5 Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist:
6 Ell, que era de condició divina,
no es volgué guardar gelosament
la seva igualtat amb Déu,
7 sinó que es va fer no res:
prengué la condició de servent
i es feu semblant als homes.
Essent humà el seu aspecte,
8 s’abaixà
i es feu obedient fins a la mort,
i una mort de creu.
9 Per això Déu l’ha exaltat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom,
10 perquè en el nom de Jesús
tothom s’agenolli
al cel, a la terra i sota la terra,
11 i tots els llavis reconeguin
que Jesucrist és Senyor,
a glòria de Déu Pare.
Salm 22,26b-28.30a.31-32.
26 Davant dels fidels oferiré el que vaig prometre.
27 Els humils en menjaran fins a saciar-se,
lloaran el Senyor els qui el cerquen.
I diran: «Que visqueu per molts anys!»
28 Ho tindran present i tornaran al Senyor
tots els països de la terra,
es prosternaran davant d’ell
totes les famílies dels pobles.
30 Els qui són a la terra l’adoren.
31 Una descendència servirà el Senyor;
parlaran d’ell a aquesta generació.
32 Vindran a anunciar la seva bondat
al poble que ha de néixer.
I diran: «El Senyor ha fet tot això!»
Lc 14,15-24.
15 Un dels qui eren a taula amb Jesús li digué:
—Feliç el qui prendrà part en l’àpat del Regne de Déu!
16 Jesús li respongué:
—Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent.
17 »A l’hora de l’àpat va enviar el seu servent a dir als convidats:
»—Veniu, que ja tot és a punt.
18 »Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué:
»—He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et prego que m’excusis.
19 »Un altre digué:
»—He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et prego que m’excusis.
20 »Un altre digué:
»—M’acabo de casar, i per això no puc venir.
21 »El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu senyor. Llavors l’amo, indignat, li va dir:
»—Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir els pobres, els invàlids, els cecs i els coixos.
22 »Després el criat digué:
»—Senyor, s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.
23 »El senyor va dir al servent:
»—Surt pels camins i pels horts i insisteix que entri gent fins que s’ompli la casa.
24 »Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.
