El dia en què la Segona Sessió de l’Assemblea Sinodal del Sínode sobre la Sinodalitat va finalitzar el mòdul de les relacions, alguns membres del Sínode, juntament amb aquells habitualment presents, la secretària de la Comissió per a la comunicació, Sheila Pires; la subdirectora de la Sala Stampa, Cristiane Murray, i el prefecte del Dicasteri per a la Comunicació, Paolo Ruffini, van compartir allò viscut a l’assemblea els darrers dies.
Els presents en aquest 10 d’octubre van ser el prefecte del Dicasteri per a la Promoció de la Unitat dels cristians, el cardenal Kurt Koch, i juntament amb el purpurat, i tres delegats fraterns, el metropolità de Pisidia, Sa Eminència Job, el bisbe anglicà de Chichester, Mons. Martin Warner, i la pastora menonita Anne-Cathy Graber. En les relacions, les altres esglésies també són un element important; un aspecte en què es vol avançar amb el procés sinodal actual.
Creativitat i desbordament
Entre els temes tractats a l’Aula Sinodal als cercles menors, Sheila Pires va destacar la novetat dels fòrums realitzats dimecres a la tarda, valorats com a molt positius, segons va dir el cardenal Grech. També va recordar que s’iniciarà el mòdul dels itineraris. Els treballs realitzats en el mòdul de les relacions han estat presentats a la Secretaria del Sínode, va recordar Ruffini, que va destacar l’estímul a la creativitat i al desbordament.
En aquest sentit, el prefecte del Dicasteri per a la Comunicació va recomanar la crida del Papa a “transcedir la dialèctica per reconèixer un do més gran que Déu ens oferia”. “D’aquest do inesperat es desperta una creativitat renovada”, cosa que s’espera que porti a un desbordament missioner.
Vigília ecumènica aquest divendres
Aquest divendres a la tarda se celebra una Vigília ecumènica, que es pot considerar un dels motius per a la presència dels delegats fraterns a la roda de premsa. Per al cardenal Koch, un dels elements més importants de l’actual Sínode és la seva dimensió ecumènica, quelcom recollit a l’Instrumentum laboris, on apareix la sinodalitat com a camí per a l’ecumenisme. La Vigília ecumènica és una cosa que ja va ser feta abans de l’inici de la Primera Sessió de l’Assemblea Sinodal, va recordar Koch. Aquest any coincideix amb l’aniversari de l’inici del Concili Vaticà II, i tindrà lloc a la Plaça dels Protomàrtirs Romans, on la tradició diu que va ser martiritzat l’apòstol Pere. Per al prefecte, resar junts és molt important per avançar en el moviment ecumènic, Jesús no ordena la unitat, sinó que resa per ella.
Koch va reconèixer la importància de la presència més nombrosa i amb més representació a la Segona Sessió, agraint al Sant Pare per haver incrementat el nombre de delegats fraterns. El cardenal suís va destacar els elements positius existents a totes les esglésies i la necessitat que unes tenen de les altres, considerant un signe molt positiu que tantes esglésies vulguin estar participant de l’Assemblea Sinodal.
El baptisme base del camí sinodal
Per a Sa Eminència Job, delegat fratern ortodox, és bonic poder veure tot aquest camí sinodal, no com una innovació de l’Església catòlica sinó com una implementació de l’eclesiologia del Concili Vaticà II, que va fer una revolució copernicana. Partint del Poble de Déu, una eclesiologia basada en el baptisme, el delegat ortodox ho considera base per al camí sinodal, ja que hi ha altres batejats més enllà de l’Església catòlica, cosa que va ajudar al diàleg entre les esglésies cristianes a partir del Vaticà II.
El diàleg entre catòlics i ortodoxos aborda la qüestió de l’autoritat, la sinodalitat, el primat, els ministeris a l’Església, quelcom tractat durant anys en un diàleg que, a més de ser un avenç en el camí de la unitat, pot donar fruits la vida interior de cada Església. Igualment, va assenyalar que crida l’atenció la convergència dels diàlegs entre les diferents confessions, que no busquen només un acord, un compromís, sinó “establir la base per a la nostra vida comuna, que ens pot portar a la unitat dels cristians”.
Importància de la relacionalitat
Mons. Warner va parlar sobre les diferències entre els sínodes anglicans i l’actual Sínode, que “ens ha recordat la importància de la relacionalitat”, ateses les profundes relacions que s’estan donant, el fet de mirar-se com a família, respectar les diferències, reconèixer la importància de lintercanvi de dons. Igualment, va recordar que els sínodes anglicans són deliberatius, recordant que el Papa Francesc ha advertit sobre els riscos del model parlamentari. En aquesta perspectiva va destacar la importància de la conversa a l’Esperit per respondre als reptes, i la importància de la pregària i del silenci en el procés sinodal, que “ens recorda que ens trobem sota l’autoritat de Jesucrist”.
Una Església que va apostar per la pau
L’Església menonita és una església poc coneguda, que pertany a la tradició de la reforma del segle XVI, caracteritzada per triar el camí de la no-violència, va recordar Anne-Cathy Graber. La pastora va manifestar la seva alegria per haver estat convidada al Sínode, encara més si tenim en compte que l’Església catòlica no necessita la veu de l’Església menonita, una Església petita. Per ella, això fa veure que cada veu, cada cultura, explica, que cada país té la mateixa importància. “La unitat dels cristians no és una promesa per al demà, és ara”, va afirmar, perquè cal acolliment generós.
Juntament amb això va insistir que “som delegats fraterns, no només observadors”, recordant que estem fets de la mateixa carn, del mateix Cos de Crist, cosa que motiva que tota veu i presència siguin acollides. Va recordar que, com es va dir a l’Aula Sinodal, “estem vivint el desbordament, s’experimenta un desbordament la fraternitat”, fent propis el patiment i l’esperança de les altres esglésies. Des d’aquí és important superar les desil·lusions ecumèniques, no acontentar-nos amb la idea que tenim d’una altra església, ja que no hi ha d’haver una Església que camina des de dalt, sinó totes caminar juntes.
Article de Luis Miguel Modino publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’.
