclamar. “I no oblidin que la guerra no portarà mai la pau, és un fracàs i no donarà mai la seguretat. I sobretot per als que es creuen invencibles, atureu-vos si us plau”.
El Papa va fer també a continuació “una crida perquè cessin els atacs contra la població civil ucraïnesa. ¡Prou de matar els innocents!“.
Finalment, Francesc va assenyalar que segueix “la dramàtica situació a Haití, amb aquesta violència patida per la població, que es veu obliga a fugir i a abandonar casa seva”. “No ens oblidem mai dels nostres germans i germanes haitianes, que cessi tota signatura de violència i que, amb la comunitat internacional, se segueixi treballant per obtenir la pau respectant la dignitat i els drets de tots”, i va concloure la seva al·locució “recordant a la martiritzada Ucraïna, Myanmar i a totes les poblacions afectades per la guerra”.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’.
Les paraules del Papa a la pregària de l’Àngelus
Estimats germans i germanes, feliç diumenge!
L’Evangeli de la litúrgia d’avui (Mc 10,17-30) ens parla d’un home ric que corre a trobar Jesús i li pregunta: «Mestre bo, què he de fer per heretar la vida eterna?» (v. 17). Jesús ho convida a deixar-ho tot ia seguir-lo, però l’home, entristit, se’n va, perquè -diu el text- «era molt ric» (v. 23).
Podem veure aquí els dos moviments d’aquest home: al principi corre per anar a veure Jesús; al final, però, se’n va trist. Primer corre al matx, després se’n va. Aturem-nos en això.
En primer lloc, aquest home va corrent on és Jesús. És com si alguna cosa en el seu cor l’impulsés: en efecte, malgrat tenir tantes riqueses, se sent insatisfet, porta dins una inquietud, busca una vida plena. Com fan sovint els malalts i els endimoniats (cf. Mc 3,10; 5,6), es postra als peus del Mestre; és ric, i no obstant necessita ser sanat. Jesús el mira amb amor (v. 21); després, li proposa una “teràpia”: vendre tot allò que posseeix, donar-ho als pobres i seguir-ho. Però, en aquest punt, arriba una conclusió inesperada: aquest home fa cara trista i se’n va! Tan gran i impetuós ha estat el seu desig de conèixer Jesús, com freda i ràpida ha estat el seu comiat d’Ell.
També nosaltres portem al cor una necessitat irreprimible de felicitat i d’una vida plena de sentit; no obstant això, podem caure en la il·lusió de pensar que la resposta es troba en posseir coses materials i en les seguretats terrenals. Jesús, en canvi, vol portar-nos a la veritat dels nostres desitjos i fer que descobrim que, en realitat, el bé que anhelem és Déu mateix, el seu amor per nosaltres i la vida eterna que Ell i només Ell ens pot donar. La veritable riquesa és que Ell ens miri amb amor, com fa Jesús amb aquell home, i estimar-nos entre nosaltres fent de la nostra vida un do per als altres. Per això, Jesús ens convida a “arriscar-nos a estimar”: vendre tot per donar-ho als pobres, que significa despullar-nos de nosaltres mateixos i de les nostres falses seguretats, parant atenció a qui està necessitat i compartint els nostres béns, no només les coses, sinó el que som: els nostres talents, la nostra amistat, el nostre temps…
Germans i germanes, aquell home ric no es va voler arriscar a estimar i se’n va anar amb cara trista. I nosaltres? Preguntem-nos: a què està aferrat el nostre cor? Com saciem la nostra gana de vida i de felicitat? Sabem compartir amb qui és pobre, amb qui està en dificultat o necessita una mica d’escolta, un somriure, una paraula que ajudi a recuperar l’esperança? Recordem això: la riquesa veritable no són els béns d’aquest món, sinó ser estimats per Déu i aprendre a estimar com Ell.
I ara demanem la intercessió de la Mare de Déu, perquè ens ajudi a descobrir en Jesús el tresor de la vida.
