Avui fem memòria de sant Francesc d’Assís. El jove Giovanni Bernardone (que és com s’anomenava), nascut a Assís el 1182, es despullà físicament de tot l’embolcall decadent del seu entorn i així optà per identificar-se amb Jesús de Natzaret revestint-se de pobresa evangèlica, mostrant-se senzill, lliure, servicial… La imatge del Crucificat el comprometé a viure aquesta radicalitat que esdevingué moviment de renovació de l’Església. Li feren costat els germans menors, santa  Clara i les dames pobres. Proclamant arreu la pau i el bé, fou ordenat diaca. Afeblit, nafrat, gairebé cec, abraçà la germana mort inflamat d’amor al Senyor i lloant la bellesa de la creació. Nu i ajagut al sòl de la petita església de la Mare de Déu dels Àngels d’Assís, morí el 1226.  És el patró de l’ecologia, invocat contra el mal de cap.

També es celebren:

• El martiri del beat Josep Caner Giner, prevere diocesà, a Xeraco / València, el 1936, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil.

• El martiri del beat Josep Gafo Muñiz, prevere dominic i fundador del Sindicat de Ferroviaris Lliures de Madrid, el 1936, a Madrid, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil.

• El martiri del beat Alfred / Jaume Pellicer Muñoz, religiós franciscà, a Bellreguard / València, el 1936, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil.

• El martiri del beat Michel Callo, jove cristià obrer de 24 anys, que morí confessant la seva fe i martiritzat al Camp de Mathausen, el1945, víctima del nazisme.