Avui es fa memòria de santa Reparada. D’historicitat incerta, es considera nascuda a Cesarea Marítima (a la costa de Palestina). Tot i ser una vaileta, no s’amagà de seguir Jesucrist i, a la persecució de Deci (c. 250) va ser martiritzada (untada amb plom fos) i decapitada. La seva passió es propagà al s. IX. Es representa joveneta, amb túnica i ricament ornamentada, l’acompanya un colom blanc, recordant l’entrega a Déu de la seva vida neta. Al seu entorn, evoquen el seu martiri un perol amb plom fos, un punyal (sovint clavat al seu coll, d’on sortí el colom), un cabrestant amb budells cargolats (com sant Elm)… Venerada a Itàlia, és patrona de Florència (tenia dedicada la catedral abans de dedicar-se a Santa Maria dei Fiori), de Niza i d’Ajaccio. Els pintors Arnolfo di Cambio i Andrea Pisano (ss. XIII i XIV) van esculpir imatges seves pel duomo de Florència.
,Es venerada avui santa Pellàia o Pelàgia. Com ens diu Jesús, “Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap el Regne de Déu””. Aquesta sentència evangèlica encara burxa les oïdes de les persones pietoses del nostre temps. I no cal oblidar que, entre altres, les santes Maria Magdalena, Taïs, Maria Egipcíaca, Pellaia (o Pelàgia) recorden, una vegada més, que la paraula de Jesús no és una entelèquia. Pellaia, era prostituta d’alta categoria a Antioquia. Ens parla d´ella i de la seva conversió sant Joan Crisostom. Posteriorment un tal Jaume va novel·lar la vida d’aquesta meretriu i el beat Jaume de Varazze atribuí autenticitat a la historieta. Segons aquesta, era una actriu molt admirada d’Antioquia (la seva especialitat no era precisament representar vides de sants sinó altres menes d’espectacles). Casualment, en una ocasió entrà a una església on es celebrava un concili i, si bé tots els bisbes la reconegueren i defugiren per salvaguardar el seu bon nom, només el bisbe sant Nono volgué atendre-la i va saber seduir aquella dona de vida pel millor Amant. Un cop batejada, fugí d’Antioquia disfressada d´home i es retirà a Jerusalem per viure-hi com eremita a la muntanya de les Oliveres on hi moriria cap a la meitat del s. V. És la patrona de les actrius. Es representa amb un collaret de perles (algunes vegades arrencant-se’l), aguantant una màscara a la mà i també sostenint un encenser. El culte a santa Pellàia sembla assumir elements dels cultes d’Afrodita, la deesa del mar (pelagos). Alguns estudiosos afirmen que aquesta santa és el desdoblament d’una màrtir homònima celebrada aquest mateix dia i igualment recordada per sant Joan Crisòstom.
També es celebra avui santa Faustina Kowalska, verge, si bé morí el 5 d’octubre, en celebrar-se les témpores aquell dia, la seva commemoració s’ha traslladat avui. Havia nascut el 1905 a Glogowiec (Polònia) i morí el 5 d’octubre de 1938 a Cracòvia (Polònia). Religiosa i mística, és la gran propagadora de la devoció a la Divina Misericòrdia del Cor de Jesús. Fou beatificada el 1993 i canonitzada el 2000 pel papa també polonès Joan Pau II.
Altres commemoracions d’avui són:
- El martiri dels beats Joan Adams, Robert Dibdale i Joan Lowe, preveres diocesans, a Londres / Anglaterra, el 1583, amb Isabel I.
- El martiri del beats Anicet Falgueras i Casellas (nascut a Salt/ Girona el 1879), Carles Brengaret i Pujol (nascut a Sant Jordi Desvalls /Girona el 1917), Ferran Suñer i Estrach (nascut a Taialà / Girona, el 1874) i els seus 43 companys religiosos maristes, afusellats aquest dia al cementiri de Montcada /Barcelona, el 1936 . La font més important per a la reconstrucció de la detenció i la mort dels religiosos ha estat un diari manuscrit que va escriure un dels anarquistes que els mataren, un tal Josep Serra, que es conservà amb els seus papers a Londres, on va exiliar-se i morir en 1974. Ha estat publicat per Miquel Mir en Diario de un pistolero anarquista (Barcelona: Destino, 2007). També Miquel Mir va publicar El preu de la traïció: la FAI, Terradellas i l’assassinat de 172 maristes, editat `a Barcelona per Editorial Pòrtic, el 2010.
