Incertesa, preocupació i por. Aquests són els sentiments que predominen a hores d’ara entre gran part de la població del Líban després de més de deu dies d’intensos bombardejos al sud de Beirut per part de l’exèrcit d’Israel, que manté una guerra oberta amb les milícies xiïtes de l’Hesbol·lah.
“No sabem si els bombardejos continuaran i donaran pas a una guerra més violenta encara o, si, en canvi, es trobarà una solució per la via diplomàtica”, assenyala a Flama Edouard Jabre, coordinador de les obres educatives maristes al Líban i Síria.
En una conversa telefònica des de casa seva, que es troba quinze quilòmetres al nord de Beirut, aquest home nascut l’any 1983 a la capital del Líban explica que les zones més castigades pels atacs són el sud i l’est del país, així com el suburbi sud de Beirut. “En altres zones situades al nord, de moment no hi ha enfrontaments, de manera que hi estem una mica més segurs”, assegura.
Les obres educatives maristes al Líban
Al Líban hi ha quatre milions d’habitants autòctons, als quals se sumen un milió i mig de refugiats sirians i mig milió de palestins. Els dos col·legis de les obres maristes, que són de grans dimensions, es troben al nord, i atenen majoritàriament la població cristiana libanesa. Al sud, i per tant més a prop del conflicte, es troba el Projecte Fratelli, una iniciativa intercongregacional de Maristes i La Salle que atén sobretot refugiats sirians que varen fugir de la guerra entre 2013 i 2015.
“També tenim una casa d’acollida a les muntanyes del nord. Normalment, la fem servir per a campaments i activitats al lleure, però des que va esclatar aquesta ofensiva militar l’hem utilitzat per acollir vuit famílies desplaçades”, relata Jabre, que assegura que a la comunitat reben diàriament mostres de suport provinents de tota la província marista Mediterrània, que té més de quaranta obres educatives i socials a Espanya (Andalusia, Extremadura, Múrcia i País Valencià), Itàlia, Líban i Síria.
“Pot passar qualsevol cosa”
Durant la matinada d’aquest dimecres, l’amenaça de guerra regional ha crescut encara més amb un atac de l’Iran sobre territori israelià, que segons els analistes ha situat els dos grans enemics del Pròxim Orient més a prop que mai d’un enfrontament directe. “Això podria generar una guerra més estesa, o podria ser una cosa puntual, com va succeir el passat mes d’abril amb l’anterior atac de l’Iran, que no va generar conseqüències directes. El que està clar és que pot passar qualsevol cosa i d’aquí ve la nostra angoixa”, confessa Jabre.
El coordinador de les obres educatives maristes assenyala que com a cristians al Pròxim Orient els toca mantenir l’esperança. “Rebutgem la violència per naturalesa, però som una minoria enmig una zona sempre conflictiva”, comenta. “Per això —afegeix— ens agafem amb força a la fe i al valor de la solidaritat que ens porta a acollir els desplaçats i alleujar tensions i patiments de la gent en la mesura de les nostres possibilitats”.
